La castanyada

La castanyada

La castanyada és una tradició catalana que, antigament consistia en un àpat familiar dedicat als morts, i que venia a ser la continuació dels antics àpats funeraris. A més de les castanyes torrades, es mengen també moniatos i panellets i es beu vi dolç. Tradicionalment, la castanyada havia tingut un to sever i de culte, que manifestava el respecte als difunts, sovint s’acabava la vetllada passant el rosari per les seves ànimes.
A l’actualitat, la festa ha pres un aire festiu i les castanyes solen reunir les famílies i grups d’amics per fer gatzara.

La visita als difunts

La tradició de portar flors als difunts el dia 1 de Novembre (Tots Sants) o el dia 2 (Diada de Difunts) és un costum d'origen romà. Els romans feien aquestes visites en èpoques de collita. Quan el cristianisme va adoptar el costum, va tractar de traslladar-lo a les festes majors, derivades i continuadores de les collites. D’aquí que, en alguns llocs avui encara, el segon o tercer dia de la festa major estigui dedicat als difunts.

Els panellets

Un dels costums més dolços d'aquest dia és el dels panellets. Antigament els panellets rarament es compraven; la gent els adquiria participant en rifes que es feien durant gairebé tot el dia, o bé, els feien a casa.

La Mola

La Mola és el punt culminant del massís de Sant Llorenç de Munt i del Vallès Occidental amb els seus 1.101,9 m. d'altitud. Al cim s'hi troba el Monestir romànic de Sant Llorenç de Munt.

Està situat dins la Serralada Prelitoral entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll, dintre del terme municipal de Matadepera i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Separa les conques del Llobregat i el Besòs.

Format per conglomerats presenta un relleu característic format per una successió de cingles combinats amb franges de relleu més suau que corresponen a una alternança de capes de sediments amb diferent resistència a l'erosió. Les capes dures s'erosionen més lentament i en el seu retrocés poden deixar testimonis en forma de monòlits com el Cavall Bernat o la Castellassa de Can Torres, visibles des de bona part de la plana vallesana, i el conegut com a cova del Drac on la llegenda medieval situa el cau d'un d'aquests animals mitològics. Com a tot el massís, les coves i avencs són habituals (cova del Manel, cova del Frare, avenc de can Pobla).

Paula i Daniel.

El modernisme, la pedrera i la mançana de la discòrdia

Hola, sóc la Noemí.

Estic molt contenta d'estar en el grup d'investigació de nou. Durant aquests dies, us parlaré d'alguns monuments, edificis, etc, d'Antoni Gaudí. Un dels membres del grup, va penjar informació sobre ell. I, per això he pensat en fer-ho.

Començaré per la 'mançana de la discòrdia'. Es diu així, perquè les persones riques del temps del modernisme, "discutien" per veure quina era la casa més bonica de tota la "mançana". Allà, hi ha tres cases que són molt famoses; la casa Amatller, la casa LLeó i Morera, i, finalment, la casa Batlló.

Gaudí va fer la casa Batlló.

Sobre la casa Batlló, la gent diu molts temes en els que Gaudí es podia haver inspirat. Un dels temes és la llegenda de Sant Jordi. Com veieu a la fotografia de la casa, el teulat sembla la pell del drac, que va matar amb la llança, que seria la xemeneia. Els balcons representaven els cranis de les víctimes que menjava el drac, i el balcó de dalt de tot, el que està al centre, representa la rosa que li va regalar el cavaller a la princesa, després de salvar-la de ser endrapada per un drac.

També hi ha una altra interpretació, el carnaval. La teulada representava un drac de carnestoltes, i els balcons, els antifaços. I el colorit de la casa representa les disfresses.

I, finalment, també es diu que Gaudí es va inspirar en el cos humà. Els balcons, eren el crani, les columnes representaven ossos del cos humà.

Antoni Gaudí, apart de la casa Batlló a la mançana de la discòrdia, va fer la Pedrera.

Aquest edifici, per nosaltres i per als turistes, ens sembla una casa preciosa i magnífica. Però, a la gent rica i fina d'aquella època, no els agradava tant. Els semblava una casa molt lletja, i, coneixent Gaudí, no era molt com ell les feia. Ell, fa moltíssimes obres plenes de colors, trencadíssos, vitralls, etc. I, la gent de la seva època, no va apreciar gaire la casa que havia fet. En realitat, aquesta casa es deia casa Milà, ja que Gaudí l'havia construït per als senyors Milà. Ara, la casa és un gran lloc per als turistes que vénen a Barcelona, i, fan una cua enorme, per poder entrar a la casa.

Doncs, això és tot per avui. En la pròxima entrada, parlaré sobre Antoni Gaudí i el Senyor Güell i les fantàstiques obres que va fer per a ell.

Adéu!!!

Noemí

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet va néixer el 25 de juny a Reus. Des de petit va tenir un problema reumàtic que l’acompanya per sempre. Els metges li van recomanar una dieta vegetariana i que passeges de tant en tant, i per aquest motiu es va convertir en un gran vegetarià. A causa de la malaltia no podia jugar amb els altres nens i va faltar a moltes classes. Aquests fets li van permetre passar moltes hores observant els animals, les plantes i les pedres. Va estudiar batxillerat al col•legi dels Escolapis on va mostrar tots els seus dots de dibuixant en encarregar-se de les decoracions per les funcions teatrals escolars, també va realitzar dibuixos per la revista El Arlequín de la que no es conserva cap exemplar. De molt jove visqué les escorrialles del romanticisme, i amb el seu amic Eduard Toda i Güell, amb qui va compartir els estudis de batxillerat al col•legi de les Escoles Pies[10] i Josep Ribera i Sans, conegué a fons les ruïnes del monestir de Poblet que li donà una gran familiaritat amb aquest tipus d'arquitectura històrica.
Es trasllada a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura a l'Escola de la Llotja i l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, que després d'uns anys d'estudis previs cursà entre el 1873 i 1878, alhora que treballava en diverses feines: de calderer,[11] o en diferents estudis d'arquitectes o de mestres d'obres. A finals de 1873 o principis de 1874, durant la seva formació, ja havia fet el seu primer projecte, el pla general per la Cooperativa Obrera Mataronense, la que seria la primera cooperativa obrera de tot l'estat, a través del reusenc Salvador Pagès i Inglada, cooperativa per la que també n'elabora la bandera.Treballa com delineant per Josep Fontserè i Mestre, durant els anys 1873 al 1878, al projecte del parc de la Ciutadella on a la Cascada monumental les parts en les quals va intervenir Gaudí van ser principalment a la gruta i l'aquari, a la reixa que circumda el parc i mercat del Born. Com delineant de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona, treballa a l'absis i cambril de la Mare de Déu de Montserrat al monestir benedictí, l'any 1876. Els treballs que realitza també per aquesta època com delineant per Leandre Serrallach i Mas, són un altar per Masnou, la casa Grabulosa i la vil-l'Arcàdia a Montjuïc.
El 1876 moren tant la seva mare com el seu germà Francesc, i tres anys més tard la seva germana Rosa, i Gaudí ha de fer-se càrrec de la Rosa Egea, la filla disminuïda psíquica de la seva germana Rosa.
Durant la seva època d'estudiant va realitzar dibuixos d'uns projectes on s'aprecien els seus dots perfeccionistes, demostrant la seva capacitat per al dibuix i l'aquarel•la.

Joan Bosch

Els rius de Catalunya

Fent clic a la imatge, us proposem un joc sobre els rius per poder practicar una mica els rius de Catalunya i les seves característiques.

Paula i Daniel.

LA SARDANA

La sardana

La sardana és la dansa tradicional catalana. Es balla a tot Catalunya des de fa molts anys.

La sardana consta de 10 parts on es van intercalant 2 tipus de passos: curts i llargs.

Els curts comencen la sardana i quan es vol canviar de curts a llargs o de llargs a curts es fa un dos, un tres o combinacions de dosos i tresos. L’important és acabar els passos quan s’acaba la música, per això, es balla comptant compassos... i molt important també seguint el ritme de la sardana, és a dir, suau si és suau i saltant si és alegre.

Els curts es ballen amb els braços avall i els llargs amb els braços amunt.

La sardana es balla intercalada, és a dir, que es balla noi, noia, noi, noia...

sempre i quan això sigui possible, ja que la sardana és una dansa que es balla a les places de les viles i ciutats i tothom que vulgui s’hi pot afegir.

Les colles sardanistes

Hi ha moltes colles diferents escampades per tot Catalunya.

Generalment, a dins de cada colla, hi ha diferents grups: infantils, juvenils, grans i veterans.

A cada rotllana, (menys quan es ballen al carrer) hi ha sempre dotze persones.

Cada any es fan campionats de sardanes i un jurat puntua quines ho fan millor.

També hi ha les sardanes de punts lliures. S’assagen passos inventats que creen els propis sardanistes.

Per exemple el dissabte 27 de novembre de 2010, es va celebrar el campionat de Catalunya de punts lliures que en categoria gran va guanyar la colla Mare Nostrum de Barcelona.

La cobla

No ens oblidem de parlar de la cobla, que és la formació musical única que toca les sardanes, amb un so molt característic.

La cobla està formada per 11 músics i 12 instruments. Hi ha: un flabiol i un tamborí (que els toca la mateixa persona), dues tenores i dos tibles (que són els instruments específics de la cobla), dues trompetes, dos fiscorns, un trombó i un contrabaix que és el que marca el ritme.

La Garrotxa

La Garrotxa és una comarca prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.

El nom "garrotxa" significa terra aspra, trencada, de mala petja. Possiblement aquesta comarca agafa el nom d'aquesta paraula, ja que el seu relleu és molt muntanyós, amb bells paratges com els que es troben a la zona volcànica d'Olot, capital de la comarca, de gran interès geològic i natural.

Té una extensió de 735,39 km2 i una població de 54.437 habitants (2008). Comprèn l'alta conca del Fluvià i les capçaleres de les rieres d'Amer i de Llémena.

Paula i Daniel.