Museu de Cera de Barcelona

L'edifici del Museu de Cera de Barcelona es va construir l'any 1867 per la companyia general de crèdit “El Comercio”, la qual va ser la seu del Banc de Barcelona i després la de “Crédito y Docks”. El 1874, moltes de les riqueses de la burgesa barcelonina es guardaven en aquest edifici que va crear Elies Rogent. El 1973, Enrique Alarcón va decidir emprendre un nou projecte amb l'edifici: el transformaria en un museu de cera. L'arquitecte que també era escenògraf, va escollir aquest edifici ja que el considerava ideal pel misteri i l'encant que transmetia. Per a la seva construcció, va escollir materials com el marbre, la fusta, l'acer, la seda i el cristall, entre d'altres.

Aquest petit santuari de cera es dedica a la reproducció de diversos personatges, tant històrics com ficticis. Disposa d'una sala del terror, on s'hi reprodueixen també escenes de tortures. A la sortida, s'hi troben dues cafeteries que criden especialment l'atenció pel seu disseny: una és el Bosc de les Fades, un lloc màgic i únic poblat d'arbres, gnoms i altres criatures inesperades; l'altra és el Passatge del Temps, un espai confortable i d'estil avantguardista envoltat de diferents maneres per llegir el pas de temps.

Al museu hi ha diferents parts:

• Escala d’honor: Aquesta escala de marbre puja majestuosament amb la seva catifa vermella, que convida a entrar al misteriós indret.


• Saló del recital: Conserva el mobiliari, la decoració i el celatge de Vilaró (1906) i on les figures més destacades del món de la música i la literatura toquen les seves simfonies acompanyats de figures polítiques importants i reis com Joan Carles i Sofia, així també com el príncep Carles, Diana de Gal·les i Camilla Parker. L'edifici del Museu de Cera de Barcelona es va construir l'any 1867


• Pati de cristall: És cobert amb un exemplar de volta de vidre i presidit per un oli de Vilumara i Junyent (1908), on hi figuren grans personatges de la història.


• Saló gòtic: Aquest saló és d'estil neogòtic català inspirat en el Saló del Tinell de Barcelona, els arcs de pedra del qual suporten una coberta de fusta. La gràcia d'aquest és que és el resultat d'una il·lusió vista amb un mirall, el qual reflecteix l'altra meitat de l'arc.


• Cambra cuirassada: És original de l'entitat bancària que tenia la seu a l'edifici i va haver d'obrir-se en una paret amb un bufador per permetre-hi la visita. Aquí s'hi reprodueix l'atracament en un banc i, secundàriament, també hi ha un llibre de dedicatòries.


• Passatge del Terror: En aquest temut indret, s'hi poden veure els assassins en sèrie més importants de la història i altres personatges de pel·lícules de por, com per exemple Freddy Krueger. També hi ha una guillotina que de tant en tant es deixa caure i simula que li talla el coll a algun personatge.

A la sortida del museu hi ha una botiga de records.

Joan Bosch

La Còlonia Güell: l'esglèsia i la cripta

Hola, sóc la Noemí i segueixo parlant d'Antoni Gaudí. Com vaig explicar, el tema d'avui és la Còlonia Güell. És una colònia industrial que es dedicava a la indústria tèxtil. Quan jo feia 4t, vaig anar d'excursió a la Còlonia. Allà ens van explicar moltes coses.

Una va ser sobre la gran esglèsia que volia construir Gaudí. No va poder-la construir perquè va començar a haver-hi guerres i Eusebi Güell va dir que paressin de construir, només es va poder finalitzar la cripta. Ell volia que la esglèsia tinguesi més de 10 metres d'altura, sempre deia: "La ma de déu sempre a de ser més gran que la mà de l'home". Amb aquesta frase deia que l'esglèsia tenia que ser més alta que la xemeneia industrial. Però, igualment, la xemeneia del parc té quasi 10 metres d'altura.

Gaudí tenia al cap la natura, quan va dissenyar l'esglèsia i la cripta. Ja es veu, quan es visita, que tot està ple de pedres i la majoria de coses simulen elements de la natura. I, com és normal, la cripta està plena de trencadissos.

Després de que la cripta estigués llesta i deixessin de construir, uns nois van cremar la cripta, així que, la cripta que veiem avui en dia, no és original. Es va tenir que reconstruir, però exactament com la va dissenyar Gaudí.

La cripta, ja no parlaré més de l'esglèsia, està plena de pedres que simulen onades. A dintre, hi ha estàtues de Josep i Maria i el seu bebè, Jesús, i una creu de metall. I les columnes de l'entrada simulen arbres, i estan fetes de roca i minerals.

Per fora la cripta té una forma estranya, i es veuen les finestres de trencadís, però igualment la millor vista a la finestra es des de dintre.

A dintre de la cripta hi ha bancs per a dos persones que tenen forma ondulada, molt estranya. Diuen que Antoni Gaudí va ser enterrat a la cripta.

El Parc Güell

Hola, sóc la Noemí Adell.

Com us vaig explicar en l'última informació que vaig penjar, avui us parlaré del Parc Güell. I, aprofito per dir-vos que, pròximament, seguiré parlant d'Antoni Gaudí. Penjaré informació sobre la Colònia Güell, on, els de 5è d'aquest curs, hi vam anar el curs passat.

El parc Güell és un jardí que va construir Gaudí per a un ric empresari, el senyor Güell. És una de les obres de l’estil modernista català. Està situat a la part alta de Barcelona i és un gran lloc turístic per als centenars de turistes que vénen a Catalunya. És tot ple de trencadissos, mosaics i ceràmica, de manera que al parc hi predominen molt els colors. Es va construir entre els anys 1900 i 1914 i, després de ser només de la família Güell, es va inaugurar com a parc públic el 1926.

Va ser Eusebi Güell qui va donar el nom al parc.

La seva extensió és d’unes 17,18 hectàrees, això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d’Europa.

Una de les figures més emblemàtiques és “el drac”, la sargantana plena de trencadissos, una de les tècniques que més utilitzava Gaudí per les seves obres.

Quan va dissenyar el Parc Güell, Gaudí, pensava, sobretot, en els preciosos jardins anglesos de les ciutats d’Anglaterra. Per això va fer que la natura predominés en tot el parc. I d’aquí ve que les columnes fetes de pedres de tamanys diferents, que recorden arbres, estalactites i coves naturals. En cap lloc del parc, hi ha cap angle recte.

El punt central del parc, és una gran plaça buida, on la vora, que també serveix de banc, és una gran serp de 150 metres de longitud, que està cobert de milers de pedres que formen un gran trencadís de molts colors. La plaça està sostinguda per la “Sala de les cent columnes”, que en realitat no són cent, sinó vuitanta-sis columnes que simulen estalactites. Encara que, inicialment, es volien construir cent columnes.

El modernisme, la pedrera i la mançana de la discòrdia

Hola, sóc la Noemí.

Estic molt contenta d'estar en el grup d'investigació de nou. Durant aquests dies, us parlaré d'alguns monuments, edificis, etc, d'Antoni Gaudí. Un dels membres del grup, va penjar informació sobre ell. I, per això he pensat en fer-ho.

Començaré per la 'mançana de la discòrdia'. Es diu així, perquè les persones riques del temps del modernisme, "discutien" per veure quina era la casa més bonica de tota la "mançana". Allà, hi ha tres cases que són molt famoses; la casa Amatller, la casa LLeó i Morera, i, finalment, la casa Batlló.

Gaudí va fer la casa Batlló.

Sobre la casa Batlló, la gent diu molts temes en els que Gaudí es podia haver inspirat. Un dels temes és la llegenda de Sant Jordi. Com veieu a la fotografia de la casa, el teulat sembla la pell del drac, que va matar amb la llança, que seria la xemeneia. Els balcons representaven els cranis de les víctimes que menjava el drac, i el balcó de dalt de tot, el que està al centre, representa la rosa que li va regalar el cavaller a la princesa, després de salvar-la de ser endrapada per un drac.

També hi ha una altra interpretació, el carnaval. La teulada representava un drac de carnestoltes, i els balcons, els antifaços. I el colorit de la casa representa les disfresses.

I, finalment, també es diu que Gaudí es va inspirar en el cos humà. Els balcons, eren el crani, les columnes representaven ossos del cos humà.

Antoni Gaudí, apart de la casa Batlló a la mançana de la discòrdia, va fer la Pedrera.

Aquest edifici, per nosaltres i per als turistes, ens sembla una casa preciosa i magnífica. Però, a la gent rica i fina d'aquella època, no els agradava tant. Els semblava una casa molt lletja, i, coneixent Gaudí, no era molt com ell les feia. Ell, fa moltíssimes obres plenes de colors, trencadíssos, vitralls, etc. I, la gent de la seva època, no va apreciar gaire la casa que havia fet. En realitat, aquesta casa es deia casa Milà, ja que Gaudí l'havia construït per als senyors Milà. Ara, la casa és un gran lloc per als turistes que vénen a Barcelona, i, fan una cua enorme, per poder entrar a la casa.

Doncs, això és tot per avui. En la pròxima entrada, parlaré sobre Antoni Gaudí i el Senyor Güell i les fantàstiques obres que va fer per a ell.

Adéu!!!

Noemí