dilluns, 2 de maig del 2011

LA PATUM 6





Hola, sóc l'Anna Maria. Us penjo més informació sobre la Patum.


L’Àliga

L’Àliga de la Patum és una bèstia, de cartó pedra i fusta, que representa un ocell d’aquesta espècie; de grans dimensions, amb el cap cenyit per una corona comtal, amb les ales plegades i el bec obert. En el bec porta branques de llorer, olivera i clavells.

Aquesta figura executa el ball amb més valor coreogràfic i musical de tota la Patum. Data del 1756 i fou construïda pel fuster local Ramon Roca.

L’Àliga simbolitza el poder, la dignitat, la pau i la justícia, motiu pel qual antigament ocupava una posició preeminent i gaudia d’un seguit de privilegis impensables en els altres entremesos. Li era permès de ballar al presbiteri de l’església i, moltes vegades, figurava a la Processó immediatament davant la custòdia.

El cos de l'Àliga és com un trencaclosques, amb llistons de fusta de diversos gruixos i mides disposats de tal manera que en conformen l’estructura o esquelet. A sobre, capes de roba de sac i guix li acaben de donar forma i petites peces d’aquesta roba convenientment enguixada li formen les escates. Es tracta d’una peça construïda amb la tècnica i l’estil típics de la seva època (1756) i actualment és l’Àliga més antiga que es conserva a Catalunya.

Els Nans Vells

Els Nans Vells són quatre capgrossos relativament semblants entre ells. Tots quatre representen homes, porten barret de tres puntes i llargues perruques recollides al darrere amb un llaç, segons el costum de l’època, van abillats amb bates blaves i vermelles i ballen tocant les castanyoles. Els Nans Vells arribaren a Berga l’any 1853, com a donació de Ferran Moragues i Ubach, polític bergadenc. Tenen una estructura de cartró polida amb una capa de guix.

Els Nans Vells participaren de manera continuada en la Patum fins al 1881. El seu mal estat i la situació precària de les arques municipals, però, provocaren que deixessin d’actuar durant uns quants anys. Sortosament, però, l’Ajuntament de l’època va tenir el gran encert de no desfer-se dels Nans Vells, i el 1892, després d’una dècada sense actuar, va decidir de restaurar-los i retornar-los a la representació.

Els Nans Nous

Els Nans Nous són quatre figures diferents que representen dues parelles, una de jove i l’altra de vella, que ballen als acords d’una airosa i juganera melodia que és, possiblement, la més popular i divulgada de les músiques de la Patum. Són la darrera comparsa introduïda a la Patum.

El 1890 l’Ajuntament de Berga els adquirí per substituir els Nans Vells que es trobaven en molt mal estat. A diferencia dels Nans Vells aquests són de cartó pedra.

A partir del 1892 les dues colles de Nans berguedans actuaren conjuntament a la Patum fins al 1907. L’any següent, els Nans Nous foren arraconats a causa del seu mal estat de conservació i deixaren d’actuar durant una dècada. El 1919, per voluntat popular, es tornaren a reincorporar a la representació.

Els Gegants

Els Gegants que participen en la Patum són dues parelles; coneguts popularment com els Nous i els Vells. Es tracta de quatre figures de quatre metres d’alçada i cent quilos de pes cada una, que van vestits de sarraïns i que executen una airosa dansa a temps de vals. La primera referència a aquests es remunta a l'any 1472. Després d’aquest element precursor dels Gegants a Berga, la següent notícia documental que cita explícitament un gegant data de l’any 1695, tot i que l’aparició dels Gegants de cartó pedra a la Patum ha de ser un xic anterior, entre els anys 1662 i 1694, període del qual no s’ha conservat la documentació municipal. L'any 1704, aquests gegants patiren una reparació important (canvi de vestits, restauració dels cossos i els braços del gegant, pintura de les mans i les cares, etc.), cosa que corrobora que no podien tenir només nou anys. Aquests gegants es conservaren fins l’any 1867, quan foren retirats a causa del seu mal estat i de l’enorme pes que tenien.

L’any anterior, el 1866, s’incorporaren a la Patum els actuals Gegants Vells. Malgrat que actualment van vestits de nobles sarraïns, en estrenar-se no hi anaven pas: Els vestits sarraïns s'incorporaren l'any 1876. L’any 1891, l’Ajuntament va decidir ampliar la comparsa amb els actuals Gegants Nous, figures adquirides a la casa La Perfecció de Barcelona i que al llarg dels anys han obtingut diversos guardons per la seva bellesa.

Els cossos del Gegants són fets amb llistons de fusta recoberts de roba encolada i guix, cosa que els atorga una resistència extraordinària. Les mans i les cares són de cartró gruixut recobert d’una fina capa de guix. El cavallet on es posa el geganter és de ferro.

El Tirabol

El tirabol, que té lloc cada dia en finalitzar la Patum, hi prenen part els Gegants, les Guites, els diables (sense foc) i la totalitat de gent assistent, acompanyats sempre de l’indispensable Tabal, que en marca el ritme. Aquest ball final, que antigament es coneixia com a Tirabol, és un tipus de contrapàs llarg que a la Patum pren la forma musical de dansa tradicional, valsos jotes i un pasdoble, i que segurament es balla des dels inicis de la festa.

Anna Maria