L'origen del pa amb tomàquet és el pa amb oli, que existeix a tota la mediterrània. De vegades és l'oli el que es tira sobre la llesca de pa, torrada o no, o bé el pa amb el qual es suca l'oli, que sempre és d'oliva. A Catalunya el mètode era el que es fa encara amb el pa amb oli, o pamboli, a les Balears, o sigui, tirar un raig d'oli sobre la llesca de pa. A més, a la cuina catalana ja existien nombroses receptes de pa preparat d'aquesta manera, el pa amb vi i sucre, per exemple, el pa amb la nata de la llet, amb xocolata, amb codonyat, etc. 
El tomàquet va entrar a Europa a partir del segle XVI però no es va afegir al pa amb oli, que ja era tradicional, fins a uns dos segles més tard. Sí que existia ja en aquesta època la variant de pa torrat, fregat amb all i amanit amb oli. La primera referència directa escrita d'aquesta recepta apareix al segle XVII, amb el nom de panboli bo, al Modo de cuynar a la mallor.
Alguns dels grans cuiners i gastrònoms de Catalunya han qualificat el pa amb tomàquet com el nostre menjar nacional. De fet, arreu del món se’ns coneix entre d’altres coses, és clar, per la gastronomia. Però mira que és senzill el pa amb tomàquet i que n’és de difícil fer un bon pa amb tomàquet. Els ingredients, cap problema: pa, oli, sal, tomàquet (algú li afegeix all, bitxo...). Però primer l’oli i després la sal o a l’inrevés, millor el pa sec? o el pa tou? o potser torrat...? I amb embotits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada