Exemplar capturat a la Mar Negra
Distribució geogràfica (en blau) Descripció
Classificació científica
- Regne: Animalia
- Fílum: Chordata
- Classe: Chondrichthyes
- Ordre: Rajiformes
- Família: Dasyatidae
- Gènere: Dasyatis
- Espècie: D. pastinaca
- Nom binomial: Dasyatis pastinaca (Linnaeus, 1758)
L'escurçana, l'escurçó, la ferrassa, el milà, la milana o la tòtina (Dasyatis pastinaca)
• Té forma plana i romboïdal.
• Ulls en posició dorsal.
• Boca en posició ventral.
• Cua llarga, filamentosa i acabada en un fibló llarg, dentat i molt tòxic que només fa servir com a mecanisme de defensa.
Classificació científica
- Regne: Animalia
- Fílum: Chordata
- Classe: Chondrichthyes
- Ordre: Rajiformes
- Família: Dasyatidae
- Gènere: Dasyatis
- Espècie: D. pastinaca
- Nom binomial: Dasyatis pastinaca (Linnaeus, 1758)
L'escurçana, l'escurçó, la ferrassa, el milà, la milana o la tòtina (Dasyatis pastinaca)
• Té forma plana i romboïdal.
• Ulls en posició dorsal.
• Boca en posició ventral.
• Cua llarga, filamentosa i acabada en un fibló llarg, dentat i molt tòxic que només fa servir com a mecanisme de defensa.
Espècies semblants
Amb el nom d'escurçana es coneixen també altres peixos de la família dels dasiàtids, com ara l'escurçana clavellada i l'escurçana violeta.
Amb el nom d'escurçana es coneixen també altres peixos de la família dels dasiàtids, com ara l'escurçana clavellada i l'escurçana violeta.
Gastronomia
Com altres rajades l'escurçana és un dels pocs peixos que tasta millor si no es menja fresc. Cal deixar-la un parell de dies a la nevera, perque el gust sigui menys fort. És un peix de pell dura que s'ha d'escaldar primer ficant la rajada en una olla gran d'aigua bullint per un poquet de temps i tornant a treure-la tot seguit. Aleshores es treu la pell i es talla a trossos.
Si es vol fer l'escurçana a la meunière o al forn, es millor posar els trossos a adobar per un temps en aigua amb vinagre i sal o amb suc de llimona per una hora com a mínim. Després es pot arrebossar i fregir o ficar-la al forn amb mantega o oli d'oliva. Es serveix amb trossos prims de llimona i julivert. A Portugal es menja fregida.
Com altres rajades l'escurçana és un dels pocs peixos que tasta millor si no es menja fresc. Cal deixar-la un parell de dies a la nevera, perque el gust sigui menys fort. És un peix de pell dura que s'ha d'escaldar primer ficant la rajada en una olla gran d'aigua bullint per un poquet de temps i tornant a treure-la tot seguit. Aleshores es treu la pell i es talla a trossos.
Si es vol fer l'escurçana a la meunière o al forn, es millor posar els trossos a adobar per un temps en aigua amb vinagre i sal o amb suc de llimona per una hora com a mínim. Després es pot arrebossar i fregir o ficar-la al forn amb mantega o oli d'oliva. Es serveix amb trossos prims de llimona i julivert. A Portugal es menja fregida.
El fetge de la rajada era molt apreciat en la cuina tradicional, però actualment el fetge, havent adquirit mala fama, ja no es troba gaire com a plat. A França es preparàven els "beignets de foie de raie" i el "foie de raie en croute", i a Anglaterra el "poached skate liver on toast".
És un peix apreciat a Alemanya, l'Estat francès i Anglaterra. Als Països Catalans es menja més rarament. L'escurçana és sovint un dels ingredients de la sarsuela de peix, plat on es barrejen trossos de diferents peixos poc comuns que tenen un paper una mica extraordinari dins de la gastronomia tradicional.
Vegeu també
• Sarsuela de peix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada