.jpg)
Empúries és l’únic jaciment de la península Ibèrica on es troben els vestigis d’una ciutat grega, Empòrion, i una de romana, Emporiae. Els noucentistes van rescatar Empòrion de l’oblit el 1908 i, al llarg de les diferents excavacions, s’ha pogut conèixer l’arquitectura, l’urbanisme i el comerç d’aquesta polis grega.
Els primers grecs que es van assentar a Sant Martí d’Empúries, al començament del segle VI aC, van ser un grup de comerciants de Focea (Foça, Turquia) o bé de la colònia de Massàlia (Marsella, França), una fundació també focea però anterior a la d’Empúries (600 aC). Aquest indret ja l’ocupaven pobladors indígenes des de l’època del bronze final (segle IX aC), els quals havien establert al llarg del segle VII aC diversos contactes amb els comerciants orientals. Topogràficament, l’assentament s’ubicava en un petit istme que s’endinsava al mar i que tancava pel nord una petita badia natural, apta per a les activitats portuàries, avui desapareguda.
Pocs anys després de la fundació del nucli de Sant Martí, que els antics van denominar Palaiapolis (ciutat vella), els grecs es van establir al sud de la badia portuària, al sector que es coneix amb el nom de Neàpolis (ciutat nova). Els dos nuclis urbans van constituir la ciutat d’Empòrion (que en grec significa ‘mercat’ o ‘lloc de comerç’), amb una finalitat comercial dins de la ruta establerta pels foceus per accedir als recursos metal·lúrgics de la zona tartèssia, al sud peninsular. Les altres factories gregues d’aquesta ruta, que segons els escriptors clàssics van existir, com ara Mainake (Màlaga) o Hemeroscopeion, Alonís i Akra Leuke (a la zona litoral de l’actual País Valencià), no han pogut ser documentades per l’arqueologia.
El 1908, la Junta de Museus de Barcelona, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch i amb el suport polític d’Enric Prat de la Riba, va iniciar la recuperació institucional d’Empúries. Els noucentistes, doncs, van rescatar de l’oblit Empòrion, la polis grega coneguda més occidental del Mediterrani. A través d’aquesta antiga ciutat grega es pot copsar la influència exercida pels comerciants orientals sobre les comunitats indígenes de la primera edat del ferro, que va donar pas a la creació de la cultura ibèrica. Les excavacions en extensió efectuades des de l’any 1908 al sector de la Neàpolis han permès conèixer l’arquitectura i l’urbanisme de la polis que es va mantenir com a tal fins ben entrada l’època romana. Entre les estructures urbanes destaquen els equipaments comercials i polítics (conjunt àgora/estoa) i els santuaris religiosos, com el del déu de la Medicina, Asclepi, l’estàtua del qual, trobada l’any 1909, constitueix l’únic exemple de l’escultura grega d’època hel·lenística (segle II aC) a la península Ibèrica.
Les excavacions han permès documentar l’activitat comercial de la ciutat. S’han recuperat una sèrie de productes manufacturats del Mediterrani oriental i central que arribaven al port (ceràmiques, perfums, bronzes, joies…). Empòrion va ser, a més, la primera ciutat que va encunyar moneda a la península Ibèrica, com demostren les emissions de plata des de mitjan segle V aC, on s’ha documentat de forma clara l’ús comercial de l’escriptura, amb suport de làmines de plom, des de final del segle VI aC. Per Empòrion van entrar altres manifestacions de la cultura grega que no han deixat petjades materials, com el teatre, la música, la poesia, la filosofia o la dansa.
Al llarg de la història, Empòrion va mantenir unes intenses relacions amb les colònies gregues de la Magna Grècia i fins i tot amb Atenes, com demostra l’increment, des de l’inici del segle V aC, de les produccions àtiques i sud-itàliques, sense oblidar les estretes relacions establertes amb Massàlia. El tràfic comercial no es va limitar a l’univers cultural grec. Les excavacions han constatat la forta relació comercial d’Empúries amb el món púnic ebussità i la integració dels indigets, els pobladors ibèrics de la zona empordanesa, no únicament a la vida de la ciutat, com demostren els diversos grafits en escriptura ibèrica realitzats en vasos àtics trobats a la Neàpolis, sinó també a la xarxa comercial emporitana, com testimonien les cartes comercials d’Empúries i Pech Maho. La suposada ciutat ibèrica d’Indika, que segons les fonts clàssiques se situava al costat d’Empòrion, encara no ha estat localitzada.
No és pas casualitat que el port grec d’Empòrion fos la base de penetració de l’exèrcit romà l’any 218 aC a la península Ibèrica, dins del marc de la Segona Guerra Púnica, fet que va suposar la conquesta i la romanització d’Hispània. Els comerciants itàlics, al llarg del segle III aC, havien distribuït productes a través dels intermediaris emporitans i tenien, per tant, un coneixement previ de les característiques del territori i de la situació estratègica de la ciutat.
Finalitzada la Segona Guerra Púnica i incorporada la península Ibèrica a les noves províncies romanes de la Citerior i Ulterior, es produeix l’any 197 aC una important revolta dels indigets contra la política fiscal de Roma. L’any 195 aC, un exercit romà, sota el comandament de Marc Porci Cató, torna a desembarcar al port d’Empòrion per reprimir la rebel·lió. Dominada la situació, els romans van deixar un assentament militar permanent (‘praesidium’) a la part més alta del turó emporità, que va ser l’origen de la ciutat romanorepublicana d’Empúries, creada la primera meitat del segle I aC, amb una extensió de 22,5 hectàrees. Roma va garantir la independència política i administrativa de la ciutat grega d’Empòrion, fins al darrer quart del segle I aC, moment en el qual es crea el ‘municipium Emporiae’. Empúries va continuar viva al llarg de l’època romanoimperial (segles I-III), va ser seu episcopal en època tardoantiga (segles IV-VII), capital del comtat carolingi i del comtat català medieval d’Empúries fins al segle XI i bressol de la vila de l’Escala al segle XVI.
Actualment, Empúries és una seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, una entitat adscrita al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, que l’any 2008 va commemorar el centenari de la seva recuperació institucional i que ha consolidat avui dia un dels centres de recerca, conservació i difusió més importants del patrimoni arqueològic de Catalunya.
Els primers grecs que es van assentar a Sant Martí d’Empúries, al començament del segle VI aC, van ser un grup de comerciants de Focea (Foça, Turquia) o bé de la colònia de Massàlia (Marsella, França), una fundació també focea però anterior a la d’Empúries (600 aC). Aquest indret ja l’ocupaven pobladors indígenes des de l’època del bronze final (segle IX aC), els quals havien establert al llarg del segle VII aC diversos contactes amb els comerciants orientals. Topogràficament, l’assentament s’ubicava en un petit istme que s’endinsava al mar i que tancava pel nord una petita badia natural, apta per a les activitats portuàries, avui desapareguda.
Pocs anys després de la fundació del nucli de Sant Martí, que els antics van denominar Palaiapolis (ciutat vella), els grecs es van establir al sud de la badia portuària, al sector que es coneix amb el nom de Neàpolis (ciutat nova). Els dos nuclis urbans van constituir la ciutat d’Empòrion (que en grec significa ‘mercat’ o ‘lloc de comerç’), amb una finalitat comercial dins de la ruta establerta pels foceus per accedir als recursos metal·lúrgics de la zona tartèssia, al sud peninsular. Les altres factories gregues d’aquesta ruta, que segons els escriptors clàssics van existir, com ara Mainake (Màlaga) o Hemeroscopeion, Alonís i Akra Leuke (a la zona litoral de l’actual País Valencià), no han pogut ser documentades per l’arqueologia.
El 1908, la Junta de Museus de Barcelona, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch i amb el suport polític d’Enric Prat de la Riba, va iniciar la recuperació institucional d’Empúries. Els noucentistes, doncs, van rescatar de l’oblit Empòrion, la polis grega coneguda més occidental del Mediterrani. A través d’aquesta antiga ciutat grega es pot copsar la influència exercida pels comerciants orientals sobre les comunitats indígenes de la primera edat del ferro, que va donar pas a la creació de la cultura ibèrica. Les excavacions en extensió efectuades des de l’any 1908 al sector de la Neàpolis han permès conèixer l’arquitectura i l’urbanisme de la polis que es va mantenir com a tal fins ben entrada l’època romana. Entre les estructures urbanes destaquen els equipaments comercials i polítics (conjunt àgora/estoa) i els santuaris religiosos, com el del déu de la Medicina, Asclepi, l’estàtua del qual, trobada l’any 1909, constitueix l’únic exemple de l’escultura grega d’època hel·lenística (segle II aC) a la península Ibèrica.
Les excavacions han permès documentar l’activitat comercial de la ciutat. S’han recuperat una sèrie de productes manufacturats del Mediterrani oriental i central que arribaven al port (ceràmiques, perfums, bronzes, joies…). Empòrion va ser, a més, la primera ciutat que va encunyar moneda a la península Ibèrica, com demostren les emissions de plata des de mitjan segle V aC, on s’ha documentat de forma clara l’ús comercial de l’escriptura, amb suport de làmines de plom, des de final del segle VI aC. Per Empòrion van entrar altres manifestacions de la cultura grega que no han deixat petjades materials, com el teatre, la música, la poesia, la filosofia o la dansa.
Al llarg de la història, Empòrion va mantenir unes intenses relacions amb les colònies gregues de la Magna Grècia i fins i tot amb Atenes, com demostra l’increment, des de l’inici del segle V aC, de les produccions àtiques i sud-itàliques, sense oblidar les estretes relacions establertes amb Massàlia. El tràfic comercial no es va limitar a l’univers cultural grec. Les excavacions han constatat la forta relació comercial d’Empúries amb el món púnic ebussità i la integració dels indigets, els pobladors ibèrics de la zona empordanesa, no únicament a la vida de la ciutat, com demostren els diversos grafits en escriptura ibèrica realitzats en vasos àtics trobats a la Neàpolis, sinó també a la xarxa comercial emporitana, com testimonien les cartes comercials d’Empúries i Pech Maho. La suposada ciutat ibèrica d’Indika, que segons les fonts clàssiques se situava al costat d’Empòrion, encara no ha estat localitzada.
No és pas casualitat que el port grec d’Empòrion fos la base de penetració de l’exèrcit romà l’any 218 aC a la península Ibèrica, dins del marc de la Segona Guerra Púnica, fet que va suposar la conquesta i la romanització d’Hispània. Els comerciants itàlics, al llarg del segle III aC, havien distribuït productes a través dels intermediaris emporitans i tenien, per tant, un coneixement previ de les característiques del territori i de la situació estratègica de la ciutat.
Finalitzada la Segona Guerra Púnica i incorporada la península Ibèrica a les noves províncies romanes de la Citerior i Ulterior, es produeix l’any 197 aC una important revolta dels indigets contra la política fiscal de Roma. L’any 195 aC, un exercit romà, sota el comandament de Marc Porci Cató, torna a desembarcar al port d’Empòrion per reprimir la rebel·lió. Dominada la situació, els romans van deixar un assentament militar permanent (‘praesidium’) a la part més alta del turó emporità, que va ser l’origen de la ciutat romanorepublicana d’Empúries, creada la primera meitat del segle I aC, amb una extensió de 22,5 hectàrees. Roma va garantir la independència política i administrativa de la ciutat grega d’Empòrion, fins al darrer quart del segle I aC, moment en el qual es crea el ‘municipium Emporiae’. Empúries va continuar viva al llarg de l’època romanoimperial (segles I-III), va ser seu episcopal en època tardoantiga (segles IV-VII), capital del comtat carolingi i del comtat català medieval d’Empúries fins al segle XI i bressol de la vila de l’Escala al segle XVI.
Actualment, Empúries és una seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, una entitat adscrita al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, que l’any 2008 va commemorar el centenari de la seva recuperació institucional i que ha consolidat avui dia un dels centres de recerca, conservació i difusió més importants del patrimoni arqueològic de Catalunya.
ANNA IBARZO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada