Hola, sóc la Noemí Adell.
Com us vaig explicar en l'última informació que vaig penjar, avui us parlaré del Parc Güell. I, aprofito per dir-vos que, pròximament, seguiré parlant d'Antoni Gaudí. Penjaré informació sobre la Colònia Güell, on, els de 5è d'aquest curs, hi vam anar el curs passat.
El parc Güell és un jardí que va construir Gaudí per a un ric empresari, el senyor Güell. És una de les obres de l’estil modernista català. Està situat a la part alta de Barcelona i és un gran lloc turístic per als centenars de turistes que vénen a Catalunya. És tot ple de trencadissos, mosaics i ceràmica, de manera que al parc hi predominen molt els colors. Es va construir entre els anys 1900 i 1914 i, després de ser només de la família Güell, es va inaugurar com a parc públic el 1926.
Va ser Eusebi Güell qui va donar el nom al parc.
La seva extensió és d’unes 17,18 hectàrees, això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d’Europa.
Una de les figures més emblemàtiques és “el drac”, la sargantana plena de trencadissos, una de les tècniques que més utilitzava Gaudí per les seves obres.
Quan va dissenyar el Parc Güell, Gaudí, pensava, sobretot, en els preciosos jardins anglesos de les ciutats d’Anglaterra. Per això va fer que la natura predominés en tot el parc. I d’aquí ve que les columnes fetes de pedres de tamanys diferents, que recorden arbres, estalactites i coves naturals. En cap lloc del parc, hi ha cap angle recte.
El punt central del parc, és una gran plaça buida, on la vora, que també serveix de banc, és una gran serp de 150 metres de longitud, que està cobert de milers de pedres que formen un gran trencadís de molts colors. La plaça està sostinguda per la “Sala de les cent columnes”, que en realitat no són cent, sinó vuitanta-sis columnes que simulen estalactites. Encara que, inicialment, es volien construir cent columnes.
Va ser Eusebi Güell qui va donar el nom al parc.
La seva extensió és d’unes 17,18 hectàrees, això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d’Europa.
Una de les figures més emblemàtiques és “el drac”, la sargantana plena de trencadissos, una de les tècniques que més utilitzava Gaudí per les seves obres.
Quan va dissenyar el Parc Güell, Gaudí, pensava, sobretot, en els preciosos jardins anglesos de les ciutats d’Anglaterra. Per això va fer que la natura predominés en tot el parc. I d’aquí ve que les columnes fetes de pedres de tamanys diferents, que recorden arbres, estalactites i coves naturals. En cap lloc del parc, hi ha cap angle recte.
El punt central del parc, és una gran plaça buida, on la vora, que també serveix de banc, és una gran serp de 150 metres de longitud, que està cobert de milers de pedres que formen un gran trencadís de molts colors. La plaça està sostinguda per la “Sala de les cent columnes”, que en realitat no són cent, sinó vuitanta-sis columnes que simulen estalactites. Encara que, inicialment, es volien construir cent columnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada