L'Alga Cochayuyo

L'alga Cochayuyo, Cochayuyu o Colloi és una alga comestible que prové de Xile i altres zones subantàrtiques.

Pot arribar a mesurar fins a 15 metres i durant segles ha servit com aliment a moltes comunitats indígenes americanes.

Forma part de la vegetació costanera de Xile. Creix adherida a les roques, especialment en llocs d'onatge intens.

El Cochayuyo té un aspecte totalment diferent a les algues que es comercialitzen habitualment al nostre país.

En tallar la seva part central o laminar, queden segments plans d'un centímetre de gruix aproximadament i al trossejar les seves prolongacions en forma de fuet, apareixen porcions cilíndriques.

El seu especial volum i la seva superfície llisa que li dóna una presència d'aliment semblant als bolets, ve donat per cavitats plenes d'aire i separades per envans, tot això embolicat en una membrana exterior.

Aquesta qualitat, unida a la seva consistència carnosa, elàstica i ferma, converteix el cochayuyo en una alga amb cos, que té personalitat en els diferents plats.

El seu sabor intens i la seva aroma marina, trasllada el nostre paladar a la vora del mar, competint en la nostra taula amb el marisc i ampliant i millorant així la nostra dieta.

L'alga Wakame


L'alga wakame és una alga marró, molt similar a la kombu. Fins i tot seques es confonen entre elles. La wakame és més fina i verdosa en remullar-les. És nativa de les aigües del Japó, creixent en corrents de moviment ràpid, igual que la kombu.

Es menja sovint combinada amb les verdures terrestres. És molt saborosa saltejada amb cebes, o remullada i servida amb cogombre i suc de llimona, o amb una amanida d'estiu decorada amb vinagre. Es torra una mica al forn i es pica fins a convertir-la en pols, utilitzant llavors com a condiment per l'arròs. També es combina molt bé per a les sopes, especialment de miso. Pel seu gust suau, és la més utilitzada a occident, i la tercera per ordre de popularitat al Japó.

És molt semblant a nivell nutricional a la kombu, rica especialment en calci i els grups vitamínics B i C. Igual que la kombu, té la capacitat d'estovar les fibres dels aliments amb què es cuina.

Algues comestibles

Sabíeu que una altra aplicació de les algues és la culinària?

Moltes taules reben aquesta nova menja...

Les algues comestibles són aquelles aptes per al consum humà o les que són usades en la preparació d'altres aliments o complements alimentaris. De les 24.000 espècies d'algues solament unes 50 són considerades comestibles.

El consum d'algues és notable a Xina, Corea i Japó, encara que el seu ús s'ha estès al llarg del món a causa del gran auge que la gastronomia oriental té avui dia i, també, a la multitud de propietats que posseeixen aquests vegetals marins.

Les algues comestibles més comunes són l'alga nori, coneguda sobretot pel seu ús en l'elaboració del famós sushi japonès, l'alga kombu, l'alga arame, l'alga wakame molt comunes en la preparació d'amanides, saltejats, sopes, etc…

Una altra classe d'alga molt comuna és l'alga agar-agar que és usada com a gelatina en l'elaboració de postres, melmelades, gelees, etc… i també és usada com espessant en l'elaboració de salses.

Consells per cuinar amb algues:

•Cal rentar bé les algues amb aigua freda per eliminar l'excés de sal i de sorra.
•Hi ha algues que requereixen remull, normalment uns 20 minuts. S'aconsella mirar les instruccions de cada paquet.
•L'alga kombu, necessita 1 hora de remull i a més de ½ hora més de cocció.
•L'alga nori no requereix remull ja que se sol vendre torrada.
•Si s'usa l'alga agar-agar com espessant o gelatinitzant no cal l'ús de gelatines artificials ni midons.

Més flora marina

Les plantes en els mars estan dominades per les algues. Les algues són un grup molt ampli que inclou moltes formes de vida entre les que podem trobar algues que només es poden veure sota el microscopi com les diatomees, fins macroalgues, que inclou l'alga gegant coneguda com sargaso o kelp.

Les algues tenen diverses formes de vida. Hi ha unes que són flotants que es mouen amb els corrents marins. També hi ha algues que viuen fixes a algun substrat (bentòniques), per exemple, el fons marí rocós (epilítiques) o fins i tot s'adhereixen i viuen en la closca d'una tortuga marina o un altre animal (Epizoo). Les algues també varien en la seva forma i diversitat segons la regió marina on habiten i la temperatura de l'aigua.

S'estima un total de com a mínim 700 espècies d'algues distribuïdes al llarg de les costes del país.

Sabies que la planta que creix més ràpid en el món és el sargasso (Macrocystis pyrifera)? Es tracta d'una alga que en els mars mexicans viu fixa a fons rocosos del Pacífic a l'altura de la Baixa Califòrnia. Aquesta alga arriba a créixer fins a 60 cm diaris arribant a aflorar fins a la superfície del mar (60 m. de llarg).

Al Carib mexicà hi ha altres plantes representatives de certs ecosistemes com les pastures marines (Thallasia). Les pastures marines viuen en bancs sorrencs d'aigües clares i formen extenses pastures on habiten espècies animals com cargols, llagostes, crancs, ratlles i peixos de fons. En els bancs de Thallasia és comú trobar tortugues marines reposant o a la recerca d'aliment.

Tipus d'algues

Les algues són éssers marins, que realitzen la fotosíntesi.

Les algues no són plantes autèntiques.

Tot i que realitzen la fotosíntesi, i que algunes tenen formes semblants a les fulles, tiges i arrels, no s'inclouen en el regne de les plantes, sinó que, juntament amb els protozous, formen un regne diferent que s'anomena regne dels protoctists.
Alguns grups d'algues tenen el pigment verd (la clorofil•la) emmascarat per altres pigments que els proporcionen altres colors (groc, marró o vermell). Viuen a l'aigua o en llocs molt humits, de manera lliure o fixes en una superfície. Moltes algues viuen suspeses en l'aigua.

• Algues blaves
Les algues blaves són en realitat un tipus d'organisme que pertany al regne Monera. Poden formar grans masses d'aspecte semblant a les algues eucariotes, d'on prové la confusió.

• Algues flagel•lades
Aquestes algues, apareixen en grans quantitats i en aigües dolces, com les euglenes, o al mar, com les dinoflagel•lades.

• Algues grogues o diatomees
Les algues grogues tenen la clorofil•la que està emmascarada i el seu cos està protegit per una mena d'estoig.

• Algues verdes
Són algues de color verd, Viuen en aigües riques en sals minerals, a les quals donen un color verd intens. Abunden en aigües dolces, i també viuen en el mar, i fins i tot en la terra humida. Es diu que d'aquestes algues provenen les plantes superiors.

• Algues brunes
Són algues en les quals la clorofil•la està emmascarada.La majoria viuen fixes mitjançant arrels falses. Encara que el seu aspecte sigui com el de plantes superiors, no ho són. Poden arribar a tenir grans dimensions, com en el cas de les laminàries, que són els organismes més grans que existeixen. De vegades, tenen flotadors que les mantenen dretes.

El plàncton és el conjunt d'organismes animals, vegetals i bacteris, generalment microscòpics, que floten en aigües salades o dolces fins als 200 metres de profunditat aproximadament. Produeix un 90% de l'oxigen de la Terra. Es pot classificar en zooplàncton i fitoplàncton. La majoria de les espècies són transparents i presenten colors només al microscopi. Les espècies superficials són blavoses i d'altres vermelloses.

Dins de la cadena tròfica marina, el fitoplàncton és el primer organisme en realitzar la fotosíntesi i en ser consumit pel zooplàncton, que alhora també és consumit per altres organismes més grans.

El plàncton té una vida molt curta però és molt prolífic, compensant l'alta depredació a què està sotmès.

En la seva formació, al plàncton l'influeix la llum del sol i les nutrients com nitrats i fosfats procedents de la terra i de les corrents oceàniques.

L'alga vermella

Aquesta espècie és l'única d'aquest gènere que es coneix actualment en aquest mar. L'autora principal de l'estudi i directora de l'equip de científics de la UdG ha explicat que l'espècie que han descrit és una alga vermella de profunditat molt comuna des de finals de l'hivern i tardor a la Mediterrània occidental. A més, ha remarcat que té una gran importància ecològica, ja que és una espècie caracteritzada per coral·ligen situat entre els 30 i 45 metres de profunditat.

Alga posidònia

Aquí teniu un exemple de l'alga posidònia.

Feu clic a la imatge per obtenir més informació.

Al març... FLORA MARINA

L'objectiu d'aquest mes de març és dedicar-nos a les diferents espècies vegetals que, d'una manera o altra, viuen o es relacionen amb els mars i oceans.

L'espectacularitat dels animals, amb els seus moviments independents i àgils, en moltes ocasions, ens deixa pas a la inquietant "immobilitat" de moltes espècies vegetals que encatifen els fons marins i les roques.

Aliment de peixos i crustacis, també poden ser hàbils predadors. Les seves formes i moviments, vistosos i acolorits, solen ser un reclam per a aquelles espècies animals de les quals se n'aprofitaran.

Quan visitem una platja per passar-hi un dia d'estiu, solem criticar l'existència d'algues i no ens agrada banyar-nos entre elles. Tinguem present, no obstant, que LA PRESÈNCIA D'ALGUES EN UNA PLATJA ÉS SÍMPTOMA DEL BON ESTAT DE LES SEVES AIGÜES.

Bona tarda.

Alga vermella

Les algues vermelles o rodòfits (Rhodophyta) són unes plantes no vasculars, fotosintètiques que contenen clorofil·la a i d. Presenten una gran diversitat de formes i grandàries. Es caracteritzen per l'absència de cèl·lules flagel·lades, la presència de pigments bilicromoproteids a ficobilisomes i l'absència de midó en els cloroplasts, usant com material de reserva el midó de florideas, els tilacoides són simples (rodoplasts). La reproducció sexual per oogàmia, amb cèl·lules especialitzades, carpogonis i espermacions (pot faltar la sexualitat). Les algues vermelles són utilitzades en el sector alimentari i en el farmacèutic. En aquest el producte més comercialitzat es l'AGAR-AGAR.