Coreografia
Contràriament al que passa amb la música, el valor coreogràfic de la Patum és molt simple i, llevat del Ball de l’Àliga i el dels Nans Nous, més que de danses haurien de parlar d’una mena de salts dansats o danses escenificades. Aquesta simplicitat prové, sens dubte, del manteniment d’antics punts de dansa molt senzills i elementals emprats ja en èpoques pretèrites.
Així s’explica, per exemple, que els Turcs i Cavallets hagin conservat la forma tradicional de dansar fins i tot després d’afegir-hi la música, la incorporació d'aquesta va fer el ball més espectacular, més bonic i més alegre, però els seus balladors varen mantenir inalterable la forma de ballar de quan només el Tabal els marcava el ritme. Això mateix devia passar amb els Gegants i els Nans Vells. Encara que antigament fos un únic músic amb un flabiol i un tamborí el qui els acompanyava i que actualment ballin amb una banda de 25 o 30 músics, les seves evolucions coreogràfiques són les mateixes.
Per la seva banda, els Plens i la Guita estan mancats de coreografia. Els primers només es preocupen de saltar al ritme de la música i en el sentit contrari a les agulles del rellotge. I la Guita té com a única funció empaitar la gent, amb la qual cosa resulta impossible que mantingui cap tipus de coreografia estable.
Les dues coreografies més evolucionades són la dels Nans Nous i la de l’Àliga. Aquestes dues comparses executen un ball més elaborat i coreogràficament més complicat que la resta; destaca sobretot el delicat punteig que realitza l’Àliga en la primera part del seu ball. Els Nans Nous són l’única comparsa en què podem parlar de moments coreogràfics distints dins d’un mateix ball. En la seva dansa es diferencien clarament tres passatges: l’inici, la creu i la cadena.
Escenificació
Les actuacions de les comparses de la Patum no consisteixen només en balls, sinó també en representacions mimades, escenificacions i representacions parateatrals, relacionades amb la funció original dels entremesos que participen en la Patum, essent més important la seva representació o escenificació que no el ball o la dansa concrets que puguin dur a terme. La seva actuació està més relacionada amb el món del teatre que no pas amb el de la dansa. És en aquest sentit que, a través del manteniment de determinats passos de dansa de la Patum, han arribat vius fins a nosaltres models d’escenificacions parateatrals medievals. La dansa, doncs, resta supeditada a la representació, fil conductor d’una narració iniciada al segle XIV i conservada fins a l’actualitat.
El sentiment patumaire
Per als patumaires, la festa és única i incomparable (aquesta va ser una raó per ser declarada «Obra Mestre del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO). Cap Patumaire accepta comparar el passacarrers amb un correfoc, ni tampoc un salt de gegants amb qualsevol trobada gegantera. Per als berguedans la Patum és un sentiment cultural propi, viuen la festa com una expressió cultural que han rebut "de pares a fills", també un de forà pot aprendre a ser patumaire, de fet només cal viure-la, la resta s'esdevé sola com per art de màgia, per això, és evident el sentiment de propietat que tots els patumaires tenen respecte la festa.
Indumentària patumaire
- Roba vella
- Un bon calçat
- Un mocador
- Un barret
I moltes ganes de saltar i passar-s'ho bé tot respectant la festa.
Beguda típica
La barreja és la beguda típica de la festa, és un dolç embafador a base d'anís i moscatell que per la seva alta graduació puja de seguida al cap. Normalment la proporció d'anís i moscatell és meitat i meitat. Però hi ha tantes maneres de fer barreja com mans que la fan. Hi ha qui hi afegeix vi blanc per rebaixar-la o vermut negre o blanc, conyac, aiguardent, unes gotes de vi negre per enfosquirla... S' hi pot posar anís dolç o sec, més o menys anís que moscatell...
Actes relacionats
Cal remarcar que el conjunt de la festa inclou actes, molts d'ells no oficials, que en major o menor mesura han col·laborat a donar a conèixer la festa entre els propis berguedans i forans. A tall d'exemple cal destacar els següents:
- El Cap d'Any Patumaire
- El concert de la Patum - Memorial Ricard Cuarda, en memòria del músic Ricard Cuarda i Camprubí
- La patum dels pobres (també anomenada Patum dels borratxos)
«A finals del segle XX, el dijous i el diumenge de Corpus s'ha anat consolidant el costum de trobar-nos a les 5 de la matinada a la plaça Sant Pere per fer un altre cop la Patum: La Patum dels Pobres, la Patum de la melangia. Una Patum en què no hi ha cap comparseria, amb excepció dels músics, que cada cop són més... Només hi ha poble. Aquesta Patum ens porta cada any les llums del nou dia abans que la plaça quedi deserta...»
Anna Maria
1 comentari:
J'aime vraiment votre article. J'ai essaye de trouver de nombreux en ligne et trouver le v?tre pour être la meilleure de toutes.
Mon francais n'est pas tres bon, je suis de l'Allemagne.
Mon blog:
credit immobilier et simulation rachat de credit au meilleur taux
Publica un comentari a l'entrada