LA PATUM

Hola som l'Anna Maria Oms i la Laia Pifarré. Ara us parlarem de la Patum de Berga:

LA PATUM DE BERGA

La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus. Consisteix en diferents representacions al carrer i la participació ciutadana. N'és característica la presència de foc i pirotècnia.

L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya festa tradicional d'Interès Nacional i el 25 de novembre de 2005 fou declarada «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO i, per aquest motiu, elegida permanent en Patrimoni cultural immaterial d'Espanya IBOCC. Aquest esdeveniment i la gran quantitat de publicacions, moltes de les quals fetes per l'historiador Berguedà Albert Rumbo, que ha publicat més de quatre-cents articles sobre cultura popular i sis llibres sobre la temàtica, han fet que la Patum sigui coneguda arreu del món.

EL MOT PATUM

El Diccionari de la llegua catalana defineix 'patum' com una figura que representa un animal fabulós que es fa desfilar a les processons i festes populars. Formen part dels entremesos típics catalans propis del Corpus.
Per extensió. i de manera figurada, també s'aplica a aquella persona que té una gran consideració o popularitat, sovint més pel seu càrrec o per la fama aconseguida que no pas pels seus mèrits reals i presents.
No obstant quan parlem de La Patum no es fa referència a aquestes definicions: el mot Patum és una onomatopeia del característic so del tabal, omnipresent a la festa. El toc d’aquest primitiu instrument té dos temps, el primer dèbil (pa) i el segon fort (tum).

HISTÒRIA DE LA PATUM

La comparseria de la Patum, àdhuc havent sofert una important superposició de significats al llarg de la seva història, encara conserva reminiscències en el seu interior de pràctiques precristianes, en els rituals de vegetació i de regeneració genètica que sustenten el cicle de Maig, pràctiques que l'Església Catòlica va assimilar, readaptar i integrar part d'aquest cerimonial primigeni, convertint-lo en un vehicle de cristianització.
Els orígens de La patum s'han de cercar en la celebració de Corpus Christi, festa nascuda durant el segle XIII i universalitzada el 1316 pel papa Joan XXII. A la ciutat de Berga la referència documental més antiga conservada de la festivitat del Corpus i la seva Processó correspon al 20 de maig de 1454.
Des dels seus inicis la processó de Corpus, arreu, començà a integrar tot un seguit d’escenificacions, que amb el pas del temps s'anomenaran entremesos, que tenien com a objectius principals l’educació i la moralització d’aquells qui observaven el seguici. Moltes vegades, aquestes escenificacions eren simples cristianitzacions d’elements pagans preexistents, els quals, foren readaptats i acabaren representant diferents passatges de les sagrades escriptures, adquirint el seu caràcter processional definitiu.

Aquests entremesos, amb el pas dels anys, anaren obtenint entitat pròpia i guanyant adeptes entre el poble, més pel seu vessant lúdic que pel seu caràcter alliçonador, quedant-ne tan sols les parts més festives. Aquestes mostres festives protagonitzades pels mateixos entremesos que prenien part en la Processó derivaren posteriorment en la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, preludi de l’actual Patum. Així, arran de la Processó de Corpus, s'esdevingueren dos actes clarament diferenciats: la Processó pròpiament dita, Venerant del Santíssim Sagrament i l'església catòlica, i la Bulla, amb un caràcter purament civil i laic i destinada a honorar i homenatjar les autoritats civils.

Cal mencionar que altres poblacions catalanes foren capaces de crear una Bullícia del Santíssim Sagrament emanada de la Processó del Corpus, és a dir, crearen la seva pròpia “Patum”, tot i que aquestes no han estat capaces de mantenir-la viva al llarg dels segles com ha passat a Berga, fet que fa de la Patum una celebració única.

La Bulla de Berga és documentada, com a tal, des de l'any 1525. La majoria d'actes consisteix en uns drames mímics que representen les lluites dels cristians contra els musulmans, de Sant Miquel Arcàngel que, ajudat per àngels, lluita contra Llucifer i els seus diables, les burles contra Abul-Afer o Bullafer, cabdill àrab que va envair aquest país. En canvi l'acte de l'àguila expressa la satisfacció de Berga per haver acabat amb el domini feudal i passar a dependre directament i exclusivament del rei.

Ben aviat, els aires de festa que la Bulla comportava foren titllats “d’abusos” per part de l’autoritat eclesiàstica, la qual es va preocupar d’eradicar aquestes mostres festives intentant retornar el seguici processional a la dignitat que aquest requeria, tot provocant prohibicions. A Berga cal destacar dues d’aquestes prohibicions. D’una banda, la disposada a les Sinodals de 1689 per part del bisbe de Solsona, Miguel de Santos, i de l’altra, la lletra del vicari general de Solsona al rector de Berga, carta que segons alguns autors fou el detonant de la prohibició definitiva de l’actuació dels entremesos a l’interior de l’església.

Des de mitjan segle XVI, aquests entremesos deixaren de dependre de determinats gremis o confraries i passaren a ser gestionats per l’Ajuntament. Durant els segles XVII i XVIII, a les comparses originals s’afegiren els Gegants, documentats per primera vegada el 1695 (per bé que incorporats entre 1662 i 1694), i l’Àliga, construïda l’any 1756. Entre finals del segle XVIII i primers del XIX començà a donar-se, de manera gradual, la substitució de l’antic nom de Bulla per l’actual de Patum.

Els segles XIX i XX van acabar de conformar la major part de canvis importants en la Patum, tot respectant l'essència de la tradició; a mig segle XIX la festa havia viscut la introducció de la primera comparsa de Nans, els Nans Vells (documentats per primera vegada el 1855), i el canvi dels antics Gegants pels actuals Gegants Vells l’any 1866; tot i que és a finals del segle XIX quan la Patum rep una veritable revolució en la forma i el desenvolupament de la representació: Durant aquests anys, s’introduïren les músiques dels Plens i dels Turcs i Cavallets (1888-1890), es compraren els Nans Nous i els nous Cavallets (1890), s’introduí la Guita Xica en la celebració (1890), es compraren vestits nous per als Turcs i Cavallets i la Guita Grossa (1890), es va reformar el vestit de la Geganta Vella (1890), es compraren els Gegants Nous (1891) i es reintroduïren els Nans Vells (1892). També fou per aquests anys quan es va compondre la música dels Nans Nous.

Durada i Periodicitat

La Patum de Berga es celebra un cop l'any, la data de celebració es variable pel fet de coincidir amb la festivitat cristiana del Corpus Christi, això fa que la Patum es celebri entre finals del mes de maig i finals del mes de juny. Els actes centrals de la festa tenen lloc durant la setmana del Corpus, de dimecres a diumenge. Hi ha, però, uns actes preliminars, d’anunci de les festes, que es fan les setmanes anteriors a la festivitat del Corpus i que s’han mantingut. El primer d’aquestes actes preliminars té lloc tres diumenges abans de Corpus: el Diumenge de l’Ascensió; el segon, el diumenge immediatament anterior: el Diumenge de la Santíssima Trinitat.

La festa, pròpiament dita, té 5 dies de durada i comença sempre en dimecres (dia anterior al dijous de corpus) i acaba el diumenge.

Els principals actes de cada dia són:

• Dimecres: Passades al migdia i al vespre en honor a les autoritats.
• Dijous: Patum de lluïment al migdia i Patum completa al vespre.
• Divendres: Passada infantil a les 10:00, Patum infantil de lluïment al migdia i Patum infantil completa al vespre.
• Dissabte: Entrega dels títols de Patumaire i Patumaire d'Honor i Passada al Vespre en honor als administradors i les places de Berga.
• Diumenge: Patum de lluïment al migdia i Patum completa al vespre.