El rei Jaume és un dels personatges més importants de la història de Catalunya. Va néixer a Montpeller, però de ben petit va ser presoner de Simó de Montfort, croat que va derrotar el seu pare, Pere I, a la batalla de Muret. Un cop acabada la crisi dels albigesos va ser alliberat. Va ser custodiat i educat al castell de Montsó per l'orde del Temple. La seva adolescència té lloc durant la regència dels seus oncles Sanç i Ferran. I el jove rei va saber superar les dificultoses relacions amb els nobles. Va conquerir Mallorca (1229) i València (1238), territoris que va incorporar a la Corona d'Aragó i va dotar de la condició de regnes. La crònica del seu regnat va ser recollida pel Llibre dels feits.
La conquesta de Mallorca va obrir rutes comercials cap al Mediterrani, i la de València va permetre posar sota dominació cristiana les riques terres de l'Horta i va ampliar la frontera amb Castella. Jaume I va dotar el Regne de València amb unes lleis pròpies, els Furs de València. També va permetre que la població musulmana, principal mà d'obra del camp valencià, es mantingués en terres valencianes. El repartiment de noves terres als nobles que van participar en les campanyes es va fer a partir de Llibres de Repartiment.
La signatura del tractat de Corbeil (1258) va significar la renúncia a la seva posició de privilegi en terres franceses. Aquest tractat i la devolució de Múrcia a Castella són potser les parts menys llustroses del seu regnat, que destaca, més enllà de la conquesta, pel fet que és l'inici d'un període d'expansió i auge comercial. La redacció del Llibre del Consolat de Mar, primer codi de costums marítims, les reformes monetàries i la protecció dels jueus van aportar a la Corona les bases d'un esplendor que assolirien els seus descendents.
Va morir a València el 1276, després d'haver cobert un regnat de més de 60 anys, cosa poc habitual en aquell temps.
Joan Bosch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada