dilluns, 11 d’abril de 2011

LA PASQUA

En el calandari cristià,el diumenge de Pasqua celebra la Pasqua

Resurrecció, és a dir, la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

La Pasqua des d'un punt de vista de la Fe, és la festa més important del cristianisme, tot i que popularment se celebra amb molta més intensitat el Nadal. El Diumenge de Pasqua culmina la Setmana Santa, una setmana de celebracions relacionades amb els últims dies de la vida de Jesucrist.

El dia de Pasqua és tradició que el padrí o padrina regali al seu fillol una Mona de Pasqua que tradicionalment es menja a l'endemà, el Dilluns de Pasqua.

També són tradicionals de Pasqua el cant de les caramelles.


Ot el bruixot




Ot el bruixot és el còmic més popular de Picanyol.

El protagonista principal és l'Ot, un bruixot vestit de negre que amb la seva màgia arregla situacions en cinc vinyetes . Tan aviat el que fa és ajudar a altra gent com gastar bromes a altra gent (amb freqüència als rics forts i poderosos). Són acudits muts en què el text només apareix quan és llegible pels mateixos personatges del còmic i en les constants onomatopeies, entre les que hi ha les fruit dels seus encanteris. Malgrat va vestit amb roba antiga, hi apareixen molts casos als temps moderns que no han de considerar-se anacronismes si es té en compte que l'Ot té el poder de viatjar en el temps.

Altres personatges que hi apareixen molt són:

- El mussol que normalment només és un observador, però sovint li toca el rebre.

- L'esposa que és egocèntrica i colèrica, sempre té exigències i a la mínima es posa a perseguir l'Ot fent servir una escombra a tall de garrot. Ella no té poders.

- El policia que sovint persegueix l'Ot per les seves malifetes, però sense aconseguir-ho.

Va aparèixer per primer cop al número doble 215/216 de Cavall Fort del 1971 i hi ha aparegut ininterrompudament des del número 218.


Les seves aventures han estat recollides en les col·leccions "Ot el Bruixot" i "El Barret de l'Ot", així com en l'especial de 20 anys, tot això de l'Editorial Pirene. També l'Editorial La Galera ha fet una col·lecció que es diu "Ot, el bruixot". Edicions Baula també va publicar contes (no acudits) per a nens petits amb l'Ot com a protagonista. S'ha fet una representació amb titelles amb aquest protagonista, i ha estat el personatge dels Otijocs, jocs d'ordinador per els nens i nenes.

A partir de la Diada de Sant Jordi del 2009, Norma Editorial publica un volum que s’esdevé cada any amb la intenció de recollir la totes les tires que s'han fet de l'Ot.

Joan Bosch

LA PATUM 5






Hola, sóc l'Anna Maria. La Laia, fa un altre treball, però jo segueixo amb La Patum:

Els Turcs i Cavallets

Article principal: Turcs i cavallets

Aquesta comparsa està formada per vuit persones, quatre a peu, abillats a semblança morisca, i quatre que simulen anar muntats damunt d’uns cavalls de cartró pedra, i que representen cavallers cristians. Després d’una desfilada conjunta que inicia la dansa, els dos bàndols agafen camins diferents, dibuixant dos semicercles oposats mentre escenifiquen una batalla que acaba, després de cinc envestides, amb la victòria dels Cavallets. La primera referència coneguda sobre els Turcs i Cavallets de La Patum data del 1628.

Els Cavallets actuals foren construïts l’any 1890 en cartó pedra, tècnica revolucionària en aquell temps. Es tracta de quatre cavalls de cartró, reforçats per una estructura de fusta, que mantenen la forma, l’estil i la tècnica típics de l’època.

Fins el 1889 la forma dels Cavallets era molt més simple, ingènua i rudimentària del que és actualment. La gropa del cavall era simulada per un cèrcol cobert de roba que tapava les cames del suposat genet. Un diminut cap de fusta al davant i una nina al darrere, al·ludint al tribut llegendari de les cent donzelles, eren tots els complements dels gairebé antediluvians cavalls. Avui es conserva el cap d’un d’aquests antics Cavallets al Museu Municipal de la ciutat.

Les Maces i Àngels

És un dels quadres representatius que s'esdevingueren del ball de diables a principis del segle XX. El salt de Maces presenta dues composicions tot depenent si presenciem la patum de lluïment o la patum completa. El nom de Maces, es dona als diables pels estris que porten: les maces son un pal de més de dos metres d’alçada al capdamunt del qual hi ha una caixa rodona de fusta i pell i que son rematats amb un coet (o fuet). Els dimonis van abillats amb vestits verds i vermells i amb la cara tapada per una màscara. A la patum de lluïment el salt és format per vuit diables i que s’entrecreuen a partir de dos grups oposats de quatre diables cadascun. Entremig, Sant Miquel i un altre àngel van creuant-se amb els diables fins que, en petar els fuets d’aquests, els maten amb la llança i l’espasa. A la nit, La Patum completa, en canvi, només actuen quatre diables, sense el vestit tradicional ni la màscara i també sense música, ja que evolucionen únicament al so del Tabal.

Les Maces són quatre estris compostos per un pal de fusta de més de dos metres d’alçada que està rematat per una caixa circular de fusta blegada amb els dos costats tapats amb pell. Tot i que foren reconstruïdes a primers del segle XX, les Maces també han conservat la forma, la tècnica i l’estil antics. En primer lloc, pel manteniment de la pell (de cabra), en comptes de productes sintètics, i on hi son pintades representacions diabòliques. En segon lloc, per la conservació al seu interior de pedres que, en fregar contra la pell i la fusta, produeixen un so inconfusible.

Els Plens

Són el moment culminant de la Patum, l’apoteosi de la festa. Els nostres avantpassats, amb uns elements limitadíssims van saber crear un espectacle únic que avui no se’ns acudiria. És l’èxit de l’esperit, el miracle de creure en alguna cosa.

(Informació extreta d'en Josep Armengou i Feliu i de l'Antoni Sansalvador)


Pel qui els veu, l’Infern; pel qui els fa, la glòria del Cel

L'altre quadre derivat del ball de diables. El nom de ple prové del fet que els diables van plens de foc. EL salt de Plens només té lloc a la nit, al segon i quart salt de les comparses; s’apaguen els llums de la plaça i, saltant als acords d’una música, s’encenen els mil fuets que duen els cent Plens que participen en l’espectacle: la plaça de Sant Pere sembla convertir-se en un autèntic mar d'espurnes.

Les carotes o màscares dels Plens (iguals a les de les maces) s’elaboren sobre un motlle de fusta col·locant-hi retalls de roba encolada. Quan aquests són secs, la màscara adquireix una gran resistència que li permet suportar el tro dels coets. Malgrat que la tècnica s’ha anat perfeccionant amb els anys per tal de fer-les més consistents, la seva forma continua essent l’original, mantinguda amb tota seguretat des de finals del segle XIV.

Les Guites

Les Guites són dues bèsties amb cos de mula, coll de girafa (en alguns documents berguedans de finals del segle XIX surt citada com a tal) i un cap semblant al d’un drac. A la Patum actuen dues Guites, la Grossa i la Xica (o la Boja), que persegueixen, amb tres fuets encesos a la boca, el públic que participa en la festa. Un grup de persones es carreguen les Guites a les espatlles mentre una persona, al davant, fa de guia i una altra, a l’interior, aguanta el cap al capdamunt d’un coll que, en el cas de la Guita Grossa, arriba a superar els quatre metres d’alçada. Originàriament tant sols hi havia la guita Grossa, la boja fou incorporada a la festa el 1890.

L'estructura de les Guites és molt simple. El cos, que té forma de vaixell invertit, està construït amb cèrcols de fusta. El coll és una simple barra de ferro, d’uns quatre metres la de la Guita Grossa i d’uns dos la de la Guita Xica.

El cap és, sens dubte, l’element que presenta més interès. El de la Guita Xica és fet de guix, roba i altres elements, i és anterior al 1890. El de la Guita Grossa, en canvi, és una veritable obra d’art. Amb clares influències gòtiques (sembla una gàrgola d’aquest estil), podria datar-se a finals del segle XIV i ha actuat ininterrompudament d’ençà del 1626 com a mínim. És una testa grossa i pesada (més de vint quilos), construïda amb materials diversos, que presenta la particularitat de moure els ulls quan el portador mou la barra.

Anna Maria

Monument a Colom

Qui no reconeix aquest monument?

Ben segur que tot barceloní i, per extensió, tot català i turista ha vist alguna vegada aquesta columna coronada amb la imatge de l’il·lustre navegant d’incert origen.

A l'interior de la columna hi ha un ascensor que permet pujar fins a la semiesfera situada sota els peus de l'estàtua, des d'on es divisa la ciutat.

El Monument a Colom és una de les més famoses estàtues de la ciutat de Barcelona. Construïda en homenatge al descobridor Cristòfor Colom; està erigida a la plaça del Portal de la Pau, punt d'unió entre el sud de les Rambles i el Passeig de Colom, davant del port de Barcelona, a l'antiga Porta de la Pau.

El monument va ser construït com a punt culminant de les obres de millora del litoral de Barcelona, fetes amb motiu de la Exposició Universal de Barcelona de 1888. Inaugurat el 1 de juny de 1888, en plena Exposició, es va convertir de seguida en una de les icones més característiques de la ciutat.

ARNAU CODINA

Els aiguamolls de l'Empordà



Som la Paula i el Daniel i avui us parlarem una mica dels aiguamolls de l'Empordà.


Primer de tot us explicarem que és un aiguamoll. Un aiguamoll, maresma, marenda, mareny o marjal és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes i altres plantes herbàcies (en ocasions amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.


Els aiguamolls de l'Empordà constitueixen el conjunt marjalenc més important de Catalunya, després del delta de l'Ebre. L'actual zona protegida és la resta d'una extensa àrea que antigament ocupava gran part del litoral de l'Empordà, i constitueix el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Aquest conjunt de maresmes han estat generades pel curs final de la Muga i el Fluvià, a l'Alt Empordà, i del Ter i el Daró, al Baix Empordà. Els aiguamolls ocupaven antigament tot el pla del litoral del golf de Roses i del baix Ter, però van anar desapareixent per l'expansió de l'agricultura i la ramaderia amb canals de dessecació, la canalització de la Muga i la construcció dels embassaments de Boadella, Sau, Susqueda i el Pasteral.


Sis llacunes petites i la gran llacuna de Castelló van desaparèixer. En èpoques antigues, s'hi havia conreat arròs, pràctica que s'ha tornat a introduir.








DANIEL I PAULA

dilluns, 4 d’abril de 2011

Bunyols de Quaresma

Durant l'època de la Quaresma, els dimecres i divendres podem trobar als forns de pa ipastisseries els típics bunyols de vent. Mmmm! Quina cosa tan dolça i bona!!!

Però... si és dilluns, per exemple, per què hem d’esperar? Us atreviu a fer-los vosaltres mateixos?

Recepta dels Bunyols de Quaresma

Ingredients: (per uns 30 bunyols)

  • 125ml de llet
  • 75g de farina
  • 60g de mantega
  • 3 ous
  • sal
  • anís sec
  • sucre

Com es prepara?

Utilitzarem un cassó on posarem a coure la llet, la mantega i la sal fins que bulli. Quan comenci a bullir, retirarem del foc el cassó i afegirem la farina (tamitzada) d'una sola vegada. Ho posarem de nou al foc i anirem remenant fins que es faci una bola. Retirarem i posarem aquesta pasta a un bol. Deixar-la refredar i afegir les essències i els ous un a un. El darrer ou, l'incorporarem a cullerades fins que la massa sigui brillant, només si és necessari.

Fregirem les boletes en oli no molt calent. Una vegada fregit s'hauran d'arrebossar amb sucre. Jo els hi he posat també canyella.



L'Elena de Chocolate y Pimienta suggereix salpicar amb l'anís sec. Molt bona opció.

Són molt tradicionals els bunyols de vent o caragirats, que són clars i rodons, no en forma d'anell com els de l'Empordà, i que es mengen durant la Quaresma a les comarques de Barcelona.


Martí Oms


Un joc per distraure'ns una estona


De tant en tant és bo poder passar l'estoneta amb un joc que ens permeti saber les nostres possibilitats i coneixements.

Feu clic a la imatge.

Jaume Alguersuari

PRIMERS PASSOS

Alguersuari va néixer el 23 de març de 1990 a la ciutat de Barcelona. Va començar els seus primers passos en el món de l'automobilisme als 13 anys quan va debutar al Campionat de Catalunya de karts en categoria aleví, passant posteriorment a la competició en categoria cadet.

Als 13 anys va començar a participar en proves a nivell europeu, així entre2003 i 2004 va competir en la categoria ICA Junior i va obtenir excel·lents resultats tant a les competicions d'Espanya com d'Europa. L'any 2004 va proclamar-se Campió d'Espanya guanyant totes les carreres disputades i sent el pilot més jove en aconseguir-ho, i també fou el dominador absolut de la Copa Internacional de Campions, assolint la 4a plaça a l'Open Màsters d'Itàlia i la 7a posició en el Campionat d'Europa.

Als 15 anys es va convertir en pilot de fàbrica de la casa Intrepid i va participar en la categoria ICA, aconseguint guanyar el Campionat d'Espanya de Karting i el subcampionat de la Copa del Món FIA Àsia-Pacífic en el seu debut. Durant el 2005 va compaginar els seus triomfs a nivell de karting internacional amb el seu primer contacte amb cotxes de la Fórmula Junior 2.0 de Renault a Itàlia, de la mà de l'equip Tomcat Racing. Va assolir dues victòries batent un nou rècord de precocitat al ser el pilot més jove a guanyar una carrera d'aquest campionat.


CAP A LA FÓRMULA 1

En observar els seus passos l'equip Red Bull Racing s'interessà per Alguersuari per tal d'inscriure'l en el seu programa "Joves pilots", passant a formar part de l'equip Junior de Red Bull i a participar en la Fórmula Renault 2.0 l'any 2006. En aquest campionat quedà en la 10a posició, es convertí en el millor debutant de l'any i fou el pilot més jove en aconseguir un podi. Va combinar les carreres a Itàlia amb la Formula Renault Eurocup 2.0 i es va alçar amb el títol de la Winter Series Formula Renault 2.0 amb 4 victòries, sent el pilot més jove a guanyar una carrera en aquest esdeveniment. La temporada següent, amb 17 anys, va continuar participant en aquestes categories, assolint el subcampionat de la Formula Renault 2.0 Itàlia.

Jaume Alguersuari va ser un dels pilots més joves en debutar a la F1.

Ara fa pocs dies va celebrar el seu aniversari, exactament el 23 de març del 2011, el Jaume Alguersuari va fer 21 anys.

Guillem J.

Bernat Quintana


Fa uns dies, el divendres 1 d'abril, va venir un ex-alumne de l'Escola, en Bernat Quintana.

Quan va venir, ens va explicar una mica sobre la seva experiència com actor, i, finalment, els alumnes que tenien algun dubte preguntaven i ell, amb molt de gust, responia.

La seva història era aquesta:
Va començar a fer l'extraescolar de teatre aquí, a l'Escola.
Un dia, quan tenia uns 11 o 12 anys, es va presentar al 'càsting' d'una obra de teatre al Teatre del Sol.

I, una cosa va arribar a una altra, i va començar a treballar en més obres, series, i pel·lícules.

Quan deuria tenir 12 anys, i ja anava a Ramar, es va presentar a una sèrie de TV3 anomenada "Laura". Ell, pensava que no l'acceptarien. Fins que, un dia, el van trucar per informar-li que podria fer de Pere a la sèrie. Al principi, estava molt nerviós i no li semblava una bona idea actuar a la sèrie, fins que s'ho va tornar a pensar i va ser un dels personatges.
I va ser una bona idea. Com ens va comentar, s'ho passava molt bé al rodatge i es divertia molt, havia triat bé.

Al acabar la sèrie, també va sortir en teatres i obres. Fins que el van contractar per ser un dels protagonistes d' "El cor de la ciutat", de TV3. La sèrie va durar unes 9 temporades, és a dir, uns 9 anys.

A part d'això, també va aparèixer en algunes pel·lícules com "Jo, el desconegut".
Va participar en obres de teatre com "Lleons" o "Búfals".

I, a tots els de l'Escola, ens agrada l'idea de que un alumne que ha trepitjat aquest terra es converteixi en un gran actor!

Ermessenda de Carcassona


Ermessenda de Carcassona, filla del comte Roger I de Carcassona i esposa del comte de Barcelona Ramon Borrell, va tenir un paper molt important en la política catalana del segle XI. Al costat del seu marit, va dirigir els afers comtals, va presidir assemblees i tribunals i va participar en campanyes militars, com la d'Al-Andalus. Quan va morir el seu marit, va continuar dirigint la política del comtat, primer com a tutora del seu fill Berenguer Ramon I fins a la seva majoria d'edat, i, després, com a tutora del seu nét, Ramon Berenguer I.

Ermessenda va tenir una relació molt estreta amb l'Església catalana de l'època, especialment amb la catedral de Girona. D'acord amb el seu marit, va donar l'any 1015 cent unces d'or per a la construcció de les parets i la coberta de la nova catedral romànica. També va animar les fundacions del monestir femení de Sant Daniel de Girona i el masculí de Sant Feliu de Guíxols. En el seu testament, va fer importants donacions a Roma.

El sepulcre d'Ermessenda de Carcassona, que es conserva a la catedral de Girona, és un dels llocs més antics on es veuen els pals vermells sobre fons daurat de l'escut comtal de Barcelona. Es pot admirar en una capella de la catedral, a la dreta de la nau. Al sepulcre hi ha també una estàtua d'Ermessenda jaient, atribuïda a Guillem de Morell al segle XIV.

Joan Bosch