dilluns, 10 de gener de 2011

Joan Maragall


Joan Maragall va ser el fill petit del matrimoni format per Josep Maragall Vilarosal i Rosa Gorina Folchi; eren tres germanes i ell. Havia nascut a Barcelona, al carrer de Jaume Giralt núm. 4, al barri de Santa Caterina (Ciutat Vella). El seu pare era fabricant tèxtil; el 1875 Joan Maragall, després d'uns anys d'estudi, va començar a treballar com a aprenent a la indústria familiar. Aquesta va ser un període que ell mateix definí com "d'infelicitat", ja que va ser arrencat dels llibres només acabar el batxillerat per anar a treballar a la indústria. Va ser un cop molt fort pel jove Joan que, furtivament, començava a escriure poesies en unes estones que robava a la feina. L'any 1877 va viatjar amb tota la família, primer per Espanya –València, Granada, Còrdova, Madrid i Saragossa–, i a continuació a Marsella i París. Finalment, després d'una forta discussió amb el seu pare, l'octubre de 1879 va deixar la fàbrica per a ingressar a la facultat de Dret.

Ja havia publicat el seu primer poema "Óptica" en el periòdic Lo Nunci el 22 de setembre de 1878,[6] però fou a la facultat on va tenir l'oportunitat de desenvolupar el seu interès per les lletres. Va compartir amb els companys d'estudis tertúlies on debatien sobre les lectures, l'òpera i la música en general. El grup dels set companys més afins s'autoanomenava el "círcol", i hi figuraven amics –com Antoni Roura, Josep Maria Lloret i Garrigosa o Josep Soler i Miquel– que ho serien per a tota la seva vida. Va ser un període de definició personal, de lectures romàntiques, d'escriptura de poesies, algunes emulant la literatura barroca espanyola, d'altres amoroses o simples divertiments. L'afirmació passava per una certa rebel•lia, per una tendència anarquitzant i la defensa del nihilisme. Va manifestar-se admirador de la literatura germànica, a la qual havia arribat a partir de la traducció del poeta valencià Teodor Llorente i la seva obra Leyendas de Oro, que el va introduir a l'obra d'Schiller, Heine i especialment Goethe. El 1881 va llegir de Goethe la versió francesa de Werther, Faust i Hermann i Dorothea mentre, paral•lelament, es manifestava un "catalanista entusiasta" i llegia "Recuerdos de viaje" de Víctor Balaguer. Inspirat en aquestes obres va escriure el poema "Dins sa cambra" amb el qual va guanyar el seu primer premi literari als Jocs Florals de Badalona de 1881. Per poder entendre les obres germàniques en la seva llengua vernacla, va fer servir el llibre d'Eugène Favre Premières leçons d'allemand ou grammaire élémentaire et pratique de la langue allemande, si bé el 1882 va decidir començar a estudiar amb un professor particular, en Jaume Sturzenegger, un bavarès que vivia prop dels Maragall i amb qui va mantenir contactes al llarg de la seva vida. Quan es va llicenciar el 27 de juny de 1884, va decidir regalar-se les obres de Goethe en alemany. A continuació va entrar a treballar de passant al despatx de l'advocat Danés, on, segons explicava en una carta a Josep Maria Lloret, "tinc poca feina i a les tardes aprofito per anar a l'Ateneu i a la nit al Liceu". Maragall vivia sense obligacions ni penúries econòmiques, dedicat a una vida relaxada, rodejat d'amics; un habitual de les tertúlies, un jove lliure de responsabilitats. El 1886 es va fer soci de l'Ateneu Barcelonès, on es va relacionar amb escriptors com Josep Yxart, Joan Sardà i Narcís Oller, entre d'altres.

Joan Maragall va morir el 20 de desembre de 1911 amb només 51 anys. Havia agafat una estranya malaltia diagnosticada com a febre de Malta, encara que la febre no es va presentar fins els darrers dies, tot i estar al llit des de començament de desembre.La seva mort va suposar un cop molt fort dins del món de la cultura i va provocar innombrables mostres de condol.

Joan Bosch

1 comentari:

Pere Bosch ha dit...

Un suggeriment:

Haurieu d'unificar les etiquetes de comentari tant per l'entrada de Maragall (personatges cèlebres) com per l'entrada de Gaudí (Biografía, Informació)