TEMA CURS 2011-2012

Hola a tothom:

Enguany hem triat un nou tema per investigar.

Hem aprofitat que l'any 2012 es commemora l'enfonsament del Titanic per dedicar els nostres esforços i feines en la seva documentació.

Els membres d'enguany són:

6è Primària: La Noemí i l'Anna Maria.
5è Primària: La Laura i l'Ivan.
4t Primària: El Guillem J.
3r Primària: L'Anna, la Laia i el Martí. El Bernat (des d'Itàlia).
2n Primària: La Luo Min i la Irene.
1r Primària: L'Alba i el Guillem G.

Esperem fer una bona feina.

Desembre de 2012

Propostes per a aquest estiu

Si no teniu previst sortir de Catalunya i voleu algunes propostes interessants feu clic al logo de Catalunya i trobareu un munt de propostes i possibilitats per a totes les edats.

Coneguem millor casa nostra!

LA PATUM

Hola sóc l'Anna Maria. Després de tants dies amb la Patum la vaig anar a veure! Però no la Patum completa sinó la Patum infantil.

Ara us en passo les fotos:

L'any que ve... no us la perdeu!

ANNA MARIA

Final

Hola, sóc el Daniel i aquesta és la meva última publicació en aquest blog perquè l'any que ve marxo de l'escola perquè començo l'ESO. Així, m'acomiado de tots vosaltres amb una abraçada ben gran.

ADÉU, AMICS

Hola, sóc el Bernat i l'any que ve ja no estaré a l'Escola perquè me'n vaig a viure a Itàlia, concretament a la ciutat de Milà.

De tota manera i, des de la distància, espero poder seguir contribuint en aquest blog fent-hi aportacions de tant en tant.

Estic content d'una banda perquè faré nous amics i nous veïns, però una mica trist d'altra perquè deixo aquí els meus amics de tota la vida. Espero seguir en contacte a través del correu electrònic.

Bernat

La nit màgica de Sant Joan

La revetlla de Sant Joan és un element cabdal en la cultura mediterrània.

El foc hi juga un paper important en les seves diverses manifestacions... fogueres, petards...

No hem d'oblidar, tampoc, les menges típiques d'aquesta festa: la coca.

Feu clic a la foguera i accedireu a un munt de propostes per celebrar aquesta Nit màgica de Sant Joan.

LA MARATÓ DE TV3

La marató de TV3 és una gala solidària o telemarató que realitzada anualment per TV3 el diumenge abans de Nadal impulsat per Televisió de Catalunya i la "Fundació La Marató de TV3". La primera edició es va fer el 1992 i cada any el tipus de malaltia és diferent. Cada any es recapta una mitjana de set milions d'euros.

El seu objectiu principal és recaptar fons per dedicar-los a la investigació i divulgació d'una malaltia o grup de malalties. Amb els anys ha anat augmentant en prestigi i donatius fins al punt de crear el 1996 la "Fundació La Marató de TV3", que s'encarrega de la gestió dels fons, la tria dels millors projectes científics per al seu finançament i les campanyes de sensibilització pertinents. Per aconseguir diners pel fons de La Marató s'organitzen un miler d'actes arreu dels Països Catalans i des del 2005 compta amb El disc de la Marató que es ven amb els principals diaris del Principat.

Recaptació de totes les maratons

Article principal: Edicions de La Marató de TV3

An Any	Malalties	Presentador/s	Recaptació	Donacions
1992gg 1992	Leucèmia	Josep Puigbó (darrer tram)	1.230.128 euros	22.914
1993gg 1993	Síndrome de Down	Magda Valls i Joaquim Maria Puyal	2.352.669 euros	53.056
1994gg 1994	Càncer de mama i de còlon	Àngels Barceló i Antoni Bassas	3.035.331 euros	62.821 euros
1995gg 1995	Malalties cardiovisuals	Àngels Barceló i Antoni Bassas	2.040.443 euros	43.500 euros
1996gg 1996	Alzheimer, Parkinson, esclerosi múltiple i ELA	Elisenda Roca, Àngels Barceló, Àngels Barceló i Antoni Bassas	4.017.795 euros	90.765 euros
1997gg 1997	Malalties hereditàries: Fibrosi quística i distròfia muscular	Fina Brunet, Ramon Pellicer i Mari Pau Huguet (darrer tram)	4.127.090 euros	86.407 euros
1998gg 1998	Diabetis	Mari Pau, Huguet, Jordi González i Josep Puigbó	3.945.421 euros	123.221 euros
1999gg 1999	Transplantaments d'òrgans	Fina Brunet,Ramon Pellicer i Mari Pau Huguet	4.685.110 euros	87.856 euros
2000gg 2000	Esquizofrènia i altres malalties mentals	Júlia Otero i Ramon Pellicer (darrer tram)	4.511.808 euros	78.808 euros
2001gg 2001	Sida	Júlia Otero i Ramon Pellicer	4.653.496 euros	124.329 euros
2002gg 2002	Malalties inflamatòries cròniques	Júlia Otero i Ramon Pellicer	4.518.315 euros	66.646 euros
2003gg 2003	Malalties respiratòries cròniques	Diversos	4.279.265 euros	73.541 euros
2004gg 2004	Càncer	Ramon Pellicer	8.712.000 euros	435.975 euros
2005gg 2005	Alzheimer, Parkinson,esclerosi múltiple, ictus i altres malalties mentals	Helena Garcia Melero	7.722.000 euros	168.888 euros
2006(d 2006	Dolor crònic	Antoni Bassas	6.993.481 euros	175.992 euros
2007(d 2007	Malalties cardivasculars	Miquel Calçada	7.885.378 euros	180.000 euros
2008(d 2008	Malalties mentals	Raquel Sans i Lídia Hereida	6.972.341,51 euros	81.484 euros
2009(d 2009	Malalties minoritàries	Josep Cuní	7.120.569 euros	61.838 euros
2010 (detalls 2010	Lesions medul·lars i cerebrals adquirides	Albert Om	8.735.103 euros	71.325 euros

Comparativa de les donacions de la Marató entre 2006 i 2010.

Espot

L'espot publicitari que anuncia La Marató és un dels més esperats i prestigiosos degut a la seva qualitat i la facilitat en que commociona l'espectador. L'espot del 2006, que el protagonitzaven dos ximpanzés, va rebre cinc guardons. I el de l'any 2009, contra les malalties minoritàries, va estar premiat en el Publifestival amb el segon premi de la categoria de millor companyia anunciant. També ha rebut els premis del Festival de Sant Sebastià i del Festival Iberoamericà de la Publicitat per l'espot de l'any 2008.

L'espot de la Marató de 2010, protagonitzat per l'Equip Hoyt, va rebre més de 35.000 reproduccions fent-lo l'espot de la Marató més vist al YouTube.

Anna Maria

Jaume I El conqueridor (1208-1276)

El rei Jaume és un dels personatges més importants de la història de Catalunya. Va néixer a Montpeller, però de ben petit va ser presoner de Simó de Montfort, croat que va derrotar el seu pare, Pere I, a la batalla de Muret. Un cop acabada la crisi dels albigesos va ser alliberat. Va ser custodiat i educat al castell de Montsó per l'orde del Temple. La seva adolescència té lloc durant la regència dels seus oncles Sanç i Ferran. I el jove rei va saber superar les dificultoses relacions amb els nobles. Va conquerir Mallorca (1229) i València (1238), territoris que va incorporar a la Corona d'Aragó i va dotar de la condició de regnes. La crònica del seu regnat va ser recollida pel Llibre dels feits.

La conquesta de Mallorca va obrir rutes comercials cap al Mediterrani, i la de València va permetre posar sota dominació cristiana les riques terres de l'Horta i va ampliar la frontera amb Castella. Jaume I va dotar el Regne de València amb unes lleis pròpies, els Furs de València. També va permetre que la població musulmana, principal mà d'obra del camp valencià, es mantingués en terres valencianes. El repartiment de noves terres als nobles que van participar en les campanyes es va fer a partir de Llibres de Repartiment.

La signatura del tractat de Corbeil (1258) va significar la renúncia a la seva posició de privilegi en terres franceses. Aquest tractat i la devolució de Múrcia a Castella són potser les parts menys llustroses del seu regnat, que destaca, més enllà de la conquesta, pel fet que és l'inici d'un període d'expansió i auge comercial. La redacció del Llibre del Consolat de Mar, primer codi de costums marítims, les reformes monetàries i la protecció dels jueus van aportar a la Corona les bases d'un esplendor que assolirien els seus descendents.

Va morir a València el 1276, després d'haver cobert un regnat de més de 60 anys, cosa poc habitual en aquell temps.

Joan Bosch

LA PATUM i 8

Us dono una bona notícia: amb aquesta informació tanco el treball de la Patum!

Coreografia

Contràriament al que passa amb la música, el valor coreogràfic de la Patum és molt simple i, llevat del Ball de l’Àliga i el dels Nans Nous, més que de danses haurien de parlar d’una mena de salts dansats o danses escenificades. Aquesta simplicitat prové, sens dubte, del manteniment d’antics punts de dansa molt senzills i elementals emprats ja en èpoques pretèrites.

Així s’explica, per exemple, que els Turcs i Cavallets hagin conservat la forma tradicional de dansar fins i tot després d’afegir-hi la música, la incorporació d'aquesta va fer el ball més espectacular, més bonic i més alegre, però els seus balladors varen mantenir inalterable la forma de ballar de quan només el Tabal els marcava el ritme. Això mateix devia passar amb els Gegants i els Nans Vells. Encara que antigament fos un únic músic amb un flabiol i un tamborí el qui els acompanyava i que actualment ballin amb una banda de 25 o 30 músics, les seves evolucions coreogràfiques són les mateixes.

Per la seva banda, els Plens i la Guita estan mancats de coreografia. Els primers només es preocupen de saltar al ritme de la música i en el sentit contrari a les agulles del rellotge. I la Guita té com a única funció empaitar la gent, amb la qual cosa resulta impossible que mantingui cap tipus de coreografia estable.

Les dues coreografies més evolucionades són la dels Nans Nous i la de l’Àliga. Aquestes dues comparses executen un ball més elaborat i coreogràficament més complicat que la resta; destaca sobretot el delicat punteig que realitza l’Àliga en la primera part del seu ball. Els Nans Nous són l’única comparsa en què podem parlar de moments coreogràfics distints dins d’un mateix ball. En la seva dansa es diferencien clarament tres passatges: l’inici, la creu i la cadena.

Escenificació

Les actuacions de les comparses de la Patum no consisteixen només en balls, sinó també en representacions mimades, escenificacions i representacions parateatrals, relacionades amb la funció original dels entremesos que participen en la Patum, essent més important la seva representació o escenificació que no el ball o la dansa concrets que puguin dur a terme. La seva actuació està més relacionada amb el món del teatre que no pas amb el de la dansa. És en aquest sentit que, a través del manteniment de determinats passos de dansa de la Patum, han arribat vius fins a nosaltres models d’escenificacions parateatrals medievals. La dansa, doncs, resta supeditada a la representació, fil conductor d’una narració iniciada al segle XIV i conservada fins a l’actualitat.

El sentiment patumaire

Per als patumaires, la festa és única i incomparable (aquesta va ser una raó per ser declarada «Obra Mestre del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO). Cap Patumaire accepta comparar el passacarrers amb un correfoc, ni tampoc un salt de gegants amb qualsevol trobada gegantera. Per als berguedans la Patum és un sentiment cultural propi, viuen la festa com una expressió cultural que han rebut "de pares a fills", també un de forà pot aprendre a ser patumaire, de fet només cal viure-la, la resta s'esdevé sola com per art de màgia, per això, és evident el sentiment de propietat que tots els patumaires tenen respecte la festa.

Indumentària patumaire

• Roba vella
• Un bon calçat
• Un mocador
• Un barret

I moltes ganes de saltar i passar-s'ho bé tot respectant la festa.

Beguda típica

La barreja és la beguda típica de la festa, és un dolç embafador a base d'anís i moscatell que per la seva alta graduació puja de seguida al cap. Normalment la proporció d'anís i moscatell és meitat i meitat. Però hi ha tantes maneres de fer barreja com mans que la fan. Hi ha qui hi afegeix vi blanc per rebaixar-la o vermut negre o blanc, conyac, aiguardent, unes gotes de vi negre per enfosquirla... S' hi pot posar anís dolç o sec, més o menys anís que moscatell...

Actes relacionats

Cal remarcar que el conjunt de la festa inclou actes, molts d'ells no oficials, que en major o menor mesura han col·laborat a donar a conèixer la festa entre els propis berguedans i forans. A tall d'exemple cal destacar els següents:

• El Cap d'Any Patumaire
• El concert de la Patum - Memorial Ricard Cuarda, en memòria del músic Ricard Cuarda i Camprubí
• La patum dels pobres (també anomenada Patum dels borratxos)

«A finals del segle XX, el dijous i el diumenge de Corpus s'ha anat consolidant el costum de trobar-nos a les 5 de la matinada a la plaça Sant Pere per fer un altre cop la Patum: La Patum dels Pobres, la Patum de la melangia. Una Patum en què no hi ha cap comparseria, amb excepció dels músics, que cada cop són més... Només hi ha poble. Aquesta Patum ens porta cada any les llums del nou dia abans que la plaça quedi deserta...»

Anna Maria

LA PATUM 7

La música

En les músiques de la Patum s'observa la dualitat existent entre les peces tradicionals, melodies populars que s’han adaptat al llarg dels segles, i les peces exclusives de la Patum; així com l'ampli ventall cronològic que abasta des de peces amb clara ascendència medieval fins a composicions relativament modernes, passant per influències renaixentistes i barroques, de música popular i música culta.

Sens dubte, el principal compositor de la Patum fou Joaquim Serra i Farriols (Berga, 1834-1906), conegut popularment com Quim Serra, que va compondre les partitures dels Turcs i Cavallets (1888 o 1890), dels Plens (1888 o 1890) i dels Nans Nous (entre 1890 i 1900).

La de les Maces és la més moderna de les músiques de la Patum (1963) i és obra de Joan Trullàs i Vivó (Sallent, 1921 - 2003), essent només interpretada a la Patum de lluïment, ja que, a la Patum Completa, les Maces continuen saltant al so i el ritme que els marca el Tabal, tal com havien fet d’ençà del seu origen.

També és el Tabal l’únic instrument que acompanya les Guites en els seus salts, essent Les Guites l'única comparsa de la Patum que no disposa de música.

Les melodies dels Nans Vells i dels Gegants tenen la mateixa forma musical, són intercanviables i s’utilitzen indistintament per a l’una i l’altra comparsa.

Les composicions del Tirabol conegudes amb el nom de La banya de bou i Ella s’ho pensa són peces musicals amb arrels al Pallars Sobirà i amb una influència occitana molt marcada. Els altres tres Tirabols responen a les modes del moment, i així s’hi incorporaren un pasdoble i dos valsos jotes, un dels quals fou compost pel berguedà Lluís Sellart i Espelt (Berga, 1985-1952).

l’Àliga, que té, sens dubte, la melodia més monumental, distingida i acurada de les que hom pot escoltar a la Patum. Musicalment, el ball de l’Àliga és una joia que se’ns presenta dividida en dues parts; una primera més reposada i solemne i una segona caracteritzada per un ritme més engrescador. s'ha arribat a definir aquesta peça “com una de les tres més genials de la música tradicional catalana”. Aquest ball, adornat durant el Renaixement, s’interpreta per a l’Àliga de Berga d’ençà del 1756, per bé que, amb tota seguretat, anteriorment era interpretat en altres celebracions. Ben segur que aquesta música es va transmetre, generació rere generació, de forma oral, i es considera que arribà fins a la ciutat de Berga provinent de Barcelona o d’alguna altra localitat catalana que disposava d’aquest distingit element d’imatgeria popular.

Orquestres

Entre 1913 i 1936 van tocar la música de la Patum:

• La Berguedana de Pere Bellus
• Nova Harmonia o Unió Berguedana, de Jaume Sala, dirigida primer per Enric Font i més tard per Jaume Sala, eren coneguts popularment com Els Saletes
• La Queraltina d'Antoni Heras
• La banda Armonica de Lluís Sellart
• Joventut Berguedana de Just Lacau i Lira
• Los Bohemios de Josep Safont

De 1939 a 1970 van tocar la Patum els Saletes interrompudament. El 1971 es van fusionar Els Saletes i la Principal de l'Alt Llobregat formant la Cobla Pirineu i van tocar tots els actes del 1971 a 1978. De 1979 a l'actualitat la Cobla Pirineu, la Cobla Ciutat de Berga i la Banda de l'Escola Municipal de Música s'han anat repartint la feina.

Cançons

En l'actualitat es toquen les següents cançons:

• Turcs i cavallets - Joaquim Serra i Farriols, Quimserra (1834-1906).
• Les maces - Joan Trullàs i Vivo (1921-2003)
• L'Àliga - Anònim
• Diversos balls de Nans Vells i Gegants (diversos autors: Anònims, Jaume Sala, Mn. Marià Miró o n'hi ha adaptades de cançons populars). Balls: Nans Vells 1, Nans Vells 2, Ballet Vell dels Gegants, Nans Vells Primitius, Ballet dels Gegants, El pobre pagès, Ballet d'Alp, La gaita gallega, Ballet de Gironella, Les nenes maques, Dansa de Falgars, La Torre Xica, L'espunyolet, Ballet de Déu, Corpus de 1927, Ball de Gegants núm. 2, Ball de Gegants popular.
• Nans Nous - Joaquim Serra i Farriols, Quimserra (1834-1906)
• Els Plens - Joaquim Serra i Farriols, Quimserra (1834-1906)
• El Tirabol (popular)
• Vals Jota (popular)
• La Patumaire - Lluís Sellart i Espelt
• El Patumaire (pasdoble) - Anònim
• Himne de Berga - Jaume Biscarri
• El Gegant Vell - Jaume Sala
• Ella s'ho pensa - Popular
• Marxa de la Patum - JB Lambert
• L'Aligot (M. S. Puigferrer)

Anna Maria

LA MONA DE PASQUA

Ingredients

Per al bescuit
■ 4 ous
■ 150 gr de sucre
■ 150 gr de farina
■ 20 gr de farina d'ametlla
■ 5 gr de llevat
■ 2 clares muntades
■ 50 gr de sucre
■ Per a la tòfona de guarnició
■ 125 gr de nata líquida n
■ 30 gr de sucre
■ 30 gr de sucre
■ 250 gr de xocolata negra
■ 125 gr de mantega redien
Per al farciment: te
■ 300 gr de melmelada de préssec


Preparació
Per fer el bescuit es munten en un bol els ous i el sucre. A part barregem la farina i el llevat; la posem en un colador i es tira a poc a poc, perquè no surtin grumos, sobre la preparació anterior. Regirant sempre, s'agrega la farina d'ametlla. En altre bol es munten les clares a punt de neu; quan estan a mig muntar, se'ls afegeix 50 gr de sucre. Una vegada muntades es barregen amb la preparació de farina i ous. El resultat es bolca en un motlle prèviament untat amb mantega i enfarinat. Es fica tot en el forn a 180ºC durant uns 40 o 45 minuts. Després es retira el bescuit, es deixa refredar, es treu del motlle i es talla per la meitat, per a emplenar-lo amb la melmelada. Es desfà la xocolata al bany maria, se li afegix la mantega i es regira fins que es funda. Es cobreix el bescuit amb la xocolata i es deixa refredar. La tòfona és necessària per a fixar els ous de pasqua sobre el pastís: es posa la nata líquida al foc. Quan bulli se li afegix el sucre i la xocolata negra i es manté al foc, removent sempre, fins que la xocolata es fongui. Després es deixa refredar. Per als guarnits també pot recórrer-se als típics pollitos, plomes, etc.

Martí

Museu de Cera de Barcelona

L'edifici del Museu de Cera de Barcelona es va construir l'any 1867 per la companyia general de crèdit “El Comercio”, la qual va ser la seu del Banc de Barcelona i després la de “Crédito y Docks”. El 1874, moltes de les riqueses de la burgesa barcelonina es guardaven en aquest edifici que va crear Elies Rogent. El 1973, Enrique Alarcón va decidir emprendre un nou projecte amb l'edifici: el transformaria en un museu de cera. L'arquitecte que també era escenògraf, va escollir aquest edifici ja que el considerava ideal pel misteri i l'encant que transmetia. Per a la seva construcció, va escollir materials com el marbre, la fusta, l'acer, la seda i el cristall, entre d'altres.

Aquest petit santuari de cera es dedica a la reproducció de diversos personatges, tant històrics com ficticis. Disposa d'una sala del terror, on s'hi reprodueixen també escenes de tortures. A la sortida, s'hi troben dues cafeteries que criden especialment l'atenció pel seu disseny: una és el Bosc de les Fades, un lloc màgic i únic poblat d'arbres, gnoms i altres criatures inesperades; l'altra és el Passatge del Temps, un espai confortable i d'estil avantguardista envoltat de diferents maneres per llegir el pas de temps.

Al museu hi ha diferents parts:

• Escala d’honor: Aquesta escala de marbre puja majestuosament amb la seva catifa vermella, que convida a entrar al misteriós indret.


• Saló del recital: Conserva el mobiliari, la decoració i el celatge de Vilaró (1906) i on les figures més destacades del món de la música i la literatura toquen les seves simfonies acompanyats de figures polítiques importants i reis com Joan Carles i Sofia, així també com el príncep Carles, Diana de Gal·les i Camilla Parker. L'edifici del Museu de Cera de Barcelona es va construir l'any 1867


• Pati de cristall: És cobert amb un exemplar de volta de vidre i presidit per un oli de Vilumara i Junyent (1908), on hi figuren grans personatges de la història.


• Saló gòtic: Aquest saló és d'estil neogòtic català inspirat en el Saló del Tinell de Barcelona, els arcs de pedra del qual suporten una coberta de fusta. La gràcia d'aquest és que és el resultat d'una il·lusió vista amb un mirall, el qual reflecteix l'altra meitat de l'arc.


• Cambra cuirassada: És original de l'entitat bancària que tenia la seu a l'edifici i va haver d'obrir-se en una paret amb un bufador per permetre-hi la visita. Aquí s'hi reprodueix l'atracament en un banc i, secundàriament, també hi ha un llibre de dedicatòries.


• Passatge del Terror: En aquest temut indret, s'hi poden veure els assassins en sèrie més importants de la història i altres personatges de pel·lícules de por, com per exemple Freddy Krueger. També hi ha una guillotina que de tant en tant es deixa caure i simula que li talla el coll a algun personatge.

A la sortida del museu hi ha una botiga de records.

Joan Bosch

Catalunya en miniatura

Fent clic a la imatge, anireu a parar a una pàgina on trobareu molta informació sobre CATALUNYA EN MINIATURA.

DANIEL

LA PATUM 6

Hola, sóc l'Anna Maria. Us penjo més informació sobre la Patum.

L’Àliga

L’Àliga de la Patum és una bèstia, de cartó pedra i fusta, que representa un ocell d’aquesta espècie; de grans dimensions, amb el cap cenyit per una corona comtal, amb les ales plegades i el bec obert. En el bec porta branques de llorer, olivera i clavells.

Aquesta figura executa el ball amb més valor coreogràfic i musical de tota la Patum. Data del 1756 i fou construïda pel fuster local Ramon Roca.

L’Àliga simbolitza el poder, la dignitat, la pau i la justícia, motiu pel qual antigament ocupava una posició preeminent i gaudia d’un seguit de privilegis impensables en els altres entremesos. Li era permès de ballar al presbiteri de l’església i, moltes vegades, figurava a la Processó immediatament davant la custòdia.

El cos de l'Àliga és com un trencaclosques, amb llistons de fusta de diversos gruixos i mides disposats de tal manera que en conformen l’estructura o esquelet. A sobre, capes de roba de sac i guix li acaben de donar forma i petites peces d’aquesta roba convenientment enguixada li formen les escates. Es tracta d’una peça construïda amb la tècnica i l’estil típics de la seva època (1756) i actualment és l’Àliga més antiga que es conserva a Catalunya.

Els Nans Vells

Els Nans Vells són quatre capgrossos relativament semblants entre ells. Tots quatre representen homes, porten barret de tres puntes i llargues perruques recollides al darrere amb un llaç, segons el costum de l’època, van abillats amb bates blaves i vermelles i ballen tocant les castanyoles. Els Nans Vells arribaren a Berga l’any 1853, com a donació de Ferran Moragues i Ubach, polític bergadenc. Tenen una estructura de cartró polida amb una capa de guix.

Els Nans Vells participaren de manera continuada en la Patum fins al 1881. El seu mal estat i la situació precària de les arques municipals, però, provocaren que deixessin d’actuar durant uns quants anys. Sortosament, però, l’Ajuntament de l’època va tenir el gran encert de no desfer-se dels Nans Vells, i el 1892, després d’una dècada sense actuar, va decidir de restaurar-los i retornar-los a la representació.

Els Nans Nous

Els Nans Nous són quatre figures diferents que representen dues parelles, una de jove i l’altra de vella, que ballen als acords d’una airosa i juganera melodia que és, possiblement, la més popular i divulgada de les músiques de la Patum. Són la darrera comparsa introduïda a la Patum.

El 1890 l’Ajuntament de Berga els adquirí per substituir els Nans Vells que es trobaven en molt mal estat. A diferencia dels Nans Vells aquests són de cartó pedra.

A partir del 1892 les dues colles de Nans berguedans actuaren conjuntament a la Patum fins al 1907. L’any següent, els Nans Nous foren arraconats a causa del seu mal estat de conservació i deixaren d’actuar durant una dècada. El 1919, per voluntat popular, es tornaren a reincorporar a la representació.

Els Gegants

Els Gegants que participen en la Patum són dues parelles; coneguts popularment com els Nous i els Vells. Es tracta de quatre figures de quatre metres d’alçada i cent quilos de pes cada una, que van vestits de sarraïns i que executen una airosa dansa a temps de vals. La primera referència a aquests es remunta a l'any 1472. Després d’aquest element precursor dels Gegants a Berga, la següent notícia documental que cita explícitament un gegant data de l’any 1695, tot i que l’aparició dels Gegants de cartó pedra a la Patum ha de ser un xic anterior, entre els anys 1662 i 1694, període del qual no s’ha conservat la documentació municipal. L'any 1704, aquests gegants patiren una reparació important (canvi de vestits, restauració dels cossos i els braços del gegant, pintura de les mans i les cares, etc.), cosa que corrobora que no podien tenir només nou anys. Aquests gegants es conservaren fins l’any 1867, quan foren retirats a causa del seu mal estat i de l’enorme pes que tenien.

L’any anterior, el 1866, s’incorporaren a la Patum els actuals Gegants Vells. Malgrat que actualment van vestits de nobles sarraïns, en estrenar-se no hi anaven pas: Els vestits sarraïns s'incorporaren l'any 1876. L’any 1891, l’Ajuntament va decidir ampliar la comparsa amb els actuals Gegants Nous, figures adquirides a la casa La Perfecció de Barcelona i que al llarg dels anys han obtingut diversos guardons per la seva bellesa.

Els cossos del Gegants són fets amb llistons de fusta recoberts de roba encolada i guix, cosa que els atorga una resistència extraordinària. Les mans i les cares són de cartró gruixut recobert d’una fina capa de guix. El cavallet on es posa el geganter és de ferro.

El Tirabol

El tirabol, que té lloc cada dia en finalitzar la Patum, hi prenen part els Gegants, les Guites, els diables (sense foc) i la totalitat de gent assistent, acompanyats sempre de l’indispensable Tabal, que en marca el ritme. Aquest ball final, que antigament es coneixia com a Tirabol, és un tipus de contrapàs llarg que a la Patum pren la forma musical de dansa tradicional, valsos jotes i un pasdoble, i que segurament es balla des dels inicis de la festa.

Anna Maria