La Còlonia Güell: l'esglèsia i la cripta

Hola, sóc la Noemí i segueixo parlant d'Antoni Gaudí. Com vaig explicar, el tema d'avui és la Còlonia Güell. És una colònia industrial que es dedicava a la indústria tèxtil. Quan jo feia 4t, vaig anar d'excursió a la Còlonia. Allà ens van explicar moltes coses.

Una va ser sobre la gran esglèsia que volia construir Gaudí. No va poder-la construir perquè va començar a haver-hi guerres i Eusebi Güell va dir que paressin de construir, només es va poder finalitzar la cripta. Ell volia que la esglèsia tinguesi més de 10 metres d'altura, sempre deia: "La ma de déu sempre a de ser més gran que la mà de l'home". Amb aquesta frase deia que l'esglèsia tenia que ser més alta que la xemeneia industrial. Però, igualment, la xemeneia del parc té quasi 10 metres d'altura.

Gaudí tenia al cap la natura, quan va dissenyar l'esglèsia i la cripta. Ja es veu, quan es visita, que tot està ple de pedres i la majoria de coses simulen elements de la natura. I, com és normal, la cripta està plena de trencadissos.

Després de que la cripta estigués llesta i deixessin de construir, uns nois van cremar la cripta, així que, la cripta que veiem avui en dia, no és original. Es va tenir que reconstruir, però exactament com la va dissenyar Gaudí.

La cripta, ja no parlaré més de l'esglèsia, està plena de pedres que simulen onades. A dintre, hi ha estàtues de Josep i Maria i el seu bebè, Jesús, i una creu de metall. I les columnes de l'entrada simulen arbres, i estan fetes de roca i minerals.

Per fora la cripta té una forma estranya, i es veuen les finestres de trencadís, però igualment la millor vista a la finestra es des de dintre.

A dintre de la cripta hi ha bancs per a dos persones que tenen forma ondulada, molt estranya. Diuen que Antoni Gaudí va ser enterrat a la cripta.

El Parc Güell

Hola, sóc la Noemí Adell.

Com us vaig explicar en l'última informació que vaig penjar, avui us parlaré del Parc Güell. I, aprofito per dir-vos que, pròximament, seguiré parlant d'Antoni Gaudí. Penjaré informació sobre la Colònia Güell, on, els de 5è d'aquest curs, hi vam anar el curs passat.

El parc Güell és un jardí que va construir Gaudí per a un ric empresari, el senyor Güell. És una de les obres de l’estil modernista català. Està situat a la part alta de Barcelona i és un gran lloc turístic per als centenars de turistes que vénen a Catalunya. És tot ple de trencadissos, mosaics i ceràmica, de manera que al parc hi predominen molt els colors. Es va construir entre els anys 1900 i 1914 i, després de ser només de la família Güell, es va inaugurar com a parc públic el 1926.

Va ser Eusebi Güell qui va donar el nom al parc.

La seva extensió és d’unes 17,18 hectàrees, això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d’Europa.

Una de les figures més emblemàtiques és “el drac”, la sargantana plena de trencadissos, una de les tècniques que més utilitzava Gaudí per les seves obres.

Quan va dissenyar el Parc Güell, Gaudí, pensava, sobretot, en els preciosos jardins anglesos de les ciutats d’Anglaterra. Per això va fer que la natura predominés en tot el parc. I d’aquí ve que les columnes fetes de pedres de tamanys diferents, que recorden arbres, estalactites i coves naturals. En cap lloc del parc, hi ha cap angle recte.

El punt central del parc, és una gran plaça buida, on la vora, que també serveix de banc, és una gran serp de 150 metres de longitud, que està cobert de milers de pedres que formen un gran trencadís de molts colors. La plaça està sostinguda per la “Sala de les cent columnes”, que en realitat no són cent, sinó vuitanta-sis columnes que simulen estalactites. Encara que, inicialment, es volien construir cent columnes.

El modernisme, la pedrera i la mançana de la discòrdia

Hola, sóc la Noemí.

Estic molt contenta d'estar en el grup d'investigació de nou. Durant aquests dies, us parlaré d'alguns monuments, edificis, etc, d'Antoni Gaudí. Un dels membres del grup, va penjar informació sobre ell. I, per això he pensat en fer-ho.

Començaré per la 'mançana de la discòrdia'. Es diu així, perquè les persones riques del temps del modernisme, "discutien" per veure quina era la casa més bonica de tota la "mançana". Allà, hi ha tres cases que són molt famoses; la casa Amatller, la casa LLeó i Morera, i, finalment, la casa Batlló.

Gaudí va fer la casa Batlló.

Sobre la casa Batlló, la gent diu molts temes en els que Gaudí es podia haver inspirat. Un dels temes és la llegenda de Sant Jordi. Com veieu a la fotografia de la casa, el teulat sembla la pell del drac, que va matar amb la llança, que seria la xemeneia. Els balcons representaven els cranis de les víctimes que menjava el drac, i el balcó de dalt de tot, el que està al centre, representa la rosa que li va regalar el cavaller a la princesa, després de salvar-la de ser endrapada per un drac.

També hi ha una altra interpretació, el carnaval. La teulada representava un drac de carnestoltes, i els balcons, els antifaços. I el colorit de la casa representa les disfresses.

I, finalment, també es diu que Gaudí es va inspirar en el cos humà. Els balcons, eren el crani, les columnes representaven ossos del cos humà.

Antoni Gaudí, apart de la casa Batlló a la mançana de la discòrdia, va fer la Pedrera.

Aquest edifici, per nosaltres i per als turistes, ens sembla una casa preciosa i magnífica. Però, a la gent rica i fina d'aquella època, no els agradava tant. Els semblava una casa molt lletja, i, coneixent Gaudí, no era molt com ell les feia. Ell, fa moltíssimes obres plenes de colors, trencadíssos, vitralls, etc. I, la gent de la seva època, no va apreciar gaire la casa que havia fet. En realitat, aquesta casa es deia casa Milà, ja que Gaudí l'havia construït per als senyors Milà. Ara, la casa és un gran lloc per als turistes que vénen a Barcelona, i, fan una cua enorme, per poder entrar a la casa.

Doncs, això és tot per avui. En la pròxima entrada, parlaré sobre Antoni Gaudí i el Senyor Güell i les fantàstiques obres que va fer per a ell.

Adéu!!!

Noemí