dilluns, 13 de desembre del 2010

Antoni Gaudí i Cornet


Antoni Gaudí i Cornet va néixer el 25 de juny a Reus. Des de petit va tenir un problema reumàtic que l’acompanya per sempre. Els metges li van recomanar una dieta vegetariana i que passeges de tant en tant, i per aquest motiu es va convertir en un gran vegetarià. A causa de la malaltia no podia jugar amb els altres nens i va faltar a moltes classes. Aquests fets li van permetre passar moltes hores observant els animals, les plantes i les pedres. Va estudiar batxillerat al col•legi dels Escolapis on va mostrar tots els seus dots de dibuixant en encarregar-se de les decoracions per les funcions teatrals escolars, també va realitzar dibuixos per la revista El Arlequín de la que no es conserva cap exemplar. De molt jove visqué les escorrialles del romanticisme, i amb el seu amic Eduard Toda i Güell, amb qui va compartir els estudis de batxillerat al col•legi de les Escoles Pies[10] i Josep Ribera i Sans, conegué a fons les ruïnes del monestir de Poblet que li donà una gran familiaritat amb aquest tipus d'arquitectura històrica.
Es trasllada a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura a l'Escola de la Llotja i l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, que després d'uns anys d'estudis previs cursà entre el 1873 i 1878, alhora que treballava en diverses feines: de calderer,[11] o en diferents estudis d'arquitectes o de mestres d'obres. A finals de 1873 o principis de 1874, durant la seva formació, ja havia fet el seu primer projecte, el pla general per la Cooperativa Obrera Mataronense, la que seria la primera cooperativa obrera de tot l'estat, a través del reusenc Salvador Pagès i Inglada, cooperativa per la que també n'elabora la bandera.Treballa com delineant per Josep Fontserè i Mestre, durant els anys 1873 al 1878, al projecte del parc de la Ciutadella on a la Cascada monumental les parts en les quals va intervenir Gaudí van ser principalment a la gruta i l'aquari, a la reixa que circumda el parc i mercat del Born. Com delineant de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona, treballa a l'absis i cambril de la Mare de Déu de Montserrat al monestir benedictí, l'any 1876. Els treballs que realitza també per aquesta època com delineant per Leandre Serrallach i Mas, són un altar per Masnou, la casa Grabulosa i la vil-l'Arcàdia a Montjuïc.
El 1876 moren tant la seva mare com el seu germà Francesc, i tres anys més tard la seva germana Rosa, i Gaudí ha de fer-se càrrec de la Rosa Egea, la filla disminuïda psíquica de la seva germana Rosa.
Durant la seva època d'estudiant va realitzar dibuixos d'uns projectes on s'aprecien els seus dots perfeccionistes, demostrant la seva capacitat per al dibuix i l'aquarel•la.


Joan Bosch

Els rius de Catalunya

Fent clic a la imatge, us proposem un joc sobre els rius per poder practicar una mica els rius de Catalunya i les seves característiques.



Paula i Daniel.

LA SARDANA



















La sardana

La sardana és la dansa tradicional catalana. Es balla a tot Catalunya des de fa molts anys.
La sardana consta de 10 parts on es van intercalant 2 tipus de passos: curts i llargs.
Els curts comencen la sardana i quan es vol canviar de curts a llargs o de llargs a curts es fa un dos, un tres o combinacions de dosos i tresos. L’important és acabar els passos quan s’acaba la música, per això, es balla comptant compassos... i molt important també seguint el ritme de la sardana, és a dir, suau si és suau i saltant si és alegre.
Els curts es ballen amb els braços avall i els llargs amb els braços amunt.
La sardana es balla intercalada, és a dir, que es balla noi, noia, noi, noia...
sempre i quan això sigui possible, ja que la sardana és una dansa que es balla a les places de les viles i ciutats i tothom que vulgui s’hi pot afegir.

Les colles sardanistes

Hi ha moltes colles diferents escampades per tot Catalunya.
Generalment, a dins de cada colla, hi ha diferents grups: infantils, juvenils, grans i veterans.
A cada rotllana, (menys quan es ballen al carrer) hi ha sempre dotze persones.
Cada any es fan campionats de sardanes i un jurat puntua quines ho fan millor.
També hi ha les sardanes de punts lliures. S’assagen passos inventats que creen els propis sardanistes.
Per exemple el dissabte 27 de novembre de 2010, es va celebrar el campionat de Catalunya de punts lliures que en categoria gran va guanyar la colla Mare Nostrum de Barcelona.














La cobla

No ens oblidem de parlar de la cobla, que és la formació musical única que toca les sardanes, amb un so molt característic.
La cobla està formada per 11 músics i 12 instruments. Hi ha: un flabiol i un tamborí (que els toca la mateixa persona), dues tenores i dos tibles (que són els instruments específics de la cobla), dues trompetes, dos fiscorns, un trombó i un contrabaix que és el que marca el ritme.

La Garrotxa



La Garrotxa és una comarca prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.


El nom "garrotxa" significa terra aspra, trencada, de mala petja. Possiblement aquesta comarca agafa el nom d'aquesta paraula, ja que el seu relleu és molt muntanyós, amb bells paratges com els que es troben a la zona volcànica d'Olot, capital de la comarca, de gran interès geològic i natural.


Té una extensió de 735,39 km2 i una població de 54.437 habitants (2008). Comprèn l'alta conca del Fluvià i les capçaleres de les rieres d'Amer i de Llémena.

Paula i Daniel.

dilluns, 29 de novembre del 2010

CASTELLS: PATRIMONI CULTURAL UNESCO


Hola sóc l'Anna Maria i us parlaré dels castells.

El dia 16 de novembre del 2010 la UNESCO va declarar Patrimoni Cultural de la Humanitat els castells.

El conseller Tresserras ha destacat que "la declaració és un reconeixement internacional molt important per a la cultura catalana i per al món casteller en particular".

La candidatura “Castells patrimoni de la humanitat” va rebre el suport del Parlament de Catalunya, amb una resolució aprovada l’11 de juny de 2008. Posteriorment, una delegació catalana integrada per representants del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i de la revista Castells, va presentar la documentació de la candidatura dels castells davant la seu de la UNESCO a París.
La Patum de Berga és l’únic precedent català a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural de la Humanitat, de la UNESCO, on va ser inscrit l’any 2005. D’altra banda, la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO inclou els següents monuments o conjunts catalans: l’obra d’Antoni Gaudí (1984 i 2005), el monestir de Poblet (1991), el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona (1997), els jaciments catalans d’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica (1998), el Conjunt Arqueològic de Tarragona (2000) i les esglésies romàniques de la Vall de Boí (2000).

La muntanya de Montserrat



Hola, som la Paula i el Daniel i nosaltres ens ocupem de la geografia de Catalunya. Ara, parlarem de la muntanya de Montserrat.

Montserrat és un massís de Catalunya força alt que ha destacat en la tradició catalana gràcies a, d'entre d'altres motius, una geologia i topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca el Monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat.
El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra. Precisament en les representacions heràldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d'or sobre camper de gules, amb una serra d'or tallant-les pel damunt.

dilluns, 15 de novembre del 2010

L'Anna, un nou membre

Hola, sóc l'Anna i m'agrada molt estar al grup d'investigació.

divendres, 12 de novembre del 2010

Fira a Súria


9a Fira Medieval d'Oficis
Del 13 al 14 de novembre
Súria (Bages)
(Hi trobareu més informació fent clic a la imatge)

dissabte, 6 de novembre del 2010

Esdeveniment

16a Mostra Gastronòmica de les Garrigues
Del 6 de novembre al 19 de desembreLes Borges Blanques (Garrigues)
Més informació fent clic a la imatge



dilluns, 25 d’octubre del 2010

Grup macedònia

Macedònia és un grup musical creat l'estiu del 2001 per la Marina i la Georgina. Seguit per:la nina maduixa, l'alba mandarina, l'Amanda kiwi, la Laura llimona, la Mariona pinya, el Dani poma, el Jaume maracujà, el Ferran plàtan, el Gerard cacau i el Ferran mango. 10 fruites que es mouen i es relacionen a l'escenari.

Macedònia fa un pop rock jove. Té una posta en escena fresca i franca que fa que la gent del públic es senti còmplice de la festa. Les noies baixen a baix al públic, connecten amb la gent i amb els músics i parlen i es mouen com a persones normals no estereotipades ni productes de màrqueting.

En un inici, les lletres parlen de coses i temes que interessen a nens d'entre 8 i 13 anys, però el vocabulari, la posta en escena i la frescor que transmet el grup, fa agradar el producte a nens més petits i a gent més gran. Es tracte d'un pop naïf, seductor i sense complexes que s'acosta més que ningú als pensaments dels nens d'avui en dia.

A l'any 2006, les 5 noies que actualment cantaven al grup, la Nina, l'Amanda, la Laura, la Mariona i l'Alba, van decidir deixar el grup per poder fer altres coses, per estudiar a l'estranger, per fer coses que cantant a macedònia no podien, ja que els ocupava part del temps.

A l'octubre es prepararen càstings per escollir les cinc noves cantants del grup, d'entre 180 nenes que s'hi van presentar s'en van escollir 17. Aquestes noies, van fer un segon càsting on cantaven en grup, preparaven una coreografia, es feien fotografies, i es feia una xerrada amb el Dani Coma, el productor, i "director" del grup.

Al fins es van escollir les cinc noves cantants que tenien entre 12 i 16 anys. la Laia que va rellevar la mandarina, la Berta que després va ocupar la llimona, l'Èlia que va ser la maduixa, l'Aida la pinya i la Clàudia el kiwi. Totes elles diuen que macedònia no era com es pensaven,que era una gran família, un conjunt d'amics que s'ajunten per tocar i que alhora intenten agradar als nens i fer que aprenguin de la millor manera.

Cap al mes de març de 2007 es començà la "gira la fruita" on tres noies de l'antiga generació i tres de les noves compartien escenari, d'aquesta manera les noies noves van aprendre de les grans. L'últim concert d'aquesta gira va ser a Castellar del Vallès on les 10 noies van compartir escenari amb els 5 musics. Va ser un concert que es va enregistrar en directe i que a partir d'ell, es va crear un reportatge titulat el canvi de fruites que es va emetre al K3 al juliol i dos cops més per nadal.

Ara les cinc noies actuals, lluiten perquè macedònia continuï on era, per agradar a molts nens i per fer ballar, cantar i gaudir amb aquest pop-rock que tan agrada a les famílies.

JOAN

Hola... sóc l'Arnau

M'agrada molt el Grup d'Investigació...

Hola... sóc la Paula

Hola, sóc la Paula i estic molt contenta d' estar al Grup d'Investigació.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Grup d'Investigació 2010-2011

Enguany tenim previst engegar la feina del Grup d'Investigació una mica abans, cronològicament parlant. Concretament, la data prevista és el 18 d'octubre.

Hem optat per avançar l'inici amb la intenció de disposar de més jornades per treballar el tema d'enguany.

Aquest curs la tasca de recerca se centrarà en el nostre Patrimoni, el Patrimoni Cultural de Catalunya. D'aquesta manera el medi social serà el protagonista (encara que no l'únic).


En el marc de les recents Jornades del Pratimoni Europeu que s'han celebrat a Barcelona, ha sorgit aquesta idea que ens permetrà descobrir (o redescobrir) aquells indrets de la nostra geografia que ens permetin, per què no?, ser objectiu de sortides amb la família els caps de setmana.








dimarts, 22 de juny del 2010

El viaje del agua

Aquest dilluns em vist una pel·lícula a l'hora del grup d'investigació.
Va ser molt xula! Ens explicava moltes coses de l'aigua i les imatges eren espectacularment precioses. Les gotes, les dues hacs i la o, que per això l'aigua es diu H2O... Vam entrar dins d'una gota (a la pel·lícula), al centre de la terra. LA CÀMARA ERA UNA AVENTURERA! jaja!

Atentament,
Noemí Adell

dilluns, 14 de juny del 2010

El mar i els seus tresors: LLegendes

Pintura de sal marina


El molinet de sal. LLegenda que ens explica per què el mar és salat.


LLegendes




Hi ha una llegenda, que prova d'explicar-nos, per què el mar és salat.
Només és una llegenda, pot ser certa, o no.

Hi havia una vegada un home vell i pobre, molt pobre, que no tenia ni per menjar... Amb prou feines tenia casa.
Un dia, es va trobar una senyora molt gran que li va dir:
-Tens molt bon cor i no tens diners per menjar, ni beure. Ni res. Per això et regalo aquest molinet màgic d’or. Ell et donarà el que desitgis. Només en pots demanar tres, de desigs. Però, recorda, perquè et faci cas, quan demanis el desig, has de dir:
Oh, molinet màgic, ets el més brillant de tots, i per això et demano això. Oh, totpoderós...
La senyora va marxar i el vell es va quedar tot sol, amb el molinet, a les mans. Va demanar el primer desig:
-Oh, molinet màgic, ets el més brillant de tots, i per això et demano això. Oh, totpoderós... si us plau: una casa com un palau.
Una llum va aparèixer de manera màgica i, el vell, per art de màgia, tenia una casa com un palau, al davant.
Ell va somriure i va formular el següent desig:
-Oh, molinet màgic, ets el més brillant de tots, i per això et demano això. Oh, totpoderós... abans de que ho pugi veure, vull menjar i alguna cosa per beure.
De cop, va aparèixer la mateixa llum, i, màgicament, tenia, dins del palau, uns quants quilos de menjar i litres d’aigua.
Va demanar, amb valentia l’últim desig.
-Oh, molinet màgic, ets el més brillant de tots, i per això et demano això. Oh, totpoderós... desitjaria una esposa, que es digués Maria.
La llum, va reaparèixer i la Maria, la seva esposa, va dir:
-Aquest, és el teu tercer desig, ara, has de donar-lo al teu veí.
El vellet, li va donar al seu veí, però aquest era ric. Ho tenia tot. Llavors, no desitjava res. La hi va regalar a un capità de vaixell.
El almirall va dir:
-Oh, molinet màgic, ets el més brillant de tots, i per això et demano això. Oh, totpoderós... Sal de tu sortirà, és el que vull desitjar.
La llum màgica, va fer que hi sortís sal del molinet. El molinet, li va caure al capità. Al mar.
I des d'aquest moment, al mar va començar a haver-hi sal i més sal. I... vinga a créixer! La muntanya que es formava. Des de aquell dia, hi ha sal al mar. I, per això, quan vas a la platja, i t’empasses aigua, té un gust salat.

Doncs, aquesta és la llegenda. Us la creieu?
Deixeu un comentari amb la vostra resposta.

Curtmetratge: Tsunami

Aquí teniu un curtmetratge que ens permet veure les seqüeles que pot deixar el pas d'un Tsunami.

El protagonista és un nen com nosaltres.


Joc de peixos


Si feu clic a la imatge, anireu a un joc de minijuegos. Va d'un peix (que ets tu) i t'has de menjar els peixos més petits que tu i que no et mengin els més grans.


LA MEVA EXPERIÈNCIA AMB UN DOFÍ

Hola, sóc l’Anna Maria Oms de 4t.

Com potser sabeu, pel pont de la Salut vaig anar a València i vaig poder tocar un dofí!
Aquesta experiència no la pot tenir tothom, per això us ho explicaré.


Vaig anar a l’Oceanogràfic, al delfinari. Mentre la gent s’asseia, van anunciar per megafonia:
- Necessitem quatre voluntaris valents, que no tinguin por i que calcin entre un 33 i un 35.

El noi que parlava, va veure nens que volien sortir (una d’ells era jo) i aleshores va dir:
- Com que vull nois valents, us haureu de posar a ballar!
Jo no volia ballar. Finalment em vaig posar a ballar. Quina vergonya que vaig passar! Però em van acabar triant!
Em vaig calçar unes botes i molt decididament quan em van dir li vaig tirar l’aro al dofí. I ell me’l va tornar! Llavors ens van deixar tocar (i fins i tot fer-li un petonet!) el dofí!

La sensació que vaig tenir... com us l'explicaria? Era una miqueta rugós però, alhora, suau! És increïble! No m’hauria cregut mai que tocaria un dofí!
És un somni fet realitat!

el mar

pesca sumarina

Costa Rica - El Paraiso from videOcean on Vimeo.

Les anguiles elèctriques








L'anguila elèctrica (Electrophorus electricus), també anomenada trèmol, temblador, pilaké o morena, és un peix de la família dels gimnòtids que pot emetre descàrregues elèctriques de fins a 600 volts (la electricitat de casa vostra és d'uns 225 volts!!) a partir d'un grup de cèl·lules especialitzades; poden fer servir les descàrregues elèctriques per caçar preses, per defensar-se dels predadors i per comunicar-se amb altres anguiles.

Les anguiles elèctriques no són veritables anguiles, les classificacions han variat, posant de vegades en la seva pròpia família, Electrophoridae. Avui se les considera generalment emparentades amb Gymnotus, coneguts com "peixos ganivet", "peixos ratolí" o "Morenita"; igual que aquests, són voraços predadors. Són natives d'Amèrica del Sud, on es troben en estat natural a les conques del riu Amazones i el Orinoco; habiten zones d'aigües calmes, preferint els llits llimosos, rierols i zones pantanoses, on els exemplars juvenils poden capturar els petits invertebrats que componen la seva dieta.

La similitud amb l'anguila està donada sobretot pel seu cos fusiforme i llarg, de fins a 2 metres i mig i 20 quilograms de pes, cobert per una pell de color gris verdós desproveïda gairebé completament d'escates. El cap és aplanat i la boca gran, amb una filera de dents còniques a cada mandíbula. No presenta dimorfisme sexual apreciable.

Els òrgans elèctrics estan ubicats a la zona ventral, i consisteixen en tres parells diferenciats empleats amb finalitats diferents; estan formats per milers de electròcits connectats en sèrie. Un parell, anomenat òrgan de Sachs, produeix descàrregues de baix voltatge (al voltant de 10 V), emprades per detectar possibles preses i comunicar-se amb altres gimnòtids, el peix compta amb nombrosos nòduls receptors distribuïts de manera irregular sobre la pell per percebre les emissions de aquest tipus. Els altres dos parells, anomenats òrgans de Hunter, produeixen descàrregues fins a 50 vegades més potents, amb les quals l'anguila atonta les seves preses o potencials predadors. Pot mantenir la producció de descàrregues durant períodes de fins a una hora.

dilluns, 7 de juny del 2010

La manta marina


La manta o mantellina (Mobula mobular) és un peix de la família dels mobúlids.

MORFOLOGIA

Pot assolir els 5,5 m de llargada i els 3,5 m d'ample.
És capaç d'arribar als 100 kg de pes.
El disc és romboidal i deprimit, molt més ample que llarg amb la vora anterior convexa i la part posterior còncava.
A la cua, llarga i prima, apareix un agulló curt.
El cap és ample i per davant apareixen unes prolongacions de les aletes.
La boca és molt ampla i subterminal.
Dents petites i nombroses.
Els ulls es troben en posició lateral per davant dels espiracles.
Les obertures branquials són àmplies.
Tant les dorsals com les pèlviques, molt petites, es troben a l'inici de la cua.
Les pectorals estan molt desenvolupades.
Manca d'aleta caudal.
El dors és negre amb reflexos blaus metàl•lics.
El ventre és blanc.


REPRODUCCIÓ


És un peix ovípar. El període de gestació és llarg, al voltant de 25 mesos. I només té una cria. Molt rarament en tindria dues, en el poc per cent dels casos. Les cries neixen amb les pectorals enrotllades i fan 1 metre i 80 centímetres de llargada.


Alimentació


És planctòfaga puix que s'alimenta per filtració de zooplàncton i petits peixos pelàgics que captura amb l'ajut de les prolongacions cefàliques.

Distribució geogràfica


Apareix al Mediterrani occidental (ocasionalment i a l'estiu) i central. A l'Atlàntic apareix tant a la part oriental com a l'occidental.

Costums

És una espècie epipelàgica oceànica que forma petits grups.
Salta sovint, espectacularment, fora de l'aigua.

Pesca

La seva pesca és ocasional amb xarxes.

Pastinaca marina


Exemplar fotografiat a la Mar Negra.
Exemplar capturat a la Mar Negra


Distribució geogràfica (en blau)

Descripció

Classificació científica

- Regne: Animalia

- Fílum: Chordata

- Classe: Chondrichthyes

- Ordre: Rajiformes

- Família: Dasyatidae

- Gènere: Dasyatis

- Espècie: D. pastinaca

- Nom binomial: Dasyatis pastinaca (Linnaeus, 1758)

L'escurçana, l'escurçó, la ferrassa, el milà, la milana o la tòtina (Dasyatis pastinaca)
• Té forma plana i romboïdal.
• Ulls en posició dorsal.
• Boca en posició ventral.
• Cua llarga, filamentosa i acabada en un fibló llarg, dentat i molt tòxic que només fa servir com a mecanisme de defensa.
Espècies semblants
Amb el nom d'escurçana es coneixen també altres peixos de la família dels dasiàtids, com ara l'escurçana clavellada i l'escurçana violeta.
Gastronomia
Com altres rajades l'escurçana és un dels pocs peixos que tasta millor si no es menja fresc. Cal deixar-la un parell de dies a la nevera, perque el gust sigui menys fort. És un peix de pell dura que s'ha d'escaldar primer ficant la rajada en una olla gran d'aigua bullint per un poquet de temps i tornant a treure-la tot seguit. Aleshores es treu la pell i es talla a trossos.

Si es vol fer l'escurçana a la meunière o al forn, es millor posar els trossos a adobar per un temps en aigua amb vinagre i sal o amb suc de llimona per una hora com a mínim. Després es pot arrebossar i fregir o ficar-la al forn amb mantega o oli d'oliva. Es serveix amb trossos prims de llimona i julivert. A Portugal es menja fregida.

El fetge de la rajada era molt apreciat en la cuina tradicional, però actualment el fetge, havent adquirit mala fama, ja no es troba gaire com a plat. A França es preparàven els "beignets de foie de raie" i el "foie de raie en croute", i a Anglaterra el "poached skate liver on toast".

És un peix apreciat a Alemanya, l'Estat francès i Anglaterra. Als Països Catalans es menja més rarament. L'escurçana és sovint un dels ingredients de la sarsuela de peix, plat on es barrejen trossos de diferents peixos poc comuns que tenen un paper una mica extraordinari dins de la gastronomia tradicional.

Vegeu també
• Sarsuela de peix

El fons marí

Fent clic a la imatge trobareu una web molt divertida amb jocs, fotos, dibuixos, vídeos,... Aixo sí, tot sobre el fons marí.

dimarts, 1 de juny del 2010

Aquàrium de Barcelona


Hola a tots! Si encara no ho sabeu Juny és el mes de tot allò que no hem posat. Avui jo us transcriuré una entrevista que li vaig fer a la Itziar quan va anar a l'Aquàrium.

Entrevista a la Itziar Adell

Noemí: Hola Itziar. Estic molt contenta de poder fer-te aquesta entrevista per al grup d'investigació. Doncs, comencem amb la primera pregunta:
Quina experiència vas viure a l'Aquàrium de Barcelona? Com t'ho vas passar?

Itziar: M'ho vaig passar molt bé. Perquè estava amb els amics i les amigues de la classe, i a més, hi havia una noia que ens explicava curiositats dels animals que anàvem veient.

Noemí: Quins animals vas veure?

Itziar: Vaig veure els animals invertebrats, com per exemple eriçons, crancs, i vertebrats, com per exemple peixos, taurons, cavallets de mar...

Noemí: Vas veure peixos manta?

Itziar: Sí, és clar, estava amb els taurons.

Noemí: Què és el que més et va agradar de tota l'excursió?

Itziar: Va ser... poder estar amb els meus amics en un lloc que no sigui la classe i poder conèixer, també, curiositats sobre els animals.

Noemí: Vau fer alguna cosa més?

Itiar: Sí, vam fer un taller.

Noemí: De què?

Itziar: Sobre els animals invertebrats de l'Aquàrium. Ens donaven uns dossiers. Havíem de seguir un conjunt de pautes fins identificar l'animal que teníem al davant i la seva informació. Després havíem de dibuixar l'animal, i dir on viu, on es troba...

Noemí: Es va acabar allà l'excursió?

Itziar: Sí, en part. Podíem anar al Maremàgnum i podíem comprar alguna cosa.

Noemí: T'agradaria viure al mar amb alguns dels animals?

Itziar: La veritat és que, tot i que alguns són inofensius, em fan una mica de fàstic...(riu)

Noemí: I els taurons mengen carn humana?

Itziar: La monitora ens va explicar que els taurons ataquen quan estan en perill, i no s'alimenten de carn humana.

Noemí: Què més et va explicar sobre els taurons?

Itziar: També em va explicar que hi ha un tipus de taurons que no poden descansar perquè, si paren, es poden morir.

Noemí: Gràcies per l'entrevista!

Itziar: De res!

Noemí: Aquest serà un gran treball per al grup. Adéu, doncs!

Itziar: Adéééééu!

dilluns, 31 de maig del 2010

Els transports marítims

Aquí teniu un vídeo sobre els transports marítims:


dimarts, 25 de maig del 2010

El Canal de Panamà


El canal de Panamà es va començar a construir el 1878 i es va inaugurar el 15 d'agost de 1914. Situat en el punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic, ha influït considerablement en el comerç mundial, i ha impulsat el creixement en països desenvolupats, en haver proporcionat una via curta de trànsit i d'un cost relativament baix entre els dos grans oceans. Per exemple, un vaixell bananer que surt d'Equador en direcció a Europa s'estalvia una distància de prop de 8.050 km.
Des de la seva obertura, el Canal ha proporcionat un servei de trànsit de qualitat a més de 700.000 vaixells. Tot i que últimament hi ha hagut un creixement en el nombre i la grandària dels vaixells que hi transiten, el temps total de permanència d'un vaixell en aigües del Canal segueix sent poc menys de 24 hores.
El canal de Panamà es troba situat entre el Golf de Panamà, dins de l'oceà Pacífic, i el mar Carib a l'Atlàntic. La forma sinuosa de l'istme de Panamà fa que el recorregut del canal travessa de sud-est (al Pacífic) al nord-oest (a l'Atlàntic). Per evitar tota confusió, les autoritats del canal classifiquen els trànsits en dos categories: direcció nord (del Pacífic a l'Atlàntic) i direcció sud (de l'Atlàntic al Pacífic).
El canal pot acollir vaixells de diferents mides, des de iots privats fins a grans naus mercants. Els grans vaixells dissenyats prenent el Canal de Panamà com a patró, prenent la restricció de màxima amplada admissible, són anomenats Panamax. En terme mitjà, el viatge creuant aquest canal per a un vaixell de càrrega dura unes nou hores. El 2008, 12.850 naus van prendre el canal, transportant un total de 198 milions de tones de càrrega.
El canal consisteix en dos llacs artificials, un cert nombre de canals adaptats a la navegació, canals artificials i tres conjunts de rescloses. Un llac artificial suplementari, el llac Alajuela, serveix de dipòsit d'acumulació d'aigua per al canal.
Les parts més espectaculars del canal són les rescloses. Aquestes són molt grans, amb 33,53 metres d'amplada i 304,8 metres de longitud utilitzable. La profunditat disponible varia, tot i que la profunditat mínima és de 12,55m. Cada càmera entre rescloses pot reomplir-se de 101.000 metres cúbics d'aigua. L'aigua entra per gravetat gràcies al vessament d'aigua amb uns conductes a cada càmera.
El trànsit total després de l'entrada del canal a la costa Pacífica fins a la costa Atlàntica és de 76,9 km. i cobreix un desnivell de 26 m.

dilluns, 24 de maig del 2010

Joc sobre ports


Fent click a la imatge, accedireu a un joc, que tracta de construir un port

Els transports marítims




El transport marítim és l'acció de portar persones (passatgers) o coses (càrregues sòlides o líquides) per mar d'un punt geogràfic a un altre a bord d'un vaixell amb un interès econòmic.

El transport marítim, en l'àmbit mundial, és la manera més utilitzada en el comerç internacional. És el que suporta major moviment de mercaderies, tant en contenidor, com granels secs o líquids.

Tenint en compte que el planeta Terra està cobert per aigua en les seves dues terceres parts, l'home ha buscat la manera de viatjar sobre l'aigua. Així l'aigua ha unit diverses parts del globus terraqui perquè els vaixells hi naveguen.

El transport de persones per via marítima ha perdut molta de la seva importància a causa del desenvolupament de l'aviació comercial. Subsistint de manera significativa només en dos àmbits: les travesses curtes (petites distàncies entre illes o dues ribes d'un riu) i els creuers turístics.

El transport marítim és, per la seva naturalesa, internacional encara que existeix el cabotatge al llarg de les costes d'un país.

Mals usos del mar

Malhauradament els humans, aquestes criatures que s'autodenominen els 'reis de la terra' han usat mars i oceans per lliurar-hi batalles navals que fan esgarrifar a qualsevol que tingui dos dits de seny.

Malgrat tot, moltes d'elles han contribuït a configurar el món tal com l'entenem avui dia i no seria de rebut ignorar aquests fets, per més cruels que hagin estat i per més rebutjables que els trobem des de l'òptica del pensament pacifista.

Veiem algun detall.

Documental sobre els víkings (9 minuts)


Característiques del transport marítim


Gran capacitat: es poden transportar grans masses de granels o de contenidors. Els grans petroliers anomenats ULCC (Ultra Large Crude Carrier), tenen una capacitat de més de 500.000 tones de pes mort.

Àmbit internacional: és el millor mitjà per traslladar grans volums de mercaderies entre dos punts allunyats geogràficament. A més, el desenvolupament de les autopistes del mar i del «transport marítim de curta distància» (en anglès, Short Sea Shipping o SSS) permet la combinació del transport marítim amb altres mitjans de transport.

Flexibilitat i versatilitat: s'han construït vaixells de diverses mides i adaptats a tot tipus de càrregues, a més dels tradicionals vaixells de càrrega, hi ha metaners, per a càrrega rodant, per a càrrega refrigerada, per granels sòlids.

Excursió al Port de Vilanova









Excursió al Port de Vilanova (3r i 4t)

Hola, sóc la Noemí us porto informació sobre la nostra excursió al port,de la llotja, com treballaven, com descansaven... L'Anna Maria, us porta altra informació, sobre els vaixells i la pesca d'aquell port, però, és de l'Anna i no és meu, pas.
Aquí us deixo informació de la excursió al port, com per exemple, el que veiem, com era...

El dimecres 19 de maig 3r i 4t vam anar d’excursió al Port de Vilanova. Vam formar tres grups dirigits per unes monitores molt amables i simpàtiques, la Paz, la Laye i l’Anna, que sabien molt de vaixells. Ens van ensenyar diferents tipus de vaixells i barques de pesca que s’utilitzaven per anar al mar. Alguns eren petits, que no s’anaven molt lluny i només estaven un dia en el mar, o menys. I n’hi havia d’altres que eren molt grossos i s’estaven fins i tot cinc dies en alta mar. Vam caminar pel port i observàvem com treballaven els treballadors del port. Uns picaven el gel i el feien trossos petits. El gel s’utilitza per conserva el peix per vendre’l a la llotja, que també la vam visitar, però, això ho explicaré més tard. També veiem com arribaven, descarregaven els peixos i sortien a pescar. Quan caminàvem anàvem omplin un quadern amb exercicis sobre els vaixells, però, l’Anna Maria ja us informarà tot el que vam veure dels vaixells del port.

Ara us penjo informació de la llotja

La llotja

la llotja es on es venen els peixos pescats als vaixells.
1. Els pescadors descarregaven les seves caixes amb els peixos que havien pescat i els portaven fins la llotja
2. Un cop el porten a la llotja es pesa i es medeix. El meu grup, que la nostra monitora era la Paz, vam veure un peix espasa que, segons els meus càlculs, deuria pesar uns 25 Kg i medeix uns quants metres.
3. Quan entra a l’edifici per que els peixaters que estiguin interessats en cert peix, d’ara endavant parlarem d’aquell gegantí peix espasa, el comprin.
4. Passava per una cinta que arribava al centre de l’edifici, on estaven asseguts tots els peixaters i peixateres, i en una pantalla sortia tot allò del preu, el pes, el vaixell que la pescat, els metres i centímetres, i, finalment, el peixater/a que el volia comprar per vendre’l a la seva peixateria o parada de peixos.
5. Qui el volia comprar, només tenia que esperar-se a que tot peix hagi passat per la cinta de la llotja, per si li interessa alguna cosa més, i després surt per la sortida i recull les seves compres.

No es suficient, també us passo informació de com treballaven!

Com es treballa:

Allà tothom està molt enfeinat a la llotja, pescant...
Com us he explicat abans, hi havia gent picant el gel, que el picava per conservar el peix.
Però, no només estaven ells, sempre es podia veure als pescadors desembarcant amb el que havien pescat, altres que sortien a pescar allà, altres estaven a la llotja descarregant, altres els posaven a la cinta, un s’encarregava de pesar i medir el peix, o sigui, tothom estava quasi sempre treballant.
Segur que us pregunteu que feien quan estaven descansant...
Quan descansaven, tenien dues opcions, o relaxar-se, o anar a un lloc del port, on hi havia vaixells esportius, és a dir, on les famílies podien fer esport, i vaixells propis, no de pesca, per descansar amb la família i els amics.
Hola sóc l'Anna Maria, i com a dit la Noemí, jo us parlaré dels transports i de les maneres de pesca i com es pesca i que es pesca...





Ens van ensenyar diferents tipus de barques i vaixells. Ara us els mostrarem:



§ La barca de llum

La barca de llum pesca de nit. Surt a pescar acompanyat del bot de llum, una barqueta més petita que té unes bombetes que fan llum. La xarxa és de forma rodona i potser tan gran com un camp de futbol.

§ El tresmall

El tresmall és una barca que pesca de dia. La xarxa, anomenada xarxa o tresmall és com una xarxa de tenis o de beisbol. S’esten al mar aguantada a dalt amb banderes i a baix amb una peça de fusta anomenada mort.

§ El bou o quillat

El bou o quillat pesca de dia i de nit. La xarxa s’arrossega pel terra del fons marí, de manera que fa malbé milers d’habitatges de peixos.

§ La cargolera

La cargolera és un barco que pesca de dia i com el seu nom indica pesca cargols, musclos, petxines...

§ Altres tipus de pesca


Per pescar pops es fa servir una mena de gerro de ceràmica el qual el pop es pensa que pot ser un cau ideal i es posa a dins.

Al cap d’una estona pugen a la superfície aquests gerros i el pop queda enganxat. Per treure’l s’hi ha de posar vinagre i sal !
Per pescar escamerlans, tiren a l’aigua una mena de cistells de canya anomenats nansa. Els escamarlans entren per un forat però llavors no poden sortir perquè es troben punxes. No els poden deixar molta estona allà dintre perquè si no es barallen i es maten entre elles.

El que la natura a fet amb milers d’anys nosaltres ho desstrossarem amb molt poc temps.

diumenge, 23 de maig del 2010

OCÉANOS


Hola, sóc el Martí.
Aquest cap de setmana he vist al cinema, la pelicula "Océanos", i m'ha agradat molt. És un documental molt interessant, on podem veure la vida dels animals del mar amb molt detall.
A més, també ens diu que no hem de contaminar el mar, ni fer mal als animals.
Us la recomano.
Si feu clic a la imatge accedireu a la web oficial.

dilluns, 17 de maig del 2010

Transport marítim




Hola, sóc la Noemí i us porto informació del transport marítim, no dels transports, com per exemple, el submarí, que ja us va enviar informació en Guillem Juanico, si no del verb transportar. Al que anem, espero que aquesta informació us informi bé.




TRANSPORT MARÍTIM

El transport marítim és l’acció de portar persones (passatgers) o coses (cargues sòlides o líquides) per mar de punt geogràfic a un altre bord de un buc amb una fi lucrativa.

El transport marítim, en el àmbit mundial, és la manera més utilitzada per el comerç internacional. És el que soporta major moviment de mercancies, tant en contenidor, com granels secs o líquids.

Tenint en compte que el planeta Terra està cobert per aigua en les seves dues terceres parts, l’home ha buscat la manera de viatjar sobre l’aigua. Així l’aigua ha unit diverses parts del globus terraqui perquè els vaixells naveguen per elles.

El transport de persones per via marítima ha perdut molta de la seva importància debut al desemvolupamenr de la activació comercial. Subsistit de forma significativa solament en dos àmbits: les travesses curtes (petites distancies entre illes o dues vores de un riu) i els creuers turístics..
El transport marítim és per la seva pròpia naturalesa internacional, encara existeix el cabotatge al llarg de les costes d’un país.


CARACTERÍSTIQUES DEL TRANSPORT MARÍTIM

Gran capacitat: es poden transportar grans masses de granels o de contenidors. Els grans petroleres anomenats ULCC (Ultra Large Crude Carrier), tenen una capacitat de més de 500.000 tones de pes mort.

Àmbit internacional: és el millor mitjà per traslladar grans volums de mercaderies entre dos punts allunyats geogràficament.

Flexibilitat i versatilitat: s'han construït vaixells de diverses mides i adaptats a tot tipus de càrregues, a més dels tradicionals vaixells de càrrega, hi ha metaners, per a càrrega rodant, per a càrrega refrigerada, per granels sòlids ...


MARINA MERCANT

La flota de vaixells d’un país o “marina mercant” és el conjunt de vaixells tripulats per civils, que es dediquen al transport de passatgers o mercancíes.

El Creuer


En l'actualitat, els creuers estan considerats com una de les fonts de turisme més emergents, comptant amb una xifres anuals aproximades de 16 milions de creueristes, dels quals prop de 4 milions són singles o parelles solteres. No obstant això, aquest creixement es veu reflectit no només en el nombre de passatgers sinó en tots els llocs de treball directes i indirectes que generen. Com a conseqüència d'això, s'està produint un perfeccionament estructural d'alta qualitat per millorar la gestió, el manteniment i el disseny dels ports de navegació actuals i els de nova construcció.


El volum mediàtic està prenent molta força a nivell mundial i totes les companyies intenten oferir productes exquisits d'última generació per atraure futurs creueristes: suites de grans dimensions, gespa natural, zona de surf, escalada, centres aquàtics, simuladors de carreres de F1. .. entre d'altres. Naturalment, aquelles companyies que disposen de iots ofereixen un altre tipus d'incentius més exclusius causa de diversos factors com la mida, localització, itinerari.

Els esports marítims

Hi ha molts esports marítims, però jo us parlaré d'un en concret, el kitesurf.

El kitesurfing o kitesurf, també conegut com kiteboarding, i alguns cops a Europa com flysurfing, és una modalitat de navegació que consisteix en l'ús d'un estel de tracció, que està subjecta a l'esportista per 4 o 5 línies, dues fixes a la barra, i les dues o tres restants passen pel centre de la barra i se subjecten al cos mitjançant un arnés, permetent lliscar sobre l'aigua mitjançant una taula dissenyada a tal efecte.

L'equip bàsic de kitesurf es composa de:

1- Estel
2- Barra de direcció
3- Arnés
4- Taula

I opcionalment pot incloure elements de seguretat i confort com:

- Casc
- Armilla (de flotació o contra impactes)
- Neopré i escarpins

Aquí adjunto un vídeo on podreu veure amb més detall què és el kitesurf:


Quina onada!

Esports maritims

Esports maritims
N'hi ha molts d'esports, però, jo, us parlaré del surf:


El surf és un esport que consisteix en lliscar sobre les ones del mar de peu sobre una taula, dirigint-la gràcies a una o diverses quilles situades a la part posterior de la taula.

Aquest esport pot resultar arriscat a causa del esforç físic i les possibles ferides causades per no prendre les precaucions necessàries, com mirar sempre abans de prendre una onada o cedir l'onada a algú que estigui més a prop de la rompent. No obstant això, no hi ha un gran nombre de lesions en el surf (amb la notable excepció de Bethany Hamilton) i l'ús del "invent" preveu que les taules els propietaris s'hagin caigut colpegen a altres surfistes.

És bo assenyalar que aquest esport requereix qualitats com ara: equilibri, habilitat, agilitat i coordinació.

Història

Es té constància de la presència del surf des de fa més de 500 anys a les illes de Polinèsia. L'explorador anglès James Cook va arribar a les illes Hawaii el 1778.

D'altra banda al Nord del Perú, les cultures locals van deixar traces que mostren a homes remuntant ones. Els Huacas són ceramiques preincaiques i en un d'ells es mostra clarament a un home sobre un fusta o alguna cosa semblant en actitud de lliscar sobre una ona. Això indicaria que tot va començar a Amèrica del Sud, però van ser els polinesis en les seves constants travessies entre illes els quals, alguns segles més tard, portarien el costum de lliscar onades fins a llocs com Hawaii.

Variants i tècniques del surf amb taula

Dins del surf "de taula", o surf pròpiament dit, hi ha dues categories bàsiques depenent a la mida i tipus de taula:

Shortboard, o surf de taula curta (d'entre 1,50 i 2,10 metres)
longboard, amb taules de longitud igual o superior a 2,75 m. Aquest és l'estil clàssic de surf (practicat en les dècades 50 i 60 és el que va donar origen als Longboards de l'actualitat.

També es defineixen categories pel que fa al tipus d'onades

- surf per referir genèricament al més ampli ventall d'estils i competicions.
- surf d'onades grans quan el surfista practica especial i / o repetidament sobre onades de més de 2 metres d'alçada. (l'onada es mesura per la mida del tub no pel que mesura la paret de l'onada)

Existeixen dues variants més, el kneeboard que és una taula curta en la qual es surfeja de genolls, amb aletes, i el suro, que són taules de goma escuma més toves que les de fibra de vidre usuals, de només un metre i en les quals es surfeja estirat, amb aletes també com en el kneeboard. (Ajuden molt al agafar les onades) Si bé el knneboard cada vegada és més rar, els suros causa de la seva perill menor per cops i quillazos, la seva facilitat d'ús i les maniobres extremes que permeten fer s'ha popularitzat moltíssim.

Les onades

La dificultat d'aquest esport rau, tant en la velocitat, com en la mida i la forma de les onades. Les onades adequades per a ser navegades a l'estil del surf són aquelles que evolucionen i trenquen desenvolupant la paret i l'escuma progressivament cap a la dreta o cap a l'esquerra. Per identificar les condicions adequades per a la pràctica del surf, s'utilitza la descripció de diversos elements o parts de l'onada:

I per acabar de definir amb un video: