TITANIC

Parell de botes que es van trobar al costat del Titanic, al fons del mar.

Molts homes han buscat incansablement les restes del Titanic, però sempre tornaven amb les mans buides. Durant molts anys, aquest gran vaixell ha eludit tots els que el buscaven, fins l'1 de setembre de 1985, que una expedició conjunta composta per la Woods Hole Oceanographic Institution i la French Oceanographic organization IFREMER, van descobrir les restes del Titanic a l'Atlàntic Nord.

L’admiració i fascinació pel Titanic, van ser els principals al·licients perquè el Dr Robert D. Ballard anés a la recerca de les restes del Titanic. Ell i el seu equip, juntament amb IFREMER i l'equip de Jean-Louis Michel, són els responsables del descobriment i posterior estudi del Titanic. Fins l'1 de setembre de 1985, sempre s'havia pensat que les restes del Titanic romandrien en molt bon estat, donada la profunditat de les aigües on reposava, perquè, en ser una profunditat molt elevada (12.000 peus o 4.000 metres), es pensava que l'acció dels microorganismes en les restes del vaixell hauria estat mínima, fins i tot es va arribar a pensar en poder treure a la superfície el Titanic. Després de l'expedició i de trobar les restes, però, la realitat va ser una altra.

El que semblaven formacions orgàniques per tot el vaixell, no era sinó rovell produït per la corrosió de l'acer, el vaixell 'sagnava rovell'. Es trobava partit per la meitat i les dues meitats separades per uns centenars de metres i, enmig, el fons marí estava farcit de restes i elements de la vida quotidiana com culleres, tasses, ampolles de cava (algunes encara sense destapar) entre d'altres.

Què va passar REALMENT?

Des del pal de guaita, Frederick Fleet va veure l'iceberg que enfonsaria el Titanic. Escales de teka molt ben preservades després de 80 anys. Les cobertes del Titanic de les quals baixaven les escales de primera classe. El robot Robin baixa pel buit on abans hi havia les escales de Primera Classe. Un balancí apareix en una de les cobertes del Titanic. Una finestra de coberta apareix oberta. On abans hi havia un timó de fusta només queda el seu suport de bronze, brillant, com a nou, com el primer dia.

Una decepció! El que semblaven les taules de teka de coberta, no són més que arestes de calafateig. La caixa forta que portava el Titanic... el pany gira encara, però informes anteriors deien que la caixa forta va ser buidada per la tripulació abans que el vaixell s'enfonsés.

Resumint

"Va veure vostè algun cos?" És una de les preguntes que més feien als components que van prendre part en l'expedició del Titanic el 1986. Encara que qualsevol resta humana fa molt de temps que hauria desaparegut, queden molts objectes que delaten la seva presència, com aquest parell de sabates que apareixen a un costat, les quals donada la seva col·locació és molt probable que en un temps estiguessin unides a un cos. El lloc on reposa el Titanic és la tomba dedicada a l'arrogància i a la prepotència que va marcar aquella època, és un lloc que hauria de romandre inalterat i tranquil. Els esforços del salvament subsegüents han alterat el lloc del naufragi i han danyat el casc de la nau. La nostra visita el 1986 va demostrar que les imatges com aquesta són molt més impactants dins del seu context emocional i històric que traient-les d'allí.


Anna Maria, Luo Min i Guillem G.