Museu de Cera de Barcelona

L'edifici del Museu de Cera de Barcelona es va construir l'any 1867 per la companyia general de crèdit “El Comercio”, la qual va ser la seu del Banc de Barcelona i després la de “Crédito y Docks”. El 1874, moltes de les riqueses de la burgesa barcelonina es guardaven en aquest edifici que va crear Elies Rogent. El 1973, Enrique Alarcón va decidir emprendre un nou projecte amb l'edifici: el transformaria en un museu de cera. L'arquitecte que també era escenògraf, va escollir aquest edifici ja que el considerava ideal pel misteri i l'encant que transmetia. Per a la seva construcció, va escollir materials com el marbre, la fusta, l'acer, la seda i el cristall, entre d'altres.

Aquest petit santuari de cera es dedica a la reproducció de diversos personatges, tant històrics com ficticis. Disposa d'una sala del terror, on s'hi reprodueixen també escenes de tortures. A la sortida, s'hi troben dues cafeteries que criden especialment l'atenció pel seu disseny: una és el Bosc de les Fades, un lloc màgic i únic poblat d'arbres, gnoms i altres criatures inesperades; l'altra és el Passatge del Temps, un espai confortable i d'estil avantguardista envoltat de diferents maneres per llegir el pas de temps.

Al museu hi ha diferents parts:

• Escala d’honor: Aquesta escala de marbre puja majestuosament amb la seva catifa vermella, que convida a entrar al misteriós indret.


• Saló del recital: Conserva el mobiliari, la decoració i el celatge de Vilaró (1906) i on les figures més destacades del món de la música i la literatura toquen les seves simfonies acompanyats de figures polítiques importants i reis com Joan Carles i Sofia, així també com el príncep Carles, Diana de Gal·les i Camilla Parker. L'edifici del Museu de Cera de Barcelona es va construir l'any 1867


• Pati de cristall: És cobert amb un exemplar de volta de vidre i presidit per un oli de Vilumara i Junyent (1908), on hi figuren grans personatges de la història.


• Saló gòtic: Aquest saló és d'estil neogòtic català inspirat en el Saló del Tinell de Barcelona, els arcs de pedra del qual suporten una coberta de fusta. La gràcia d'aquest és que és el resultat d'una il·lusió vista amb un mirall, el qual reflecteix l'altra meitat de l'arc.


• Cambra cuirassada: És original de l'entitat bancària que tenia la seu a l'edifici i va haver d'obrir-se en una paret amb un bufador per permetre-hi la visita. Aquí s'hi reprodueix l'atracament en un banc i, secundàriament, també hi ha un llibre de dedicatòries.


• Passatge del Terror: En aquest temut indret, s'hi poden veure els assassins en sèrie més importants de la història i altres personatges de pel·lícules de por, com per exemple Freddy Krueger. També hi ha una guillotina que de tant en tant es deixa caure i simula que li talla el coll a algun personatge.

A la sortida del museu hi ha una botiga de records.

Joan Bosch

Catalunya en miniatura

Fent clic a la imatge, anireu a parar a una pàgina on trobareu molta informació sobre CATALUNYA EN MINIATURA.

DANIEL

LA PATUM 6

Hola, sóc l'Anna Maria. Us penjo més informació sobre la Patum.

L’Àliga

L’Àliga de la Patum és una bèstia, de cartó pedra i fusta, que representa un ocell d’aquesta espècie; de grans dimensions, amb el cap cenyit per una corona comtal, amb les ales plegades i el bec obert. En el bec porta branques de llorer, olivera i clavells.

Aquesta figura executa el ball amb més valor coreogràfic i musical de tota la Patum. Data del 1756 i fou construïda pel fuster local Ramon Roca.

L’Àliga simbolitza el poder, la dignitat, la pau i la justícia, motiu pel qual antigament ocupava una posició preeminent i gaudia d’un seguit de privilegis impensables en els altres entremesos. Li era permès de ballar al presbiteri de l’església i, moltes vegades, figurava a la Processó immediatament davant la custòdia.

El cos de l'Àliga és com un trencaclosques, amb llistons de fusta de diversos gruixos i mides disposats de tal manera que en conformen l’estructura o esquelet. A sobre, capes de roba de sac i guix li acaben de donar forma i petites peces d’aquesta roba convenientment enguixada li formen les escates. Es tracta d’una peça construïda amb la tècnica i l’estil típics de la seva època (1756) i actualment és l’Àliga més antiga que es conserva a Catalunya.

Els Nans Vells

Els Nans Vells són quatre capgrossos relativament semblants entre ells. Tots quatre representen homes, porten barret de tres puntes i llargues perruques recollides al darrere amb un llaç, segons el costum de l’època, van abillats amb bates blaves i vermelles i ballen tocant les castanyoles. Els Nans Vells arribaren a Berga l’any 1853, com a donació de Ferran Moragues i Ubach, polític bergadenc. Tenen una estructura de cartró polida amb una capa de guix.

Els Nans Vells participaren de manera continuada en la Patum fins al 1881. El seu mal estat i la situació precària de les arques municipals, però, provocaren que deixessin d’actuar durant uns quants anys. Sortosament, però, l’Ajuntament de l’època va tenir el gran encert de no desfer-se dels Nans Vells, i el 1892, després d’una dècada sense actuar, va decidir de restaurar-los i retornar-los a la representació.

Els Nans Nous

Els Nans Nous són quatre figures diferents que representen dues parelles, una de jove i l’altra de vella, que ballen als acords d’una airosa i juganera melodia que és, possiblement, la més popular i divulgada de les músiques de la Patum. Són la darrera comparsa introduïda a la Patum.

El 1890 l’Ajuntament de Berga els adquirí per substituir els Nans Vells que es trobaven en molt mal estat. A diferencia dels Nans Vells aquests són de cartó pedra.

A partir del 1892 les dues colles de Nans berguedans actuaren conjuntament a la Patum fins al 1907. L’any següent, els Nans Nous foren arraconats a causa del seu mal estat de conservació i deixaren d’actuar durant una dècada. El 1919, per voluntat popular, es tornaren a reincorporar a la representació.

Els Gegants

Els Gegants que participen en la Patum són dues parelles; coneguts popularment com els Nous i els Vells. Es tracta de quatre figures de quatre metres d’alçada i cent quilos de pes cada una, que van vestits de sarraïns i que executen una airosa dansa a temps de vals. La primera referència a aquests es remunta a l'any 1472. Després d’aquest element precursor dels Gegants a Berga, la següent notícia documental que cita explícitament un gegant data de l’any 1695, tot i que l’aparició dels Gegants de cartó pedra a la Patum ha de ser un xic anterior, entre els anys 1662 i 1694, període del qual no s’ha conservat la documentació municipal. L'any 1704, aquests gegants patiren una reparació important (canvi de vestits, restauració dels cossos i els braços del gegant, pintura de les mans i les cares, etc.), cosa que corrobora que no podien tenir només nou anys. Aquests gegants es conservaren fins l’any 1867, quan foren retirats a causa del seu mal estat i de l’enorme pes que tenien.

L’any anterior, el 1866, s’incorporaren a la Patum els actuals Gegants Vells. Malgrat que actualment van vestits de nobles sarraïns, en estrenar-se no hi anaven pas: Els vestits sarraïns s'incorporaren l'any 1876. L’any 1891, l’Ajuntament va decidir ampliar la comparsa amb els actuals Gegants Nous, figures adquirides a la casa La Perfecció de Barcelona i que al llarg dels anys han obtingut diversos guardons per la seva bellesa.

Els cossos del Gegants són fets amb llistons de fusta recoberts de roba encolada i guix, cosa que els atorga una resistència extraordinària. Les mans i les cares són de cartró gruixut recobert d’una fina capa de guix. El cavallet on es posa el geganter és de ferro.

El Tirabol

El tirabol, que té lloc cada dia en finalitzar la Patum, hi prenen part els Gegants, les Guites, els diables (sense foc) i la totalitat de gent assistent, acompanyats sempre de l’indispensable Tabal, que en marca el ritme. Aquest ball final, que antigament es coneixia com a Tirabol, és un tipus de contrapàs llarg que a la Patum pren la forma musical de dansa tradicional, valsos jotes i un pasdoble, i que segurament es balla des dels inicis de la festa.

Anna Maria

Fotos de Sant Jordi

Sant Jordi a Catalunya

La Festa de Sant Jordi, celebrada el 23 d’abril, sembla un perllongament de les festes de Pasqua i una commemoració de l’arribada del bon temps i de la primavera. Aquesta diada és en honor del Patró de Catalunya. Des d’aleshores és una jornada de festa, no laboral però si celebrada per tothom, a la qual s’ha vinculat des de l’any 1923 la diada del llibre, tot commemorant les dates de la mort de Miguel de Cervantes i de William Shakespeare i que avui ja és universal.

També és costum general el fet de regalar roses i llibres i moltes poblacions de Catalunya s’omplen de parades d’aquestes flors i de llibres que, complint amb la tradició, no pot faltar en cap llar del país. És un dia molt especial a Catalunya, dia en què se celebra el dia del enamorats i el dia del llibre. Homes i dones intercavien roses i llibres amb la seva parella i les persones volgudes. La tradició de regalar roses sembla ser que es remunta al segle XV, quan es repartien roses a les dones que anaven a la missa oficiada a la capella de sant Jordi del Palau de la Generalitat. La rosa, normalment, va acompanyada de la senyera i d’una espiga de blat, així doncs la rosa de sant Jordi té una triple simbologia, el vermell de la passió, la senyera del patró de Catalunya i l’espiga com a símbol de fertilitat.

I, segons la localitat, Sant Jordi pot ser de diferents maneres.

1.- Palafrugell

A Palafrugell caracteritzen la diada de Sant Jordi no com un dia dedicat solament al llibre, sinó també a l'enaltiment(és a dir, lloar alguna cosa molt important) i la difusió de la nostra llengua. Aquest és el motiu de la programació de les 12 hores de Lectura de Josep Pla i un seguit d'activitats al seu entorn, entre elles la redacció del Manifest Sant Jordi a Palafrugell.

Durant tot el dia també té lloc, a la Plaça Nova i al carrer de Cavallers, una fira de roses i llibresacàrrec de les llibreries, floristeries i entitats de la vila.

2.- Sant Cugat Sesgarrigues

A Sant Cugat Sesgarrigues també es celebra la Diada de Sant Jordi amb les tradicionals parades de llibres i roses i amb diferents actes com la representació de la llegenda de Sant Jordi, cantada de la coral infantil, taller de pintura, berenar popular...

3.-Tàrrega

Tàrrega celebra la festivitat de Sant Jordi amb una nodrida setmana d’actes literaris. Presentacions editorials, xerrades, taules rodones, concerts musicals, recitals poètics,... integren el programa emmarcat sota el nom SJ Lletres a Tàrrega, organitzat per la Regidoria de Cultura. Seguint l’esperit dels últims anys, la programació reservarà espai tant a autors d’àmbit nacional com locals. *

*NOTA: EN UNA ALTRA PUBLICACIÓ PENJARÉ MÉS INFORMACIÓ SOBRE SANT JORDI A TÀRREGA

4.- Vilagrassa

Vilagrassa celebra amb alegria encomanadissa la Diada de Sant Jordi , Patró de Catalunya , com la majoria de poblacions de Catalunya. Una diada i una festa que ens convida a participar de les flors i els llibres.

5.- Molins de Rei

Un cop més, Molins de Rei celebra la Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya , i la Fira del Llibre en Català . És una jornada festiva i popular on la plaça de la Creu s’ompla de parades amb llibres i roses, i riuades de gent que, tot passejant, compren una rosa, un llibre, o les dues coses, per regalar a estimats, familiars o amics.

6.- Barcelona

A tot arreu, a qualsevol cantonada, a qualsevol carrer milers de llibres ocupen vies i places, mentrestant les floristes dibuixen Barcelona amb tots els colors de la primavera, els pastissers fan cavallers i dracs de xocolata i els forners, deliciosos pans de formatge i sobrassada amb els colors de "la senyera".

7.- Mataró

Per la Diada de Sant Jordi, Mataró omplirà la ciutat de llibres i roses, d’activitats culturals i festives, de música, ball i foc. Els aparadors de les botigues s’ompliran de lletres d’autors mataronins, i els més petits tindran tallers i visites al seu gust.

8.- Gelida

A Gelida tenen lloc diversos actes per celebrar la diada deSant Jordi i la Pasqua. Entre els actes que podem trobar destaquem: berenar de Sant Jordi al Casal d’Avis, tallers de manualitats, lectura de poemes, Caramelles de l’Agrupació Coral Intimitat, ballada de sardanes, Ofici de la Mare de Déu de la Salut, lliurament de premis d’investigació i literaris...

9.-Atmella de Mar

Es cel·lebra al castell de Sant Jordi d’Alfama la diada al castell amb una varietat d’activitats per gaudir tot el dia. Començarem el matí amb una caminada popular pel GR-92, del poliesportiu fins al castell i en arribar allí podrem gaudir d’una sardinada popular per tothom, concurs de paelles i també, per tots els infants de la població, animació infantil i gimcana.

LA PASQUA

En el calandari cristià,el diumenge de Pasqua celebra la Pasqua

Resurrecció, és a dir, la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

La Pasqua des d'un punt de vista de la Fe, és la festa més important del cristianisme, tot i que popularment se celebra amb molta més intensitat el Nadal. El Diumenge de Pasqua culmina la Setmana Santa, una setmana de celebracions relacionades amb els últims dies de la vida de Jesucrist.

El dia de Pasqua és tradició que el padrí o padrina regali al seu fillol una Mona de Pasqua que tradicionalment es menja a l'endemà, el Dilluns de Pasqua.

També són tradicionals de Pasqua el cant de les caramelles.

Ot el bruixot

Ot el bruixot és el còmic més popular de Picanyol.

El protagonista principal és l'Ot, un bruixot vestit de negre que amb la seva màgia arregla situacions en cinc vinyetes . Tan aviat el que fa és ajudar a altra gent com gastar bromes a altra gent (amb freqüència als rics forts i poderosos). Són acudits muts en què el text només apareix quan és llegible pels mateixos personatges del còmic i en les constants onomatopeies, entre les que hi ha les fruit dels seus encanteris. Malgrat va vestit amb roba antiga, hi apareixen molts casos als temps moderns que no han de considerar-se anacronismes si es té en compte que l'Ot té el poder de viatjar en el temps.

Altres personatges que hi apareixen molt són:

- El mussol que normalment només és un observador, però sovint li toca el rebre.

- L'esposa que és egocèntrica i colèrica, sempre té exigències i a la mínima es posa a perseguir l'Ot fent servir una escombra a tall de garrot. Ella no té poders.

- El policia que sovint persegueix l'Ot per les seves malifetes, però sense aconseguir-ho.

Va aparèixer per primer cop al número doble 215/216 de Cavall Fort del 1971 i hi ha aparegut ininterrompudament des del número 218.

Les seves aventures han estat recollides en les col·leccions "Ot el Bruixot" i "El Barret de l'Ot", així com en l'especial de 20 anys, tot això de l'Editorial Pirene. També l'Editorial La Galera ha fet una col·lecció que es diu "Ot, el bruixot". Edicions Baula també va publicar contes (no acudits) per a nens petits amb l'Ot com a protagonista. S'ha fet una representació amb titelles amb aquest protagonista, i ha estat el personatge dels Otijocs, jocs d'ordinador per els nens i nenes.

A partir de la Diada de Sant Jordi del 2009, Norma Editorial publica un volum que s’esdevé cada any amb la intenció de recollir la totes les tires que s'han fet de l'Ot.

Joan Bosch