dilluns, 14 de juny del 2010

El mar i els seus tresors: LLegendes

Pintura de sal marina


El molinet de sal. LLegenda que ens explica per què el mar és salat.


LLegendes




Hi ha una llegenda, que prova d'explicar-nos, per què el mar és salat.
Només és una llegenda, pot ser certa, o no.

Hi havia una vegada un home vell i pobre, molt pobre, que no tenia ni per menjar... Amb prou feines tenia casa.
Un dia, es va trobar una senyora molt gran que li va dir:
-Tens molt bon cor i no tens diners per menjar, ni beure. Ni res. Per això et regalo aquest molinet màgic d’or. Ell et donarà el que desitgis. Només en pots demanar tres, de desigs. Però, recorda, perquè et faci cas, quan demanis el desig, has de dir:
Oh, molinet màgic, ets el més brillant de tots, i per això et demano això. Oh, totpoderós...
La senyora va marxar i el vell es va quedar tot sol, amb el molinet, a les mans. Va demanar el primer desig:
-Oh, molinet màgic, ets el més brillant de tots, i per això et demano això. Oh, totpoderós... si us plau: una casa com un palau.
Una llum va aparèixer de manera màgica i, el vell, per art de màgia, tenia una casa com un palau, al davant.
Ell va somriure i va formular el següent desig:
-Oh, molinet màgic, ets el més brillant de tots, i per això et demano això. Oh, totpoderós... abans de que ho pugi veure, vull menjar i alguna cosa per beure.
De cop, va aparèixer la mateixa llum, i, màgicament, tenia, dins del palau, uns quants quilos de menjar i litres d’aigua.
Va demanar, amb valentia l’últim desig.
-Oh, molinet màgic, ets el més brillant de tots, i per això et demano això. Oh, totpoderós... desitjaria una esposa, que es digués Maria.
La llum, va reaparèixer i la Maria, la seva esposa, va dir:
-Aquest, és el teu tercer desig, ara, has de donar-lo al teu veí.
El vellet, li va donar al seu veí, però aquest era ric. Ho tenia tot. Llavors, no desitjava res. La hi va regalar a un capità de vaixell.
El almirall va dir:
-Oh, molinet màgic, ets el més brillant de tots, i per això et demano això. Oh, totpoderós... Sal de tu sortirà, és el que vull desitjar.
La llum màgica, va fer que hi sortís sal del molinet. El molinet, li va caure al capità. Al mar.
I des d'aquest moment, al mar va començar a haver-hi sal i més sal. I... vinga a créixer! La muntanya que es formava. Des de aquell dia, hi ha sal al mar. I, per això, quan vas a la platja, i t’empasses aigua, té un gust salat.

Doncs, aquesta és la llegenda. Us la creieu?
Deixeu un comentari amb la vostra resposta.

3 comentaris:

Anna Maria ha dit...

Bé,jo diria que la història del molinet de sal no és veritat. Però... cadascú té la seva opinió!

Noemí ha dit...

Tens raó, molta raó. TOTHOM TÉ ELS SEUS GUSTOS, LES SEVES CREENCES, SIGUIN RELIGIOSES O POLITIQUES... es molt important.

julia ha dit...

Diria que aquest conte ens el van explicar fa temps!!

jo igual que la Annamaria jeje