El "nostre" carnaval

Efectivament, enguany també vam organitzar el nostre carnaval i aquesta vegada d'una manera ben diferent: una rua amb acompanyament ben sorollós (Grup Batek).

Per les informacions que tenim, sembla ser que tots, grans i petits, ens ho vam passar d'allò més bé.

Adjuntem un muntatge que ens ha preparat el Ferran a partir de les imatges que teníem. Esperem que us agradi.

Escola del Sol

Una mica d’història del Carnaval de Vilanova

Més de 250 anys de Carnaval a Vilanova!
El 3 de febrer de 1937, una ordre datada a Burgos prohibia el Carnaval en tot el territori que controlaven les tropes franquistes. L’any 1939 aquesta ordre es faria extensiva a tot l’Estat Espanyol amb el triomf de les forces del general Franco. Però no a tot arreu van fer cas d’aquesta ordre, tal com feren els gals d’Asterix a la seva petita població d’Armòrica, algunes ciutats es resistiren a l’estúpida ordre dictada pels feixistes, refractaris a tot el que pugui representar motiu de tolerància entre els homes i bon humor i enemics de tota mena de llibertats.

La població de Vilanova i la Geltrú no va fer cas a aquesta ordre i va seguir celebrant el Carnaval, discretament, però obertament. De primer van recomençar els balls de màscares a les societats recratives i culturals, per, a la dècada dels cinquanta, acabar sortint al carrer amb la cara tapada el Dissabte de Mascarots. Durant aquells anys, les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta, el Carnaval de Vilanova va esdevenir el Carnaval de Catalunya i la mena de festa que era el Carnaval i de la manera de celebrar-la que tenien els vilanovins van aprendre molts catalans i catalanes, i també grups escènics com ara els Comediants, que van passar per aquells Dissabtes de Mascarots més de quatre i cinc anys seguits, i els primers membres de la Fura dels Baus. No direm que Vilanova fos l’única població del Principat on se celebrés aquesta festa, altres poblacions també van seguir celebrant-la malgrat la prohibició, algunes passant les festes a la Primavera, altres canviant-li el nom ¾cosa que durant un temps també va fer-se a la nostra ciutat, el Carnaval passà a denominar-se Festes d’Hivern (Fiestas de Invierno)¾, però la diferencia entre el carnaval vilanoví i el de la majoria d’aquestes altres poblacions estava (i encara segueix estant-ho avui) en que Vilanova continuava celebrant la festa seguint el calendari tradicional dels actes carnavalescos, que d’any en any augmentava de dies.

Ja a la dècada dels seixanta Vilanova obria el Carnaval el Dijous Gras, amb la Xatonada. Avui aquesta data d’inici del Carnaval ha esdevingut comuna a tot Catalunya, però durant els llargs anys de prohibició franquista el Dijous Gras no era res més que un altre dia de la setmana). El Dijous Gras se celebrava (i se celebra encara) amb un sopar en l’àmbit familiar, que avui s’ha estès als grups d’amics, que com el seu nom indica era l’idoni per seguir tot el ritual de la Xatonadal: primer plat de xató, segon plat de truites, i finalitzar-ho amb l’empastifada de la merenga. Posteriorment aquest sopar del Dijous Gras, que els vilanovins van saber conservar i divulgar, ha passat a l’esfera pública, la menja s’ha popularitzat i avui constitueix un senyal d’identitat de la ciutat, i de tota la comarca. Després de la Xatonada arribava, el dissabte, la Nit de Mascarots, nit dedicada al joc de l’equívoc i la mistificació de rols personals, un rol en el qual excel·leixen les persones que un menys espera.

A partir de finals dels cinquanta ja van celebrar-se les Comparses (les guerres de caramels), i el Dimecres de Cendra, darrer dia del Carnaval, se celebrava l’Enterrament de la Sardina amb un animat ball de disfresses i posterior lectura del Testament de Carnestoltes, al teatre de la Confraria de Pescadors. Cap a la dècada dels setanta aquells tres actes del Carnaval a la ciutat, van anar creixent i omplint el calendari: El Ball de Mantons el dissabte abans del Dijous Gras, assaigs de rues i cavalcades, balls i més balls de Carnaval a les Societats… Per fi, l’any 1976, uns mesos després de la mort del dictador, el Carnaval de Vilanova i la Geltrú va reeixir amb tot el seu esplendor amb la celebració de l’Arrivo, l’arribada del Rei Carnestoltes i la lectura del Sermó públic, satíric i fins hi tot procaç, però sense censura de capa mena, a la Plaça de la Vila. Encara després s’hi afegí la Comparsa del Vidalot, el Dimarts de Carnaval, el Moixó Foguer, els actes esportius de 'per riure', i mil altres activitats carnavaleres condimentades amb l’afilat humor, que molts anys d’experiència carnavalesca ha proporcionat als vilanovins i vilanovines.

Anna Ibarzo

L'arc de Berà

Hola! Som l'Arnau i la Noemí. Us parlarem una mica sobre l'Arc de Berà.

L'Arc de Berà és un arc de triomf situat a uns 20 km al nord de Tarragona, a prop de Roda de Berà. El monument està fet de pedra calcària.

Es va construir sobre l'any 13 a.C. (abans de Crist). Es diu que es va dedicar a l'emperador August o al seu geni i que servia per marcar els límits territorials de Tarraco (actualment Tarragona).

Característiques

Fa 12,28 metres d'alçada per 12 d'amplada i 2,34 metres de fons. L'amplada del portal és de 4,87 metres i més de 10 metres d'alçada.

Com a curiositat us direm que, antigament, la carretera passava per dintre de l'arc. Actualment, una rotonda l'envolta per preservar-lo.

LA PATUM 2

Hola som la Laia i l'Anna Maria.

A continuació us oferim més informació de la Patum:

Actes

El Cap d'Any de Patum

El Cap d'Any de Patum se celebra el dimecres abans de la sortida del Tabal a les dotze de la nit. Se celebra aquest dia perquè antigament el Tabal sortia el Dijous de l'Ascensió, i segons els patumaires comença un nou any de Patum. A les dotze de la nit, quan sonen les campanes, un grup de músics dirigits per Pòlit Miró toquen el Cap d'Any de Patum, un ball de gegants composat expressament pel mateix director. A part d'aquest ball, es toquen "tandes" de Tirabols. Es reparteixen gotets de barreja i dotze fuets petits de xocolata, que es mengen quan toquen les campanes. El fotògraf berguedà Jordi Plana i l'Agrupació fotogràfica de tallers d'arts i oficis de Berga (AFTDAO) foren els impulsors d'aquest acte en motiu del qual cada any s'edita també un calendari del Cicle de PATUM. Aquest calendari es il·lustrat i produït pels mateixos components de l'AFTDAO. En el mateix calendari s'hi inclou, amb la col·laboració de l'historiador berguedà Albert Rumbo, una efemèride mensual relacionada amb la Patum. Per tal de fer més complert aquest acte, el de la celebració del Cap d’any de Patum s'encarregà al músic Pòlit Miró la composició d'una peça musical única i adient a la festa. El cicles de Patum foren concebuts en 12 anys, i la composició musical havia d'acabar al llarg d'aquests dotze anys en una gran simfonia per a cor i orquestra. Diferents problemes de gestió i econòmics no han fet possible que la idea primitiva arribés al final, quedant tant sols un ball de gegants que duu per títol "Cap d'any de Patum".

La sortida del Tabal

La sortida del Tabal té lloc el Diumenge de l’Ascensió: es celebra un ple extraordinari de l’Ajuntament de Berga per decidir de forma oficial si es fa la Patum o no. Després de la decisió, indefectiblement, favorable, els músics interpreten el ball de l’Àliga i el Tabal surt pels carrers i places de Berga anunciant la resolució del Consistori.

Els Quatre Fuets

Els quatre fuets són dos salts de maces que es realitzen el diumenge de la Santíssima Trinitat, anterior a la setmana de corpus. Aquest acte, d'origen inexacte, era antigament una prova dels fuets que s'utilitzarien a la Patum, de manera que hom podia valorar si "petaven bé", ja que antigament els fuets eren elaborats a mà per artesans i, lògicament, podien tenir variacions respecte d'altres fuets d'altres anys o d'altres elaboradors. Avui en dia, els fuets són fabricats de forma mecànica i el resultat sol ser òptim. No obstant això, s'ha conservat aquest acte ja que representa una trobada prèvia per als patumaires.

Passades

S'anomenen passades als diferents trajectes que fan pels carrers del nucli antic de la ciutat alguns elements de les comparses de la Patum, tot aturant-se en llocs fixats per tal de dur a terme alguna representació del salt, ball o dansa. Aquestes passades es realitzen en l'actualitat el dimecres de Corpus, en dues ocasions: a les dotze del migdia i a les vuit del vespre, i el dissabte a dos quarts de vuit del vespre.

A la primera passada, Tabaler i Tabal junt amb els quatre Gegants, recorren els mateixos carrers per donar el tret de sortida a les festes i convidar la població a participar-hi.

En la Passada de Dimecres tarda hi participen el Tabal, les Maces, les Guites i els Gegants Vells. El recorregut d'aquesta passada varia ja que es tracta d'una ballada en honor a les autoritats locals, davant els seus domicilis.

En la Passada de Dissabte hi participen les mateixes comparses, però el recorregut varia ja que aquesta es tracta d'una ballada en honor dels Administradors de la Patum d'aquell any. Els Administradors són quatre parelles escollides entre les que s’han casat d’ençà de la darrera Patum.

Ambdues passades acaben ben entrada la matinada amb Tirabols a la plaça de Sant Joan, la interpretació de la popular melodia Ella s’ho pensa al carrer Major (que s’interpreta únicament en aquest carrer i sempre de manera ininterrompuda) i, a continuació, més Tirabols a la plaça de Sant Pere.

Gastronomia: Salsa de calçots

Tenint en compte que cada família té el seu propi petit secret per tal d'elaborar la "salsa dels Calçots", la recepta que ressenyem a continuació és la més tradicional i bàsica. A partir d'ella podreu fer-la més o menys espessa, més o menys picant, més o menys dolça, etc.

INGREDIENTS (per a quatre persones):
- 1 cabeça d'alls escalivats i 1 all cru
- 100 g. d'ametlles torrades i pelades
- 30 g. d'avellanes torrades i pelades
- 4 o 5 tomacons madurs escalivats
- aproximadament 80 cl. d'oli d'oliva arbequina
- 1 llesca de pa sec i torrat xopat amb vinagre
- 1 polpa de nyora o 2 cullerades de pebre vermell
- sal

PREPARACIÓ (per ordre):
1.- En un morter (o batedora) primer posarem la sal al gust.
2.- Després picarem els alls.
3.- Afegirem i picarem les ametlles i les avellanes.
4.- Picarem els tomacons.
5.- Afegirem l'oli a poc a poc sense deixar de picar (o batre), fins que veiem que la salsa quedi bé per a sucar-hi el Calçot (depèn de l'oli la podrem fer més espessa o més clara).
6.- Finalment afegirem la llesca de pa, la polpa de la nyora o el pebre vermell. (La textura de la salsa ha d'ésser ben homogènia)

BON PROFIT !!!!

Els calçots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus, que s'escaliven calçant-les a mesura que creixen.

Martí

El Delta de l'Ebre

El Delta de l'Ebre és la desembocadura del riu Ebre. En el delta, s'hi troba el Parc Natural del Delta de l'Ebre.

Es va declarar espai protegit el 1983, i ampliat posteriorment el 1986 amb una extensió de 7.736 hectàrees.

Està situat als termes municipals de l'Ampolla, Amposta, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja.

El Delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l'Europa Occidental, després del parc regional de la Camarga a França i el parc nacional de Donyana al sud d'Espanya.

Paula i Daniel

Catalunya

Que n'és de bonica la nostra terra.

No n'hi ha una altra d'igual, almenys per a mi.

Té un passat, un present i un futur que està a les nostres mans.

Treballem per seguir fent-la universal.

Si voleu un consell per fer el visionat, feu-lo a "pantalla completa" fent doble clic a la imatge: té una bona qualitat i és un bon muntatge, malgrat sigui institucional.

Cèsar