Més de 250 anys de Carnaval a Vilanova!
La població de Vilanova i la Geltrú no va fer cas a aquesta ordre i va seguir celebrant el Carnaval, discretament, però obertament. De primer van recomençar els balls de màscares a les societats recratives i culturals, per, a la dècada dels cinquanta, acabar sortint al carrer amb la cara tapada el Dissabte de Mascarots. Durant aquells anys, les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta, el Carnaval de Vilanova va esdevenir el Carnaval de Catalunya i la mena de festa que era el Carnaval i de la manera de celebrar-la que tenien els vilanovins van aprendre molts catalans i catalanes, i també grups escènics com ara els Comediants, que van passar per aquells Dissabtes de Mascarots més de quatre i cinc anys seguits, i els primers membres de la Fura dels Baus. No direm que Vilanova fos l’única població del Principat on se celebrés aquesta festa, altres poblacions també van seguir celebrant-la malgrat la prohibició, algunes passant les festes a la Primavera, altres canviant-li el nom ¾cosa que durant un temps també va fer-se a la nostra ciutat, el Carnaval passà a denominar-se Festes d’Hivern (Fiestas de Invierno)¾, però la diferencia entre el carnaval vilanoví i el de la majoria d’aquestes altres poblacions estava (i encara segueix estant-ho avui) en que Vilanova continuava celebrant la festa seguint el calendari tradicional dels actes carnavalescos, que d’any en any augmentava de dies.
A partir de finals dels cinquanta ja van celebrar-se les Comparses (les guerres de caramels), i el Dimecres de Cendra, darrer dia del Carnaval, se celebrava l’Enterrament de la Sardina amb un animat ball de disfresses i posterior lectura del Testament de Carnestoltes, al teatre de la Confraria de Pescadors. Cap a la dècada dels setanta aquells tres actes del Carnaval a la ciutat, van anar creixent i omplint el calendari: El Ball de Mantons el dissabte abans del Dijous Gras, assaigs de rues i cavalcades, balls i més balls de Carnaval a les Societats… Per fi, l’any 1976, uns mesos després de la mort del dictador, el Carnaval de Vilanova i la Geltrú va reeixir amb tot el seu esplendor amb la celebració de l’Arrivo, l’arribada del Rei Carnestoltes i la lectura del Sermó públic, satíric i fins hi tot procaç, però sense censura de capa mena, a la Plaça de la Vila. Encara després s’hi afegí la Comparsa del Vidalot, el Dimarts de Carnaval, el Moixó Foguer, els actes esportius de 'per riure', i mil altres activitats carnavaleres condimentades amb l’afilat humor, que molts anys d’experiència carnavalesca ha proporcionat als vilanovins i vilanovines.
Un dels problemes de la civilització actual és la deterioració del "medi ambient". Cada vegada és més preocupant l'acumulació de residus sòlids urbans, procedents de les escombraries que genera la població humana sobretot en les grans ciutats, la contaminació atmosfèrica del tràfic i de la indústria, els diferents tipus de contaminació de l'aigua provocats per les activitats humanes, la contaminació marina per l'abocament de tot tipus de substàncies al mar i el transport marítim, sobretot de petroli, així com els accidents d'aquests vaixells, la contaminació acústica de les ciutats, els incendis forestals cada vegada més abundants, els problemes derivats de les pràctiques agrícoles actuals, etc.
El consum d'algues és notable a Xina, Corea i Japó, encara que el seu ús s'ha estès al llarg del món a causa del gran auge que la gastronomia oriental té avui dia i, també, a la multitud de propietats que posseeixen aquests vegetals marins.
Les algues comestibles més comunes són l'alga nori, coneguda sobretot pel seu ús en l'elaboració del famós sushi japonès, l'alga kombu, l'alga arame, l'alga wakame molt comunes en la preparació d'amanides, saltejats, sopes, etc…
Una altra classe d'alga molt comuna és l'alga agar-agar que és usada com a gelatina en l'elaboració de postres, melmelades, gelees, etc… i també és usada com espessant en l'elaboració de salses.
Consells per cuinar amb algues:
•Cal rentar bé les algues amb aigua freda per eliminar l'excés de sal i de sorra.
•Hi ha algues que requereixen remull, normalment uns 20 minuts. S'aconsella mirar les instruccions de cada paquet.
•L'alga kombu, necessita 1 hora de remull i a més de ½ hora més de cocció.
•L'alga nori no requereix remull ja que se sol vendre torrada.
•Si s'usa l'alga agar-agar com espessant o gelatinitzant no cal l'ús de gelatines artificials ni midons.
