LA PATUM 5

Hola, sóc l'Anna Maria. La Laia, fa un altre treball, però jo segueixo amb La Patum:

Els Turcs i Cavallets

Article principal: Turcs i cavallets

Aquesta comparsa està formada per vuit persones, quatre a peu, abillats a semblança morisca, i quatre que simulen anar muntats damunt d’uns cavalls de cartró pedra, i que representen cavallers cristians. Després d’una desfilada conjunta que inicia la dansa, els dos bàndols agafen camins diferents, dibuixant dos semicercles oposats mentre escenifiquen una batalla que acaba, després de cinc envestides, amb la victòria dels Cavallets. La primera referència coneguda sobre els Turcs i Cavallets de La Patum data del 1628.

Els Cavallets actuals foren construïts l’any 1890 en cartó pedra, tècnica revolucionària en aquell temps. Es tracta de quatre cavalls de cartró, reforçats per una estructura de fusta, que mantenen la forma, l’estil i la tècnica típics de l’època.

Fins el 1889 la forma dels Cavallets era molt més simple, ingènua i rudimentària del que és actualment. La gropa del cavall era simulada per un cèrcol cobert de roba que tapava les cames del suposat genet. Un diminut cap de fusta al davant i una nina al darrere, al·ludint al tribut llegendari de les cent donzelles, eren tots els complements dels gairebé antediluvians cavalls. Avui es conserva el cap d’un d’aquests antics Cavallets al Museu Municipal de la ciutat.

Les Maces i Àngels

És un dels quadres representatius que s'esdevingueren del ball de diables a principis del segle XX. El salt de Maces presenta dues composicions tot depenent si presenciem la patum de lluïment o la patum completa. El nom de Maces, es dona als diables pels estris que porten: les maces son un pal de més de dos metres d’alçada al capdamunt del qual hi ha una caixa rodona de fusta i pell i que son rematats amb un coet (o fuet). Els dimonis van abillats amb vestits verds i vermells i amb la cara tapada per una màscara. A la patum de lluïment el salt és format per vuit diables i que s’entrecreuen a partir de dos grups oposats de quatre diables cadascun. Entremig, Sant Miquel i un altre àngel van creuant-se amb els diables fins que, en petar els fuets d’aquests, els maten amb la llança i l’espasa. A la nit, La Patum completa, en canvi, només actuen quatre diables, sense el vestit tradicional ni la màscara i també sense música, ja que evolucionen únicament al so del Tabal.

Les Maces són quatre estris compostos per un pal de fusta de més de dos metres d’alçada que està rematat per una caixa circular de fusta blegada amb els dos costats tapats amb pell. Tot i que foren reconstruïdes a primers del segle XX, les Maces també han conservat la forma, la tècnica i l’estil antics. En primer lloc, pel manteniment de la pell (de cabra), en comptes de productes sintètics, i on hi son pintades representacions diabòliques. En segon lloc, per la conservació al seu interior de pedres que, en fregar contra la pell i la fusta, produeixen un so inconfusible.

Els Plens

Són el moment culminant de la Patum, l’apoteosi de la festa. Els nostres avantpassats, amb uns elements limitadíssims van saber crear un espectacle únic que avui no se’ns acudiria. És l’èxit de l’esperit, el miracle de creure en alguna cosa.

(Informació extreta d'en Josep Armengou i Feliu i de l'Antoni Sansalvador)

Pel qui els veu, l’Infern; pel qui els fa, la glòria del Cel

L'altre quadre derivat del ball de diables. El nom de ple prové del fet que els diables van plens de foc. EL salt de Plens només té lloc a la nit, al segon i quart salt de les comparses; s’apaguen els llums de la plaça i, saltant als acords d’una música, s’encenen els mil fuets que duen els cent Plens que participen en l’espectacle: la plaça de Sant Pere sembla convertir-se en un autèntic mar d'espurnes.

Les carotes o màscares dels Plens (iguals a les de les maces) s’elaboren sobre un motlle de fusta col·locant-hi retalls de roba encolada. Quan aquests són secs, la màscara adquireix una gran resistència que li permet suportar el tro dels coets. Malgrat que la tècnica s’ha anat perfeccionant amb els anys per tal de fer-les més consistents, la seva forma continua essent l’original, mantinguda amb tota seguretat des de finals del segle XIV.

Les Guites

Les Guites són dues bèsties amb cos de mula, coll de girafa (en alguns documents berguedans de finals del segle XIX surt citada com a tal) i un cap semblant al d’un drac. A la Patum actuen dues Guites, la Grossa i la Xica (o la Boja), que persegueixen, amb tres fuets encesos a la boca, el públic que participa en la festa. Un grup de persones es carreguen les Guites a les espatlles mentre una persona, al davant, fa de guia i una altra, a l’interior, aguanta el cap al capdamunt d’un coll que, en el cas de la Guita Grossa, arriba a superar els quatre metres d’alçada. Originàriament tant sols hi havia la guita Grossa, la boja fou incorporada a la festa el 1890.

L'estructura de les Guites és molt simple. El cos, que té forma de vaixell invertit, està construït amb cèrcols de fusta. El coll és una simple barra de ferro, d’uns quatre metres la de la Guita Grossa i d’uns dos la de la Guita Xica.

El cap és, sens dubte, l’element que presenta més interès. El de la Guita Xica és fet de guix, roba i altres elements, i és anterior al 1890. El de la Guita Grossa, en canvi, és una veritable obra d’art. Amb clares influències gòtiques (sembla una gàrgola d’aquest estil), podria datar-se a finals del segle XIV i ha actuat ininterrompudament d’ençà del 1626 com a mínim. És una testa grossa i pesada (més de vint quilos), construïda amb materials diversos, que presenta la particularitat de moure els ulls quan el portador mou la barra.

Anna Maria