dilluns, 13 de desembre del 2010

Antoni Gaudí i Cornet


Antoni Gaudí i Cornet va néixer el 25 de juny a Reus. Des de petit va tenir un problema reumàtic que l’acompanya per sempre. Els metges li van recomanar una dieta vegetariana i que passeges de tant en tant, i per aquest motiu es va convertir en un gran vegetarià. A causa de la malaltia no podia jugar amb els altres nens i va faltar a moltes classes. Aquests fets li van permetre passar moltes hores observant els animals, les plantes i les pedres. Va estudiar batxillerat al col•legi dels Escolapis on va mostrar tots els seus dots de dibuixant en encarregar-se de les decoracions per les funcions teatrals escolars, també va realitzar dibuixos per la revista El Arlequín de la que no es conserva cap exemplar. De molt jove visqué les escorrialles del romanticisme, i amb el seu amic Eduard Toda i Güell, amb qui va compartir els estudis de batxillerat al col•legi de les Escoles Pies[10] i Josep Ribera i Sans, conegué a fons les ruïnes del monestir de Poblet que li donà una gran familiaritat amb aquest tipus d'arquitectura històrica.
Es trasllada a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura a l'Escola de la Llotja i l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, que després d'uns anys d'estudis previs cursà entre el 1873 i 1878, alhora que treballava en diverses feines: de calderer,[11] o en diferents estudis d'arquitectes o de mestres d'obres. A finals de 1873 o principis de 1874, durant la seva formació, ja havia fet el seu primer projecte, el pla general per la Cooperativa Obrera Mataronense, la que seria la primera cooperativa obrera de tot l'estat, a través del reusenc Salvador Pagès i Inglada, cooperativa per la que també n'elabora la bandera.Treballa com delineant per Josep Fontserè i Mestre, durant els anys 1873 al 1878, al projecte del parc de la Ciutadella on a la Cascada monumental les parts en les quals va intervenir Gaudí van ser principalment a la gruta i l'aquari, a la reixa que circumda el parc i mercat del Born. Com delineant de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona, treballa a l'absis i cambril de la Mare de Déu de Montserrat al monestir benedictí, l'any 1876. Els treballs que realitza també per aquesta època com delineant per Leandre Serrallach i Mas, són un altar per Masnou, la casa Grabulosa i la vil-l'Arcàdia a Montjuïc.
El 1876 moren tant la seva mare com el seu germà Francesc, i tres anys més tard la seva germana Rosa, i Gaudí ha de fer-se càrrec de la Rosa Egea, la filla disminuïda psíquica de la seva germana Rosa.
Durant la seva època d'estudiant va realitzar dibuixos d'uns projectes on s'aprecien els seus dots perfeccionistes, demostrant la seva capacitat per al dibuix i l'aquarel•la.


Joan Bosch

Els rius de Catalunya

Fent clic a la imatge, us proposem un joc sobre els rius per poder practicar una mica els rius de Catalunya i les seves característiques.



Paula i Daniel.

LA SARDANA



















La sardana

La sardana és la dansa tradicional catalana. Es balla a tot Catalunya des de fa molts anys.
La sardana consta de 10 parts on es van intercalant 2 tipus de passos: curts i llargs.
Els curts comencen la sardana i quan es vol canviar de curts a llargs o de llargs a curts es fa un dos, un tres o combinacions de dosos i tresos. L’important és acabar els passos quan s’acaba la música, per això, es balla comptant compassos... i molt important també seguint el ritme de la sardana, és a dir, suau si és suau i saltant si és alegre.
Els curts es ballen amb els braços avall i els llargs amb els braços amunt.
La sardana es balla intercalada, és a dir, que es balla noi, noia, noi, noia...
sempre i quan això sigui possible, ja que la sardana és una dansa que es balla a les places de les viles i ciutats i tothom que vulgui s’hi pot afegir.

Les colles sardanistes

Hi ha moltes colles diferents escampades per tot Catalunya.
Generalment, a dins de cada colla, hi ha diferents grups: infantils, juvenils, grans i veterans.
A cada rotllana, (menys quan es ballen al carrer) hi ha sempre dotze persones.
Cada any es fan campionats de sardanes i un jurat puntua quines ho fan millor.
També hi ha les sardanes de punts lliures. S’assagen passos inventats que creen els propis sardanistes.
Per exemple el dissabte 27 de novembre de 2010, es va celebrar el campionat de Catalunya de punts lliures que en categoria gran va guanyar la colla Mare Nostrum de Barcelona.














La cobla

No ens oblidem de parlar de la cobla, que és la formació musical única que toca les sardanes, amb un so molt característic.
La cobla està formada per 11 músics i 12 instruments. Hi ha: un flabiol i un tamborí (que els toca la mateixa persona), dues tenores i dos tibles (que són els instruments específics de la cobla), dues trompetes, dos fiscorns, un trombó i un contrabaix que és el que marca el ritme.

La Garrotxa



La Garrotxa és una comarca prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.


El nom "garrotxa" significa terra aspra, trencada, de mala petja. Possiblement aquesta comarca agafa el nom d'aquesta paraula, ja que el seu relleu és molt muntanyós, amb bells paratges com els que es troben a la zona volcànica d'Olot, capital de la comarca, de gran interès geològic i natural.


Té una extensió de 735,39 km2 i una població de 54.437 habitants (2008). Comprèn l'alta conca del Fluvià i les capçaleres de les rieres d'Amer i de Llémena.

Paula i Daniel.