El viaje del agua

Aquest dilluns em vist una pel·lícula a l'hora del grup d'investigació.
Va ser molt xula! Ens explicava moltes coses de l'aigua i les imatges eren espectacularment precioses. Les gotes, les dues hacs i la o, que per això l'aigua es diu H2O... Vam entrar dins d'una gota (a la pel·lícula), al centre de la terra. LA CÀMARA ERA UNA AVENTURERA! jaja!

Atentament,
Noemí Adell

El mar i els seus tresors: LLegendes

Pintura de sal marina


El molinet de sal. LLegenda que ens explica per què el mar és salat.

LLegendes

Hi ha una llegenda, que prova d'explicar-nos, per què el mar és salat.

Només és una llegenda, pot ser certa, o no.

Hi havia una vegada un home vell i pobre, molt pobre, que no tenia ni per menjar... Amb prou feines tenia casa.

Un dia, es va trobar una senyora molt gran que li va dir:
-Tens molt bon cor i no tens diners per menjar, ni beure. Ni res. Per això et regalo aquest molinet màgic d’or. Ell et donarà el que desitgis. Només en pots demanar tres, de desigs. Però, recorda, perquè et faci cas, quan demanis el desig, has de dir:
Oh, molinet màgic, ets el més brillant de tots, i per això et demano això. Oh, totpoderós...

La senyora va marxar i el vell es va quedar tot sol, amb el molinet, a les mans. Va demanar el primer desig:
-Oh, molinet màgic, ets el més brillant de tots, i per això et demano això. Oh, totpoderós... si us plau: una casa com un palau.
Una llum va aparèixer de manera màgica i, el vell, per art de màgia, tenia una casa com un palau, al davant.

Ell va somriure i va formular el següent desig:
-Oh, molinet màgic, ets el més brillant de tots, i per això et demano això. Oh, totpoderós... abans de que ho pugi veure, vull menjar i alguna cosa per beure.
De cop, va aparèixer la mateixa llum, i, màgicament, tenia, dins del palau, uns quants quilos de menjar i litres d’aigua.

Va demanar, amb valentia l’últim desig.
-Oh, molinet màgic, ets el més brillant de tots, i per això et demano això. Oh, totpoderós... desitjaria una esposa, que es digués Maria.
La llum, va reaparèixer i la Maria, la seva esposa, va dir:
-Aquest, és el teu tercer desig, ara, has de donar-lo al teu veí.

El vellet, li va donar al seu veí, però aquest era ric. Ho tenia tot. Llavors, no desitjava res. La hi va regalar a un capità de vaixell.

El almirall va dir:
-Oh, molinet màgic, ets el més brillant de tots, i per això et demano això. Oh, totpoderós... Sal de tu sortirà, és el que vull desitjar.
La llum màgica, va fer que hi sortís sal del molinet. El molinet, li va caure al capità. Al mar.

I des d'aquest moment, al mar va començar a haver-hi sal i més sal. I... vinga a créixer! La muntanya que es formava. Des de aquell dia, hi ha sal al mar. I, per això, quan vas a la platja, i t’empasses aigua, té un gust salat.

Doncs, aquesta és la llegenda. Us la creieu?
Deixeu un comentari amb la vostra resposta.

Curtmetratge: Tsunami

Aquí teniu un curtmetratge que ens permet veure les seqüeles que pot deixar el pas d'un Tsunami.

El protagonista és un nen com nosaltres.

Joc de peixos

Si feu clic a la imatge, anireu a un joc de minijuegos. Va d'un peix (que ets tu) i t'has de menjar els peixos més petits que tu i que no et mengin els més grans.

LA MEVA EXPERIÈNCIA AMB UN DOFÍ

Hola, sóc l’Anna Maria Oms de 4t.

Com potser sabeu, pel pont de la Salut vaig anar a València i vaig poder tocar un dofí!
Aquesta experiència no la pot tenir tothom, per això us ho explicaré.

Vaig anar a l’Oceanogràfic, al delfinari. Mentre la gent s’asseia, van anunciar per megafonia:

- Necessitem quatre voluntaris valents, que no tinguin por i que calcin entre un 33 i un 35.

El noi que parlava, va veure nens que volien sortir (una d’ells era jo) i aleshores va dir:

- Com que vull nois valents, us haureu de posar a ballar!
Jo no volia ballar. Finalment em vaig posar a ballar. Quina vergonya que vaig passar! Però em van acabar triant!

Em vaig calçar unes botes i molt decididament quan em van dir li vaig tirar l’aro al dofí. I ell me’l va tornar! Llavors ens van deixar tocar (i fins i tot fer-li un petonet!) el dofí!

La sensació que vaig tenir... com us l'explicaria? Era una miqueta rugós però, alhora, suau! És increïble! No m’hauria cregut mai que tocaria un dofí!

És un somni fet realitat!

el mar

pesca sumarina

Costa Rica - El Paraiso from videOcean on Vimeo.

Les anguiles elèctriques

L'anguila elèctrica (Electrophorus electricus), també anomenada trèmol, temblador, pilaké o morena, és un peix de la família dels gimnòtids que pot emetre descàrregues elèctriques de fins a 600 volts (la electricitat de casa vostra és d'uns 225 volts!!) a partir d'un grup de cèl·lules especialitzades; poden fer servir les descàrregues elèctriques per caçar preses, per defensar-se dels predadors i per comunicar-se amb altres anguiles.

Les anguiles elèctriques no són veritables anguiles, les classificacions han variat, posant de vegades en la seva pròpia família, Electrophoridae. Avui se les considera generalment emparentades amb Gymnotus, coneguts com "peixos ganivet", "peixos ratolí" o "Morenita"; igual que aquests, són voraços predadors. Són natives d'Amèrica del Sud, on es troben en estat natural a les conques del riu Amazones i el Orinoco; habiten zones d'aigües calmes, preferint els llits llimosos, rierols i zones pantanoses, on els exemplars juvenils poden capturar els petits invertebrats que componen la seva dieta.

La similitud amb l'anguila està donada sobretot pel seu cos fusiforme i llarg, de fins a 2 metres i mig i 20 quilograms de pes, cobert per una pell de color gris verdós desproveïda gairebé completament d'escates. El cap és aplanat i la boca gran, amb una filera de dents còniques a cada mandíbula. No presenta dimorfisme sexual apreciable.

Els òrgans elèctrics estan ubicats a la zona ventral, i consisteixen en tres parells diferenciats empleats amb finalitats diferents; estan formats per milers de electròcits connectats en sèrie. Un parell, anomenat òrgan de Sachs, produeix descàrregues de baix voltatge (al voltant de 10 V), emprades per detectar possibles preses i comunicar-se amb altres gimnòtids, el peix compta amb nombrosos nòduls receptors distribuïts de manera irregular sobre la pell per percebre les emissions de aquest tipus. Els altres dos parells, anomenats òrgans de Hunter, produeixen descàrregues fins a 50 vegades més potents, amb les quals l'anguila atonta les seves preses o potencials predadors. Pot mantenir la producció de descàrregues durant períodes de fins a una hora.

La manta marina

La manta o mantellina (Mobula mobular) és un peix de la família dels mobúlids.

MORFOLOGIA

Pot assolir els 5,5 m de llargada i els 3,5 m d'ample.
És capaç d'arribar als 100 kg de pes.
El disc és romboidal i deprimit, molt més ample que llarg amb la vora anterior convexa i la part posterior còncava.
A la cua, llarga i prima, apareix un agulló curt.
El cap és ample i per davant apareixen unes prolongacions de les aletes.
La boca és molt ampla i subterminal.
Dents petites i nombroses.
Els ulls es troben en posició lateral per davant dels espiracles.
Les obertures branquials són àmplies.
Tant les dorsals com les pèlviques, molt petites, es troben a l'inici de la cua.
Les pectorals estan molt desenvolupades.
Manca d'aleta caudal.
El dors és negre amb reflexos blaus metàl•lics.
El ventre és blanc.

REPRODUCCIÓ

És un peix ovípar. El període de gestació és llarg, al voltant de 25 mesos. I només té una cria. Molt rarament en tindria dues, en el poc per cent dels casos. Les cries neixen amb les pectorals enrotllades i fan 1 metre i 80 centímetres de llargada.


Alimentació

És planctòfaga puix que s'alimenta per filtració de zooplàncton i petits peixos pelàgics que captura amb l'ajut de les prolongacions cefàliques.

Distribució geogràfica

Apareix al Mediterrani occidental (ocasionalment i a l'estiu) i central. A l'Atlàntic apareix tant a la part oriental com a l'occidental.

Costums

És una espècie epipelàgica oceànica que forma petits grups.
Salta sovint, espectacularment, fora de l'aigua.

Pesca

La seva pesca és ocasional amb xarxes.

Pastinaca marina

Exemplar fotografiat a la Mar Negra.

Exemplar capturat a la Mar Negra

Distribució geogràfica (en blau)

Descripció

Classificació científica

- Regne: Animalia

- Fílum: Chordata

- Classe: Chondrichthyes

- Ordre: Rajiformes

- Família: Dasyatidae

- Gènere: Dasyatis

- Espècie: D. pastinaca

- Nom binomial: Dasyatis pastinaca (Linnaeus, 1758)

L'escurçana, l'escurçó, la ferrassa, el milà, la milana o la tòtina (Dasyatis pastinaca)
• Té forma plana i romboïdal.
• Ulls en posició dorsal.
• Boca en posició ventral.
• Cua llarga, filamentosa i acabada en un fibló llarg, dentat i molt tòxic que només fa servir com a mecanisme de defensa.

Espècies semblants
Amb el nom d'escurçana es coneixen també altres peixos de la família dels dasiàtids, com ara l'escurçana clavellada i l'escurçana violeta.

Gastronomia
Com altres rajades l'escurçana és un dels pocs peixos que tasta millor si no es menja fresc. Cal deixar-la un parell de dies a la nevera, perque el gust sigui menys fort. És un peix de pell dura que s'ha d'escaldar primer ficant la rajada en una olla gran d'aigua bullint per un poquet de temps i tornant a treure-la tot seguit. Aleshores es treu la pell i es talla a trossos.

Si es vol fer l'escurçana a la meunière o al forn, es millor posar els trossos a adobar per un temps en aigua amb vinagre i sal o amb suc de llimona per una hora com a mínim. Després es pot arrebossar i fregir o ficar-la al forn amb mantega o oli d'oliva. Es serveix amb trossos prims de llimona i julivert. A Portugal es menja fregida.

El fetge de la rajada era molt apreciat en la cuina tradicional, però actualment el fetge, havent adquirit mala fama, ja no es troba gaire com a plat. A França es preparàven els "beignets de foie de raie" i el "foie de raie en croute", i a Anglaterra el "poached skate liver on toast".

És un peix apreciat a Alemanya, l'Estat francès i Anglaterra. Als Països Catalans es menja més rarament. L'escurçana és sovint un dels ingredients de la sarsuela de peix, plat on es barrejen trossos de diferents peixos poc comuns que tenen un paper una mica extraordinari dins de la gastronomia tradicional.

Vegeu també
• Sarsuela de peix

El fons marí

Fent clic a la imatge trobareu una web molt divertida amb jocs, fotos, dibuixos, vídeos,... Aixo sí, tot sobre el fons marí.

Aquàrium de Barcelona

Hola a tots! Si encara no ho sabeu Juny és el mes de tot allò que no hem posat. Avui jo us transcriuré una entrevista que li vaig fer a la Itziar quan va anar a l'Aquàrium.

Entrevista a la Itziar Adell

Noemí: Hola Itziar. Estic molt contenta de poder fer-te aquesta entrevista per al grup d'investigació. Doncs, comencem amb la primera pregunta:

Quina experiència vas viure a l'Aquàrium de Barcelona? Com t'ho vas passar?

Itziar: M'ho vaig passar molt bé. Perquè estava amb els amics i les amigues de la classe, i a més, hi havia una noia que ens explicava curiositats dels animals que anàvem veient.

Noemí: Quins animals vas veure?

Itziar: Vaig veure els animals invertebrats, com per exemple eriçons, crancs, i vertebrats, com per exemple peixos, taurons, cavallets de mar...

Noemí: Vas veure peixos manta?

Itziar: Sí, és clar, estava amb els taurons.

Noemí: Què és el que més et va agradar de tota l'excursió?

Itziar: Va ser... poder estar amb els meus amics en un lloc que no sigui la classe i poder conèixer, també, curiositats sobre els animals.

Noemí: Vau fer alguna cosa més?

Itiar: Sí, vam fer un taller.

Noemí: De què?

Itziar: Sobre els animals invertebrats de l'Aquàrium. Ens donaven uns dossiers. Havíem de seguir un conjunt de pautes fins identificar l'animal que teníem al davant i la seva informació. Després havíem de dibuixar l'animal, i dir on viu, on es troba...

Noemí: Es va acabar allà l'excursió?

Itziar: Sí, en part. Podíem anar al Maremàgnum i podíem comprar alguna cosa.

Noemí: T'agradaria viure al mar amb alguns dels animals?

Itziar: La veritat és que, tot i que alguns són inofensius, em fan una mica de fàstic...(riu)

Noemí: I els taurons mengen carn humana?

Itziar: La monitora ens va explicar que els taurons ataquen quan estan en perill, i no s'alimenten de carn humana.

Noemí: Què més et va explicar sobre els taurons?

Itziar: També em va explicar que hi ha un tipus de taurons que no poden descansar perquè, si paren, es poden morir.

Noemí: Gràcies per l'entrevista!

Itziar: De res!

Noemí: Aquest serà un gran treball per al grup. Adéu, doncs!

Itziar: Adéééééu!