Si no teniu previst sortir de Catalunya i voleu algunes propostes interessants feu clic al logo de Catalunya i trobareu un munt de propostes i possibilitats per a totes les edats.
Coneguem millor casa nostra!
Coneguem millor casa nostra!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monuments de Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monuments de Catalunya. Mostrar tots els missatges
dimarts, 2 d’agost del 2011
dilluns, 14 de març del 2011
L'arc de Berà
Hola! Som l'Arnau i la Noemí. Us parlarem una mica sobre l'Arc de Berà.
L'Arc de Berà és un arc de triomf situat a uns 20 km al nord de Tarragona, a prop de Roda de Berà. El monument està fet de pedra calcària.
Es va construir sobre l'any 13 a.C. (abans de Crist). Es diu que es va dedicar a l'emperador August o al seu geni i que servia per marcar els límits territorials de Tarraco (actualment Tarragona).
Característiques
Fa 12,28 metres d'alçada per 12 d'amplada i 2,34 metres de fons. L'amplada del portal és de 4,87 metres i més de 10 metres d'alçada.
Com a curiositat us direm que, antigament, la carretera passava per dintre de l'arc. Actualment, una rotonda l'envolta per preservar-lo.
dilluns, 28 de febrer del 2011
Les 4 columnes reconstruïdes
L'any 1919 van ser construïdes 4 columnes a Montjuic, a la Plaça de Carles Buigas, tot just al capdamunt de les escales, a la mateixa esplanada on hi ha la Font Màgica, obra de Buigas. Les columnes van ser enderrocades l'any 1928 per ordres del dictador Miguel Primo de Rivera que volia esborrar del mapa qualsevol signe de catalanitat, i aquestes quatre columnes simbolitzaven clarament les quatre barres.
Des dels inicis de la democràcia hi ha hagut propostes per restaurar les quatre columnes però el politiqueig ho havia impedit fins ara. Un dels problemes era decidir la seva ubicació. La possibilitat de situar-les en el seu emplaçament original va ser descartat, algunes propostes parlaven de situar-les al costat dret de la Font Màgica, a la vora del Pavelló Mies Van der Rohe, però aquesta opció tenia pocs suports, finalment s'ha optat per alçar-les a la plaça de la Foronda, tot just darrera de la Font Màgica, i entre els pavellons d'Alfons XIII i Reina Victòria.
Les actuals columnes tenen una alçada de 18,7 metres, les originals tenien 20 metres d'alçada i 2,5 metres de diàmetre, és a dir, les noves són 1,3 metres més baixes i estan compostes per uns anells de pedra artificial – ciment, granit i marbre blanc – i la seva construcció ha tingut un cost de 2,5 milions d'euros. Les columnes estan rematades per capitells jònics. La idea de Puig i Cadafalch era col·locar la figura d'una victòria alada al capdamunt de cada columna però aquest element mai es va materialitzar. Estava prevista la seva inauguració per l'11 de setembre o les festes de la Mercè però les obres han sofert endarreriments. Tot i que com es pot veure a les fotos les columnes ja estan acabades sembla que continuen alguns treballs per enllestir la feina. Dins d'una de les bases va enterrar-se una urna amb tota la documentació de les entitats cíviques que han impulsat el procés per reclamar la restauració de les columnes.
ARNAU CODINA
dilluns, 21 de febrer del 2011
.jpg)
Empúries és l’únic jaciment de la península Ibèrica on es troben els vestigis d’una ciutat grega, Empòrion, i una de romana, Emporiae. Els noucentistes van rescatar Empòrion de l’oblit el 1908 i, al llarg de les diferents excavacions, s’ha pogut conèixer l’arquitectura, l’urbanisme i el comerç d’aquesta polis grega.
Els primers grecs que es van assentar a Sant Martí d’Empúries, al començament del segle VI aC, van ser un grup de comerciants de Focea (Foça, Turquia) o bé de la colònia de Massàlia (Marsella, França), una fundació també focea però anterior a la d’Empúries (600 aC). Aquest indret ja l’ocupaven pobladors indígenes des de l’època del bronze final (segle IX aC), els quals havien establert al llarg del segle VII aC diversos contactes amb els comerciants orientals. Topogràficament, l’assentament s’ubicava en un petit istme que s’endinsava al mar i que tancava pel nord una petita badia natural, apta per a les activitats portuàries, avui desapareguda.
Pocs anys després de la fundació del nucli de Sant Martí, que els antics van denominar Palaiapolis (ciutat vella), els grecs es van establir al sud de la badia portuària, al sector que es coneix amb el nom de Neàpolis (ciutat nova). Els dos nuclis urbans van constituir la ciutat d’Empòrion (que en grec significa ‘mercat’ o ‘lloc de comerç’), amb una finalitat comercial dins de la ruta establerta pels foceus per accedir als recursos metal·lúrgics de la zona tartèssia, al sud peninsular. Les altres factories gregues d’aquesta ruta, que segons els escriptors clàssics van existir, com ara Mainake (Màlaga) o Hemeroscopeion, Alonís i Akra Leuke (a la zona litoral de l’actual País Valencià), no han pogut ser documentades per l’arqueologia.
El 1908, la Junta de Museus de Barcelona, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch i amb el suport polític d’Enric Prat de la Riba, va iniciar la recuperació institucional d’Empúries. Els noucentistes, doncs, van rescatar de l’oblit Empòrion, la polis grega coneguda més occidental del Mediterrani. A través d’aquesta antiga ciutat grega es pot copsar la influència exercida pels comerciants orientals sobre les comunitats indígenes de la primera edat del ferro, que va donar pas a la creació de la cultura ibèrica. Les excavacions en extensió efectuades des de l’any 1908 al sector de la Neàpolis han permès conèixer l’arquitectura i l’urbanisme de la polis que es va mantenir com a tal fins ben entrada l’època romana. Entre les estructures urbanes destaquen els equipaments comercials i polítics (conjunt àgora/estoa) i els santuaris religiosos, com el del déu de la Medicina, Asclepi, l’estàtua del qual, trobada l’any 1909, constitueix l’únic exemple de l’escultura grega d’època hel·lenística (segle II aC) a la península Ibèrica.
Les excavacions han permès documentar l’activitat comercial de la ciutat. S’han recuperat una sèrie de productes manufacturats del Mediterrani oriental i central que arribaven al port (ceràmiques, perfums, bronzes, joies…). Empòrion va ser, a més, la primera ciutat que va encunyar moneda a la península Ibèrica, com demostren les emissions de plata des de mitjan segle V aC, on s’ha documentat de forma clara l’ús comercial de l’escriptura, amb suport de làmines de plom, des de final del segle VI aC. Per Empòrion van entrar altres manifestacions de la cultura grega que no han deixat petjades materials, com el teatre, la música, la poesia, la filosofia o la dansa.
Al llarg de la història, Empòrion va mantenir unes intenses relacions amb les colònies gregues de la Magna Grècia i fins i tot amb Atenes, com demostra l’increment, des de l’inici del segle V aC, de les produccions àtiques i sud-itàliques, sense oblidar les estretes relacions establertes amb Massàlia. El tràfic comercial no es va limitar a l’univers cultural grec. Les excavacions han constatat la forta relació comercial d’Empúries amb el món púnic ebussità i la integració dels indigets, els pobladors ibèrics de la zona empordanesa, no únicament a la vida de la ciutat, com demostren els diversos grafits en escriptura ibèrica realitzats en vasos àtics trobats a la Neàpolis, sinó també a la xarxa comercial emporitana, com testimonien les cartes comercials d’Empúries i Pech Maho. La suposada ciutat ibèrica d’Indika, que segons les fonts clàssiques se situava al costat d’Empòrion, encara no ha estat localitzada.
No és pas casualitat que el port grec d’Empòrion fos la base de penetració de l’exèrcit romà l’any 218 aC a la península Ibèrica, dins del marc de la Segona Guerra Púnica, fet que va suposar la conquesta i la romanització d’Hispània. Els comerciants itàlics, al llarg del segle III aC, havien distribuït productes a través dels intermediaris emporitans i tenien, per tant, un coneixement previ de les característiques del territori i de la situació estratègica de la ciutat.
Finalitzada la Segona Guerra Púnica i incorporada la península Ibèrica a les noves províncies romanes de la Citerior i Ulterior, es produeix l’any 197 aC una important revolta dels indigets contra la política fiscal de Roma. L’any 195 aC, un exercit romà, sota el comandament de Marc Porci Cató, torna a desembarcar al port d’Empòrion per reprimir la rebel·lió. Dominada la situació, els romans van deixar un assentament militar permanent (‘praesidium’) a la part més alta del turó emporità, que va ser l’origen de la ciutat romanorepublicana d’Empúries, creada la primera meitat del segle I aC, amb una extensió de 22,5 hectàrees. Roma va garantir la independència política i administrativa de la ciutat grega d’Empòrion, fins al darrer quart del segle I aC, moment en el qual es crea el ‘municipium Emporiae’. Empúries va continuar viva al llarg de l’època romanoimperial (segles I-III), va ser seu episcopal en època tardoantiga (segles IV-VII), capital del comtat carolingi i del comtat català medieval d’Empúries fins al segle XI i bressol de la vila de l’Escala al segle XVI.
Actualment, Empúries és una seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, una entitat adscrita al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, que l’any 2008 va commemorar el centenari de la seva recuperació institucional i que ha consolidat avui dia un dels centres de recerca, conservació i difusió més importants del patrimoni arqueològic de Catalunya.
Els primers grecs que es van assentar a Sant Martí d’Empúries, al començament del segle VI aC, van ser un grup de comerciants de Focea (Foça, Turquia) o bé de la colònia de Massàlia (Marsella, França), una fundació també focea però anterior a la d’Empúries (600 aC). Aquest indret ja l’ocupaven pobladors indígenes des de l’època del bronze final (segle IX aC), els quals havien establert al llarg del segle VII aC diversos contactes amb els comerciants orientals. Topogràficament, l’assentament s’ubicava en un petit istme que s’endinsava al mar i que tancava pel nord una petita badia natural, apta per a les activitats portuàries, avui desapareguda.
Pocs anys després de la fundació del nucli de Sant Martí, que els antics van denominar Palaiapolis (ciutat vella), els grecs es van establir al sud de la badia portuària, al sector que es coneix amb el nom de Neàpolis (ciutat nova). Els dos nuclis urbans van constituir la ciutat d’Empòrion (que en grec significa ‘mercat’ o ‘lloc de comerç’), amb una finalitat comercial dins de la ruta establerta pels foceus per accedir als recursos metal·lúrgics de la zona tartèssia, al sud peninsular. Les altres factories gregues d’aquesta ruta, que segons els escriptors clàssics van existir, com ara Mainake (Màlaga) o Hemeroscopeion, Alonís i Akra Leuke (a la zona litoral de l’actual País Valencià), no han pogut ser documentades per l’arqueologia.
El 1908, la Junta de Museus de Barcelona, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch i amb el suport polític d’Enric Prat de la Riba, va iniciar la recuperació institucional d’Empúries. Els noucentistes, doncs, van rescatar de l’oblit Empòrion, la polis grega coneguda més occidental del Mediterrani. A través d’aquesta antiga ciutat grega es pot copsar la influència exercida pels comerciants orientals sobre les comunitats indígenes de la primera edat del ferro, que va donar pas a la creació de la cultura ibèrica. Les excavacions en extensió efectuades des de l’any 1908 al sector de la Neàpolis han permès conèixer l’arquitectura i l’urbanisme de la polis que es va mantenir com a tal fins ben entrada l’època romana. Entre les estructures urbanes destaquen els equipaments comercials i polítics (conjunt àgora/estoa) i els santuaris religiosos, com el del déu de la Medicina, Asclepi, l’estàtua del qual, trobada l’any 1909, constitueix l’únic exemple de l’escultura grega d’època hel·lenística (segle II aC) a la península Ibèrica.
Les excavacions han permès documentar l’activitat comercial de la ciutat. S’han recuperat una sèrie de productes manufacturats del Mediterrani oriental i central que arribaven al port (ceràmiques, perfums, bronzes, joies…). Empòrion va ser, a més, la primera ciutat que va encunyar moneda a la península Ibèrica, com demostren les emissions de plata des de mitjan segle V aC, on s’ha documentat de forma clara l’ús comercial de l’escriptura, amb suport de làmines de plom, des de final del segle VI aC. Per Empòrion van entrar altres manifestacions de la cultura grega que no han deixat petjades materials, com el teatre, la música, la poesia, la filosofia o la dansa.
Al llarg de la història, Empòrion va mantenir unes intenses relacions amb les colònies gregues de la Magna Grècia i fins i tot amb Atenes, com demostra l’increment, des de l’inici del segle V aC, de les produccions àtiques i sud-itàliques, sense oblidar les estretes relacions establertes amb Massàlia. El tràfic comercial no es va limitar a l’univers cultural grec. Les excavacions han constatat la forta relació comercial d’Empúries amb el món púnic ebussità i la integració dels indigets, els pobladors ibèrics de la zona empordanesa, no únicament a la vida de la ciutat, com demostren els diversos grafits en escriptura ibèrica realitzats en vasos àtics trobats a la Neàpolis, sinó també a la xarxa comercial emporitana, com testimonien les cartes comercials d’Empúries i Pech Maho. La suposada ciutat ibèrica d’Indika, que segons les fonts clàssiques se situava al costat d’Empòrion, encara no ha estat localitzada.
No és pas casualitat que el port grec d’Empòrion fos la base de penetració de l’exèrcit romà l’any 218 aC a la península Ibèrica, dins del marc de la Segona Guerra Púnica, fet que va suposar la conquesta i la romanització d’Hispània. Els comerciants itàlics, al llarg del segle III aC, havien distribuït productes a través dels intermediaris emporitans i tenien, per tant, un coneixement previ de les característiques del territori i de la situació estratègica de la ciutat.
Finalitzada la Segona Guerra Púnica i incorporada la península Ibèrica a les noves províncies romanes de la Citerior i Ulterior, es produeix l’any 197 aC una important revolta dels indigets contra la política fiscal de Roma. L’any 195 aC, un exercit romà, sota el comandament de Marc Porci Cató, torna a desembarcar al port d’Empòrion per reprimir la rebel·lió. Dominada la situació, els romans van deixar un assentament militar permanent (‘praesidium’) a la part més alta del turó emporità, que va ser l’origen de la ciutat romanorepublicana d’Empúries, creada la primera meitat del segle I aC, amb una extensió de 22,5 hectàrees. Roma va garantir la independència política i administrativa de la ciutat grega d’Empòrion, fins al darrer quart del segle I aC, moment en el qual es crea el ‘municipium Emporiae’. Empúries va continuar viva al llarg de l’època romanoimperial (segles I-III), va ser seu episcopal en època tardoantiga (segles IV-VII), capital del comtat carolingi i del comtat català medieval d’Empúries fins al segle XI i bressol de la vila de l’Escala al segle XVI.
Actualment, Empúries és una seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, una entitat adscrita al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, que l’any 2008 va commemorar el centenari de la seva recuperació institucional i que ha consolidat avui dia un dels centres de recerca, conservació i difusió més importants del patrimoni arqueològic de Catalunya.
ANNA IBARZO
dilluns, 7 de febrer del 2011
La Còlonia Güell: l'esglèsia i la cripta
Hola, sóc la Noemí i segueixo parlant d'Antoni Gaudí. Com vaig explicar, el tema d'avui és la Còlonia Güell. És una colònia industrial que es dedicava a la indústria tèxtil. Quan jo feia 4t, vaig anar d'excursió a la Còlonia. Allà ens van explicar moltes coses.
Una va ser sobre la gran esglèsia que volia construir Gaudí. No va poder-la construir perquè va començar a haver-hi guerres i Eusebi Güell va dir que paressin de construir, només es va poder finalitzar la cripta. Ell volia que la esglèsia tinguesi més de 10 metres d'altura, sempre deia: "La ma de déu sempre a de ser més gran que la mà de l'home". Amb aquesta frase deia que l'esglèsia tenia que ser més alta que la xemeneia industrial. Però, igualment, la xemeneia del parc té quasi 10 metres d'altura.
Gaudí tenia al cap la natura, quan va dissenyar l'esglèsia i la cripta. Ja es veu, quan es visita, que tot està ple de pedres i la majoria de coses simulen elements de la natura. I, com és normal, la cripta està plena de trencadissos.
Després de que la cripta estigués llesta i deixessin de construir, uns nois van cremar la cripta, així que, la cripta que veiem avui en dia, no és original. Es va tenir que reconstruir, però exactament com la va dissenyar Gaudí.
La cripta, ja no parlaré més de l'esglèsia, està plena de pedres que simulen onades. A dintre, hi ha estàtues de Josep i Maria i el seu bebè, Jesús, i una creu de metall. I les columnes de l'entrada simulen arbres, i estan fetes de roca i minerals.
Per fora la cripta té una forma estranya, i es veuen les finestres de trencadís, però igualment la millor vista a la finestra es des de dintre.
A dintre de la cripta hi ha bancs per a dos persones que tenen forma ondulada, molt estranya. Diuen que Antoni Gaudí va ser enterrat a la cripta.
dilluns, 10 de gener del 2011
El modernisme, la pedrera i la mançana de la discòrdia
Hola, sóc la Noemí.
Estic molt contenta d'estar en el grup d'investigació de nou. Durant aquests dies, us parlaré d'alguns monuments, edificis, etc, d'Antoni Gaudí. Un dels membres del grup, va penjar informació sobre ell. I, per això he pensat en fer-ho.
Començaré per la 'mançana de la discòrdia'. Es diu així, perquè les persones riques del temps del modernisme, "discutien" per veure quina era la casa més bonica de tota la "mançana". Allà, hi ha tres cases que són molt famoses; la casa Amatller, la casa LLeó i Morera, i, finalment, la casa Batlló.
Gaudí va fer la casa Batlló.
Sobre la casa Batlló, la gent diu molts temes en els que Gaudí es podia haver inspirat. Un dels temes és la llegenda de Sant Jordi. Com veieu a la fotografia de la casa, el teulat sembla la pell del drac, que va matar amb la llança, que seria la xemeneia. Els balcons representaven els cranis de les víctimes que menjava el drac, i el balcó de dalt de tot, el que està al centre, representa la rosa que li va regalar el cavaller a la princesa, després de salvar-la de ser endrapada per un drac.
També hi ha una altra interpretació, el carnaval. La teulada representava un drac de carnestoltes, i els balcons, els antifaços. I el colorit de la casa representa les disfresses.
I, finalment, també es diu que Gaudí es va inspirar en el cos humà. Els balcons, eren el crani, les columnes representaven ossos del cos humà.
Antoni Gaudí, apart de la casa Batlló a la mançana de la discòrdia, va fer la Pedrera.
Aquest edifici, per nosaltres i per als turistes, ens sembla una casa preciosa i magnífica. Però, a la gent rica i fina d'aquella època, no els agradava tant. Els semblava una casa molt lletja, i, coneixent Gaudí, no era molt com ell les feia. Ell, fa moltíssimes obres plenes de colors, trencadíssos, vitralls, etc. I, la gent de la seva època, no va apreciar gaire la casa que havia fet. En realitat, aquesta casa es deia casa Milà, ja que Gaudí l'havia construït per als senyors Milà. Ara, la casa és un gran lloc per als turistes que vénen a Barcelona, i, fan una cua enorme, per poder entrar a la casa.
Doncs, això és tot per avui. En la pròxima entrada, parlaré sobre Antoni Gaudí i el Senyor Güell i les fantàstiques obres que va fer per a ell.
Adéu!!!
Noemí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
