Sembla ciència-ficció però és real. Amb l'escalfament global les algues invasores proliferen. La pitjor la Caulerpa (alga assassina). La Mediterrània n'és la víctima.

Hi ha alguna cosa de ciència-ficció barrejada, potser, de la mà d'un home real. Parlem de les algues invasores.

La primera va ser l'alga "Alexandrium Mimutum". Breument, quan en els anys 80 les foques-monjo del Mar del Nord van començar a morir sense causa artificial aparent, es va acabar per culpar amb un 90% de certesa a l'alga esmentada, que era el seu aliment predilecte. Es calcula que van morir gairebé 20.000 exemplars d'aquestes foques i la resta va ser traslladat a un altre mar. L'espècie està en perill. Però hi ha alguna cosa molt més greu que explicarem amb més detall:

La Caulerpa taxifolia (alga assassina) un intrús perillós en aigües de la Mediterrània.
Des de fa anys la Mediterrània s'ha vist colonitzat per espècies no habituals. La seva intrusió en la cadena tròfica sempre sol ser catastròfica per a les espècies, les que trobem habitualment en un biòtop. I per descomptat per al Canvi Climàtic.

Cal reconèixer-la bé. La Caulerpa és una alga molt bonica (i no una planta) que posseeix un estoló característic d'un mil.límetre de diàmetre i de fins a 1 m. de longitud fixat en el fons per les seves arrels, de les quals surten unes fulles anomenades frondes (de 2 a 15 cm. d'alçada). Aquestes frondes poden estar ramificades arribant a mesurar fins a 65 cm.
Com que allibera certes toxines no és desitjable per a la majoria dels animals. Pastador dels oceans, el seu creixement s'accelera més i més. Per més de 5 anys i una despesa que ha superat els 7 milions de dòlars, es va declarar satisfactòria el 2006, la qual cosa estava molt lluny de la realitat.

La Caulerpa és esvelta i s'estén fins a 60 cm de cobertura, viu en aigües tant calmes com agitades i en qualsevol tipus de substrat.Els seus fragments no suren i és per això poc factible de ser divises en ports, molts i llocs similars.

Aquesta alga va ser prohibida per llei en l'estat de Califòrnia l'octubre del 2001.

Què podem fer per prevenir noves aparicions?

* No usar, vendre, comprar o distribuir-la per utilitzar en aquaris domèstics.

* Mai alliberar continguts de l'aquari (incloent aigua) a desguassos, drenatges, rierols, badies, estuaris o en l'oceà.

* Desfer-se adequadament d'ella congelant primer durant 24 hores en bosses tancades que després aniran al vàter.

* Informar de seguida a les autoritats sanitàries si es veuen en botigues de mascotes o si es troben restes d'alga Caulerpa.

La Caulerpa taxifolia, com hem dit, és una alga tropical perillosa per a l'ecosistema vegetal marí, està colonitzant des dels anys 80 les aigües del Mediterrani. Hi ha sis països afectats Tunísia, Croàcia, Itàlia, Mònaco, França i Balears (a Mallorca cala d'Or, cala Llongua i Porto Petro, on actualment ocupa 30 Ha), més de 70 localitats conegudes, amb 13.000 Ha seriosament danyades. La invasora ocupa avui més de 200 km. de línia de costa. Sicília, Còrsega i Sardenya estan seriosament amenaçades. Al mapa que acompanya aquest reportatge amb punts vermells es veuen clarament els dominis de la Caulerpa.


Els experts però consideren la possibilitat que en l'origen exacte del greu problema creat no fos Mònaco, el culpable més de la seva presència a la Mediterrània va ser el fet que el flascó que es va llançar al mar des del museu, contingués justament una Caulerpa mutant-com direm després en detall-nascuda o generada com a resultat dels experiments sobre algues tòxiques (encara que no consta que fessin experiments amb ella) perquè adoptés característiques que la fessin ideal per ser conreada en aquaris.


L'explicació científica: una espècie que es desenvolupa en les seves aigües originàries o habituals d'una manera sostenible, en absència de depredadors i en un altre hàbitat propici pot disparar el seu creixement acaparant un espai destinat a altres espècies. És el primer cas que hem analitzat. El segon és encara pitjor, i el tercer és catastròfic ...

Aquests fets s'han observat i contrastat des de fa dècades. La Asparagopsis armata, alga procedent d'Austràlia i Nova Zelanda, va aparèixer en aigües mediterrànies i de l'Atlàntic l'any 1925. Indigesta per als peixos autòctons, es va estendre per gran part del Mediterrani Occidental i encara no ha aturat la colonització. Es distingeix fàcilment en immersió pels fragments bruns que immediatament al neoprè a l'acostar-se a les roques d'una zona afectada.

D'aquesta manera, per distracció en arts de pesca, àncores brutes o en l'aigua de la sentina va arribar aquesta alga des de les antípodes on va trobar un espai per desenvolupar-se. No obstant això, no totes les espècies autòctones són tan relativament poc nocives com la Asparagopsis armata.

Se sap a més que a les costes de Califòrnia ha envaït prop de 23.000 metres quadrats de fons marins (a la Badia de Huntington) i també s'ha detectat a la costa sud-est d'Austràlia (en les temperades aigües de New South Wales, i més exactament a Port Hackint, Lake Conjola i Careel Bay). Res fa pensar que l'avanç d'aquesta alga vagi a aturar-se. On la Caulerpa arrela i no permet desenvolupar-se a cap altre habitant marí.

L'Alga Cochayuyo

L'alga Cochayuyo, Cochayuyu o Colloi és una alga comestible que prové de Xile i altres zones subantàrtiques.

Pot arribar a mesurar fins a 15 metres i durant segles ha servit com aliment a moltes comunitats indígenes americanes.

Forma part de la vegetació costanera de Xile. Creix adherida a les roques, especialment en llocs d'onatge intens.

El Cochayuyo té un aspecte totalment diferent a les algues que es comercialitzen habitualment al nostre país.

En tallar la seva part central o laminar, queden segments plans d'un centímetre de gruix aproximadament i al trossejar les seves prolongacions en forma de fuet, apareixen porcions cilíndriques.

El seu especial volum i la seva superfície llisa que li dóna una presència d'aliment semblant als bolets, ve donat per cavitats plenes d'aire i separades per envans, tot això embolicat en una membrana exterior.

Aquesta qualitat, unida a la seva consistència carnosa, elàstica i ferma, converteix el cochayuyo en una alga amb cos, que té personalitat en els diferents plats.

El seu sabor intens i la seva aroma marina, trasllada el nostre paladar a la vora del mar, competint en la nostra taula amb el marisc i ampliant i millorant així la nostra dieta.

L'alga Wakame


L'alga wakame és una alga marró, molt similar a la kombu. Fins i tot seques es confonen entre elles. La wakame és més fina i verdosa en remullar-les. És nativa de les aigües del Japó, creixent en corrents de moviment ràpid, igual que la kombu.

Es menja sovint combinada amb les verdures terrestres. És molt saborosa saltejada amb cebes, o remullada i servida amb cogombre i suc de llimona, o amb una amanida d'estiu decorada amb vinagre. Es torra una mica al forn i es pica fins a convertir-la en pols, utilitzant llavors com a condiment per l'arròs. També es combina molt bé per a les sopes, especialment de miso. Pel seu gust suau, és la més utilitzada a occident, i la tercera per ordre de popularitat al Japó.

És molt semblant a nivell nutricional a la kombu, rica especialment en calci i els grups vitamínics B i C. Igual que la kombu, té la capacitat d'estovar les fibres dels aliments amb què es cuina.

Algues comestibles

Sabíeu que una altra aplicació de les algues és la culinària?

Moltes taules reben aquesta nova menja...

Les algues comestibles són aquelles aptes per al consum humà o les que són usades en la preparació d'altres aliments o complements alimentaris. De les 24.000 espècies d'algues solament unes 50 són considerades comestibles.

El consum d'algues és notable a Xina, Corea i Japó, encara que el seu ús s'ha estès al llarg del món a causa del gran auge que la gastronomia oriental té avui dia i, també, a la multitud de propietats que posseeixen aquests vegetals marins.

Les algues comestibles més comunes són l'alga nori, coneguda sobretot pel seu ús en l'elaboració del famós sushi japonès, l'alga kombu, l'alga arame, l'alga wakame molt comunes en la preparació d'amanides, saltejats, sopes, etc…

Una altra classe d'alga molt comuna és l'alga agar-agar que és usada com a gelatina en l'elaboració de postres, melmelades, gelees, etc… i també és usada com espessant en l'elaboració de salses.

Consells per cuinar amb algues:

•Cal rentar bé les algues amb aigua freda per eliminar l'excés de sal i de sorra.
•Hi ha algues que requereixen remull, normalment uns 20 minuts. S'aconsella mirar les instruccions de cada paquet.
•L'alga kombu, necessita 1 hora de remull i a més de ½ hora més de cocció.
•L'alga nori no requereix remull ja que se sol vendre torrada.
•Si s'usa l'alga agar-agar com espessant o gelatinitzant no cal l'ús de gelatines artificials ni midons.

Més flora marina

Les plantes en els mars estan dominades per les algues. Les algues són un grup molt ampli que inclou moltes formes de vida entre les que podem trobar algues que només es poden veure sota el microscopi com les diatomees, fins macroalgues, que inclou l'alga gegant coneguda com sargaso o kelp.

Les algues tenen diverses formes de vida. Hi ha unes que són flotants que es mouen amb els corrents marins. També hi ha algues que viuen fixes a algun substrat (bentòniques), per exemple, el fons marí rocós (epilítiques) o fins i tot s'adhereixen i viuen en la closca d'una tortuga marina o un altre animal (Epizoo). Les algues també varien en la seva forma i diversitat segons la regió marina on habiten i la temperatura de l'aigua.

S'estima un total de com a mínim 700 espècies d'algues distribuïdes al llarg de les costes del país.

Sabies que la planta que creix més ràpid en el món és el sargasso (Macrocystis pyrifera)? Es tracta d'una alga que en els mars mexicans viu fixa a fons rocosos del Pacífic a l'altura de la Baixa Califòrnia. Aquesta alga arriba a créixer fins a 60 cm diaris arribant a aflorar fins a la superfície del mar (60 m. de llarg).

Al Carib mexicà hi ha altres plantes representatives de certs ecosistemes com les pastures marines (Thallasia). Les pastures marines viuen en bancs sorrencs d'aigües clares i formen extenses pastures on habiten espècies animals com cargols, llagostes, crancs, ratlles i peixos de fons. En els bancs de Thallasia és comú trobar tortugues marines reposant o a la recerca d'aliment.

Tipus d'algues

Les algues són éssers marins, que realitzen la fotosíntesi.

Les algues no són plantes autèntiques.

Tot i que realitzen la fotosíntesi, i que algunes tenen formes semblants a les fulles, tiges i arrels, no s'inclouen en el regne de les plantes, sinó que, juntament amb els protozous, formen un regne diferent que s'anomena regne dels protoctists.
Alguns grups d'algues tenen el pigment verd (la clorofil•la) emmascarat per altres pigments que els proporcionen altres colors (groc, marró o vermell). Viuen a l'aigua o en llocs molt humits, de manera lliure o fixes en una superfície. Moltes algues viuen suspeses en l'aigua.

• Algues blaves
Les algues blaves són en realitat un tipus d'organisme que pertany al regne Monera. Poden formar grans masses d'aspecte semblant a les algues eucariotes, d'on prové la confusió.

• Algues flagel•lades
Aquestes algues, apareixen en grans quantitats i en aigües dolces, com les euglenes, o al mar, com les dinoflagel•lades.

• Algues grogues o diatomees
Les algues grogues tenen la clorofil•la que està emmascarada i el seu cos està protegit per una mena d'estoig.

• Algues verdes
Són algues de color verd, Viuen en aigües riques en sals minerals, a les quals donen un color verd intens. Abunden en aigües dolces, i també viuen en el mar, i fins i tot en la terra humida. Es diu que d'aquestes algues provenen les plantes superiors.

• Algues brunes
Són algues en les quals la clorofil•la està emmascarada.La majoria viuen fixes mitjançant arrels falses. Encara que el seu aspecte sigui com el de plantes superiors, no ho són. Poden arribar a tenir grans dimensions, com en el cas de les laminàries, que són els organismes més grans que existeixen. De vegades, tenen flotadors que les mantenen dretes.

El plàncton és el conjunt d'organismes animals, vegetals i bacteris, generalment microscòpics, que floten en aigües salades o dolces fins als 200 metres de profunditat aproximadament. Produeix un 90% de l'oxigen de la Terra. Es pot classificar en zooplàncton i fitoplàncton. La majoria de les espècies són transparents i presenten colors només al microscopi. Les espècies superficials són blavoses i d'altres vermelloses.

Dins de la cadena tròfica marina, el fitoplàncton és el primer organisme en realitzar la fotosíntesi i en ser consumit pel zooplàncton, que alhora també és consumit per altres organismes més grans.

El plàncton té una vida molt curta però és molt prolífic, compensant l'alta depredació a què està sotmès.

En la seva formació, al plàncton l'influeix la llum del sol i les nutrients com nitrats i fosfats procedents de la terra i de les corrents oceàniques.

L'Alga Agar-agar

L'alga Agar agar és comestible i destaca per les seves propietats reguladores del restrenyiment, ser útil per fer gelatina, ser saciant i la seva baixa aportació en calories.Aquesta, és el resultat de la barreja de vuit varietats d'algues marines.

• És molt nutritiva.

• Les seves grans propietats digestives, ajuden a eliminar residus de l'estómac i l'intestí.

• Regula el restrenyiment.

• És efectiva en la dissolució del colesterol.

• Ideal en dietes d'aprimar, pel seu poder saciant i la seva baixa aportació en calories.

L'alga vermella

Aquesta espècie és l'única d'aquest gènere que es coneix actualment en aquest mar. L'autora principal de l'estudi i directora de l'equip de científics de la UdG ha explicat que l'espècie que han descrit és una alga vermella de profunditat molt comuna des de finals de l'hivern i tardor a la Mediterrània occidental. A més, ha remarcat que té una gran importància ecològica, ja que és una espècie caracteritzada per coral·ligen situat entre els 30 i 45 metres de profunditat.

Algues i flora marina

ALGUES I FLORA MARINA

El terme alga s'aplica als organismes de naturalesa vegetal, ja siguin d'aigua dolça o aigua salada, que no desenvolupen flors com ho fan les plantes vasculars terrestres i aquàtiques.
La majoria de les algues són capaces d'elaborar substàncies orgàniques a partir del diòxid de carboni (CO2) i de substàncies inorgàniques dissoltes a l'aigua. Aquest procés -anomenat fotosíntesi- es compleix a través de la clorofil·la, un pigment verd present en les cèl lules, que actua transformant l'energia lluminosa en energia química. Les sals i altres substàncies nutritives poden ingressar per qualsevol punt del seu cos.

FUNCIÓ DE LES ALGUES A LA NATURALESA

Les algues ocupen la primera baula de la cadena alimentària en l'ambient aquàtic. Són productors primaris capaços d'elaborar substàncies orgàniques a partir de substàncies inorgàniques, transformant l'energia lluminosa que prové del sol en energia química ..
Les algues que formen part del fitoplàncton són aquelles que viuen lliures a la massa d'aigua. Elles serveixen d'aliment al zooplàncton, del qual després es nodreixen diferents tipus de carnívors. Aquest cicle es tanca per acció dels fongs i bacteris que descomponen la substància orgànica en elements i compostos inorgànics.

Alga posidònia

Aquí teniu un exemple de l'alga posidònia.

Feu clic a la imatge per obtenir més informació.

L'alga vermella

Ha estat un equip de científics de la Universitat de Girona (UdG) els que han fet la troballa d'aquesta nova espècie d'alga vermella o rodòfit, i que l'han batejat com a Leptofauchea coralligena. L'han trobat concretament davant de Palamós, en un fons de coral·lígen entre 30 i 45 metres de fondària, tot i que segons la directora de l'equip, la doctora Conxi Rodríguez-Prieto, és troba amb tota certesa a tota la Mediterrània nord-occidental, a les Balears, a Còrsega i a les illes Columbretes. L'alga, que és força comú a l'hivern i a la tardor, s'havia classificat fins ara de forma equivocada com a Rhodymenia ardissonei, pensant que era la mateixa espècie però en aigües més fondes. Segons explica la doctora Rodríguez-Prieto (que imparteix assignatures de Botànica aplicada i Algues al departament de Ciències Ambientals de l'UdG), fins ara aquestes algues se'ls havia atribuït categories com família, gènere o classe a partir de mostres estèrils. El que han fet els investigadors catalans amb l'ajuda del ficòleg belga de la Universitat de Ghent Olivier de Clerck, és, primer, trobar mostres fèrtils, segon, emportar-se-les al laboratori per estudiar la reproducció i tercer, realitzar les proves d'ADN per confirmar que es tractava realment d'una espècie no descrita.

Aquestes són les fases que fa l'alga vermella

Si vols tindre més informació fes click AQUI.

Algues verdes

Hola sóc la Noemí, ja sé que gairebé tot el grup fa coses de les algues, però ningú ha triat les algues verdes.

Els cloròfics o algues verdes constitueixen una divisió que inclou unes 8,000 espècies d’organismes eucariotes(1) aquàtics fotosinètics. De la mateixa manera que les plantes terrestres, les algues verdes contenen clorofil·les(2) a i b, i reserves com el midó contingut al placidi. La principal característica que les diferencia de les plantes terrestres i similars és la manera de realitzar la mitosi. Els cloròfits es troben en ambients aquàtics, incloent marins, d’aigües dolces o salabroses. Mentre la majoria d'espècies viu en aigües dolces, un gran nombre ho fa en hàbitats marins, altres espècies es troben adaptades a un ample rang d'entorns.




(1) els eucariotes és el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat
(2) la clorofil·la és una molècula present en les algues, plantes i cianobacteris relacionada amb el procés de fotosíntesi.

Les algues brunes

Són algues pluricel·lulars en les quals la clorofil·la està emmascarada per un pigment de color marró. La majoria viuen fixes en els substrats mitjançant arrels falses. Encara que el seu aspecte sigui com el de plantes superiors, no ho són perquè no tenen teixit epidèrmic ni vasos conductors. El seu cos està cobert de substàncies mucilaginoses, la qual cosa els permet suportar emersions llargues fora de l'aigua i viure en zones de marea. Poden arribar a tenir grans dimensions, com en el cas de les laminàries, que són els organismes més grans que existeixen. De vegades, tenen flotadors que les mantenen dretes.

La posidònia

La posidònia no és una alga, sinó una planta.

Només existeix en el Mar Mediterrani.

Les seves fulles verdes són llargues i aplanades, podent arribar a mesurar fins a un metre i mig, i formen grans praderies en el fons marí. La mitjana de vida dels seus brots és d'uns 30 anys.

La Posidònia oceànica floreix a la tardor (encara que no sempre) i dóna uns fruits anomenats "olives de mar", unes boles que, després de desprendre's de la planta, suren fins a la vora del mar on solen aparèixer entre maig i juny.

El seu paper en l'ecosistema és importantíssim ja que moltes espècies troben els seus nutrients i la seva estada en la Posidònia. Una de les propietats més interessants d'aquesta planta és que és capaç de multiplicar la superfície del terra entre 20 i 50 vegades. Això significa que en un metre quadrat de sòl, els animals i vegetals fixos disposen de 20 a 50 metres quadrats per establir-se.

Amb els rizomes i les fulles forma una retícula, a vegades de diversos metres d'extensió, que ofereix nombrosos amagatalls i que sol estar coberta de sediments. De fet, les fulles estan recobertes de petites algues que accedeixen d'aquesta manera a la llum i de petits invertebrats que filtren les partícules en suspensió

Així mateix podem trobar a les praderies de Posidònia gran quantitat d'equinoderms: diverses espècies d'estrelles de mar i nombrosos eriçons que es nodreixen d'aquesta planta.

Al març... FLORA MARINA

L'objectiu d'aquest mes de març és dedicar-nos a les diferents espècies vegetals que, d'una manera o altra, viuen o es relacionen amb els mars i oceans.

L'espectacularitat dels animals, amb els seus moviments independents i àgils, en moltes ocasions, ens deixa pas a la inquietant "immobilitat" de moltes espècies vegetals que encatifen els fons marins i les roques.

Aliment de peixos i crustacis, també poden ser hàbils predadors. Les seves formes i moviments, vistosos i acolorits, solen ser un reclam per a aquelles espècies animals de les quals se n'aprofitaran.

Quan visitem una platja per passar-hi un dia d'estiu, solem criticar l'existència d'algues i no ens agrada banyar-nos entre elles. Tinguem present, no obstant, que LA PRESÈNCIA D'ALGUES EN UNA PLATJA ÉS SÍMPTOMA DEL BON ESTAT DE LES SEVES AIGÜES.

Bona tarda.

Alga vermella

Les algues vermelles o rodòfits (Rhodophyta) són unes plantes no vasculars, fotosintètiques que contenen clorofil·la a i d. Presenten una gran diversitat de formes i grandàries. Es caracteritzen per l'absència de cèl·lules flagel·lades, la presència de pigments bilicromoproteids a ficobilisomes i l'absència de midó en els cloroplasts, usant com material de reserva el midó de florideas, els tilacoides són simples (rodoplasts). La reproducció sexual per oogàmia, amb cèl·lules especialitzades, carpogonis i espermacions (pot faltar la sexualitat). Les algues vermelles són utilitzades en el sector alimentari i en el farmacèutic. En aquest el producte més comercialitzat es l'AGAR-AGAR.