Sant Pere de Torelló rep la primavera amb una festa

Aquest diumenge 3 d’abril, Sant Pere de Torelló celebra la Festa de la Primavera. Des de fa quatre anys, la localitat osonenca celebra l’arribada d'aquesta estació amb una fira d’oficis antics en la qual es poden visitar tot tipus de tallers que treballen el ferro, la pell, la fusta o el vímet.

Com a novetat, aquest any es podrà veure en directe com s’elabora una mà de morter feta amb fusta de faig i observar com un torner local treballa manualment la fusta, una activitat que ha estat cabdal en la vida econòmica del poble.

I com que les feines artesanes obren la gana, l’Associació de Comerciants oferirà a tots els visitants un tast d’embotits acompanyats de pa de llenya, els dos productes gastronòmics més tradicionals del poble. Mentrestant, els més petits poden fer un circuit en poni o muntar en un globus aerostàtic.

Si feu clic a la imatge accedireu a la web de l'Ajuntament de la població.

Joc carnaval

Fent clic a la imatge podreu accedir a un joc força divertit.

Bernat

PATUM 4

Ara toca informació sobre la Patum Infantil:

La Patum infantil

Té lloc el divendres de Corpus i els actes són els mateixos que es fan a la Patum, amb la salvetat de la mida d'aquestes: tots els elements dels entremesos són de menor mida per tal que els infants pugin dur-los. Al matí, una passada amb les comparses també va a trobar els administradors. A les dotze, hi ha la Patum de lluïment i a les cinc de la tarda la Patum completa.

El naixement d'aquesta fou casual i sense pretensions. L'any 1956 Joan Rafart i Montraveta, veí de la barriada de Cal Corneta, construí un gegant casolà, a petició de les seves filles, per tal que aquestes poguessin jugar a la Patum; la idea agradà i s'estengué fins que el 1964 va ser oficialitzada i el 1968, amb l'estrena dels Nans Vells, la comparseria es va completar. És el veritable planter de patumaires. Per a la UNESCO, aquest va ser un dels valors principals a tenir en compte per atorgar a la Patum el reconeixement d'Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Participants de la Patum infantil

Comparsa	Integrants
Tabal	2 nens
Turcs i Cavallets	10 nens i nenes
Maces	10 nens i nenes
Àngels	4 nenes
Guita Grossa	11 nens i nenes
Guita Xica	11 nens i nenes
Àliga	3 nens i nenes
Nans Vells	5 nens i nenes
Nans Nous	5 nens i nenes
Gegants	16 nens i nenes
Plens	70 nens i nenes
Assistents	variable (mínim 12, un per comparsa)
Total	159 (variable)

El Tabal

“No hi ha Patum sense el repicar pregon del vell i revingut Tabal” Armengou i Feliu, Josep, La Patum de Berga, pàg. 116.

El Tabal és un tambor de grans dimensions i 18 quilos de pes, format per una carcassa circular de fusta que està tapada pels seus dos extrems amb pell de cabra, essent tocat pelTabaler. És un dels elements originaris de la Patum, documentat des del 1626. El Tabal és l’únic element de la Patum que participa en tots i cadascun dels actes de la festa. El Tabal presideix des d’un lloc d’honor les representacions de la Patum a la plaça de Sant Pere el dia de Corpus i el diumenge següent.

Com ja hem comentat el Tabal és considerat un dels elements originaris de la Patum, documentat des del 1626. Es té notícia que el Tabal fou renovat l'any 1726 per ordre de l'Ajuntament, i es considera que el Tabal actual es segurament aquest. Malgrat aquesta reconstrucció de 1726, però, la seva forma i estil són molt més remots. El més interessant d’aquest element és el manteniment de la forma de tensors originals, mitjançant cordes, que permeten regular-ne el so i que donen a l’instrument un caràcter poc evolucionat. Les pells s’han de canviar amb relativa freqüència, però tot i l’alt cost que tenen es manté la tradició d’utilitzar pells de cabra, rebutjant qualsevol material sintètic.

Laia i Anna Maria

Salvador Dalí

MADRID I PARÍS

L'any 1922 Dalí es va traslladar a Madrid per estudiar a la Residencia de estudiantes i va estudiar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Dalí ja cridava l'atenció per la seva excentricitat; duia el cabell llarg i patilles i vestia amb abric, mitges i pantalons a l'estil de la moda del segle anterior. Però les seves pintures, en les quals experimentava amb el cubisme, van captar l'atenció dels seus companys estudiants. És probable que, en les seves primeres obres cubistes, Dalí no entengués bé aquest moviment artístic, ja que l'única informació sobre el cubisme li arribava a través d'alguns articles de revistes i d'un catàleg que li va donar Pichot, ja que, en aquells moments, no havia pintors cubistes a Madrid.

Dalí també va experimentar amb el dadaisme, que va influir en la seva obra al llarg de la seva vida. A la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando va conèixer el poeta Federico García Lorca, amb el qual inicià una llarga "amistat", i també el director de cinema Luis Buñuel, Rafael Alberti o José Moreno Villa.

L'any 1924 un encara desconegut Salvador Dalí il•lustra el seu primer llibre, "Les bruixes de Llers", del seu amic el poeta empordanès Carles Fages de Climent, amb qui tornarà a col•laborar a "la Balada del sabater d'Ordis" (1954) i amb l'auca el triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí" (1961).

Dalí fou expulsat de l'Acadèmia l'any 1926, poc abans dels seus exàmens finals, després d'afirmar que ningú a l'Acadèmia era prou competent per examinar-lo. Aquell mateix any va fer el seu primer viatge a París, on va conèixer Pablo Picasso, a qui el jove Dalí reverenciava; Picasso ja havia escoltat paraules favorables sobre Dalí en boca de Joan Miró. Dalí va realitzar un gran nombre d'obres amb una forta influència de Picasso i Miró durant els següents anys mentre avançava desenvolupant el seu propi estil.

Dalí es va deixar créixer un extravagant bigoti que es va convertir en una icona de si mateix, influït pel pintor espanyol del segle XVII Diego Velázquez.

SURREALISME

Va col•laborar amb Luis Buñuel en la realització de la pel•lícula Un chien andalou, estrenada a la ciutat de París l'any 1929, sent aquesta pel•lícula un dels màxims exponents del surrealisme. Aquell mateix any van visitar a Dalí al poble de Cadaqués una sèrie de personatges claus en el surrealisme, entre ells el poeta Paul Éluard i la seva esposa Gala Éluard, a la qual va seduir el jove pintor català convertint-la en la seva musa i companya la resta de la seva vida.

L'any 1936 Breton va expulsar Dalí del seu cercle surrealista per les seves tendències feixistes, esdevenint l'artista empordanès un dels pocs intel•lectuals que van donar suport a Francisco Franco a l'ascendir al poder durant la Guerra Civil Espanyola. El 1940, a causa de la Segona Guerra Mundial, Dalí es va trasllada als Estats Units d'Amèrica amb Gala, país on va romandre fins el 1948, una època que és considerada com una de les més fructíferes de la seva vida i on va publicar la seva autobiografia The Secret Life of Salvador Dalí.

CURIOSITATS

Diuen que hi havia una vegada un nen que es deia Salvador Dalí que va néixer a Figueres (Girona).

Potser perquè les primaveres són per florir, el petit Dalí ja va improvisar el seu primer taller de pintura al safareig de casa seva. També diuen que el seu primer encàrrec va ser crear una carrossa per a la nit més màgica del any, una carrossa per ses majestats els Reis d’Orient.

Tot i que, de petit, somiava amb ser cuiner o potser Napoleó, va acabar estudiant pintura.

Perquè era una mica inquiet, una mica contradictori i molt extravagant, va viatjar primer a París i després a Nova York.

Diuen que va ser a París on va conèixer a Gala, la seva princesa imaginada. La seva musa, model i esposa. Amb ella viurà a una barraca de pescadors a tocar del mar de Port Lligat. Diuen que la va anar engrandint a manera d’un laberint més propi del món imaginat que del real i, si no, pregunteu al gran ós que vigila des de l’entrada.

UN NOU RÈCORD DEL PINTOR

Un Dalí de gran valor històric va batre el 10-2-2011 un record de venta per l’artista en vendre a Christie’s de Londres per 4.794.215 euros (4.073.252 lliures). L’anterior rècord per un Dalí va ser el maig del 2010, quan es va vendre Spectre du soir sur la plage per 4,4 milions d’euros.

GUILLEM J.

LA PATUM 3

Us oferim més informació sobre la Patum.

Patum de Lluïment

Té lloc el dijous i el diumenge de Corpus a les dotze del migdia. Abans, a les deu del matí te lloc una engegada de coets per tal de despertar i avisar la població de l’anada dels músics a buscar els Administradors a casa seva i de la Missa Major a les onze.

En aquesta hi participen totes les comparses amb l'excepció del Plens. Així doncs actuen successivament i seguint el mateix ordre: els Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites, l’Àliga, els Nans Vells, els nans Nous, els Gegants, i per acabar hi ha Tirabols. Actuant totes elles un sol cop.

Patum Completa

Té lloc el dijous i el diumenge de Corpus a dos quarts de deu del vespre. Hi participen els mateixos entremesos que al matí, però en comptes de fer-hi només una actuació en fan quatre. Després de la segona i la quarta actuació tenen lloc els Plens. Al final, torna a haver-hi Tirabols.

Participants de la Patum completa

Comparsa	Integrants
Tabal	1
Turcs i Cavallets	8
Maces	8
Àngels	2
Guita Grossa	6
Guita Xica	6
Àliga	3
Nans Vells	4
Nans Nous	4
Gegants	16
Vestidors de Plens	22
Plens	100
Acompanyants de Plens	100
Total	280
Nota: els plens es renoven després de cada salt, la qual cosa implica la participació de 200 persones més (100 Plens i 100 Acompanyants)

Carles Sabater i Hernàndez

Carles Sabater va néixer a Barcelona el 21 de setembre de 1962 al barri de la Barceloneta. Va néixer de cara al mar, tot i així, sent un nen, quan era a Barcelona, gairebé sempre li donava l'esquena al paisatge mediterrani. Li agradava molt Llançà que era el poble on passava els estius.

Va estudiar a l'Acadèmia Barceloneta i va formar part del Club Natació Montjuïc.Va decidir que volia estudiar teatre, i per tant, fer-se actor.

Carles Sabater tenia com a mite James Dean, perquè veia en ell una figura elegant, rebel i atractiva. Amb el pas dels anys, Sabater arribaria a ser com Dean: ros, seductor, artista, a estones trist i melancòlic. Va decidir anar a l’Institut del Teatre i va ser aquí on va començar la seva carrera d’actor.

A l’any 1986 va veure en la música un mitjà per expressar-se, ja que aquell any va conèixer Pep Sala. El naixement d’aquesta unió musical va ser casual, ja que Sabater va anar fins al conservatori de Vic per fer la gravació d’un programa de TV3 que mai no seria emès. Pep Sala, Joan Capdevila i Carles Sabater van formar una de les grans bandes del rock català als anys 90 anomenat Sau.

Van saber expressar l’amor per la lluna, l’amistat en cançons com “Boig per tu” o “Glòria”.

Més endavant, Sabater va participar en obres de teatre, va formar part de sèries de televisió, va participar en pel·lícules de cine i per últim en el teatre musical.

Després de presentar el seu nou disc, Sau va iniciar la gira XII. El 12 de febrer de 1999 Sau va fer el que havia de ser el primer d'un seguit de concerts que formaven la gira. Després de finalitzar més de dues hores de concert, als camerins, Carles Sabater queia a terra. La matinada del 13 de febrer de 1999 es confirmava la seva mort, a l'edat de 36 anys.

Joan Bosch

El "nostre" carnaval

Efectivament, enguany també vam organitzar el nostre carnaval i aquesta vegada d'una manera ben diferent: una rua amb acompanyament ben sorollós (Grup Batek).

Per les informacions que tenim, sembla ser que tots, grans i petits, ens ho vam passar d'allò més bé.

Adjuntem un muntatge que ens ha preparat el Ferran a partir de les imatges que teníem. Esperem que us agradi.

Escola del Sol

Una mica d’història del Carnaval de Vilanova

Més de 250 anys de Carnaval a Vilanova!
El 3 de febrer de 1937, una ordre datada a Burgos prohibia el Carnaval en tot el territori que controlaven les tropes franquistes. L’any 1939 aquesta ordre es faria extensiva a tot l’Estat Espanyol amb el triomf de les forces del general Franco. Però no a tot arreu van fer cas d’aquesta ordre, tal com feren els gals d’Asterix a la seva petita població d’Armòrica, algunes ciutats es resistiren a l’estúpida ordre dictada pels feixistes, refractaris a tot el que pugui representar motiu de tolerància entre els homes i bon humor i enemics de tota mena de llibertats.

La població de Vilanova i la Geltrú no va fer cas a aquesta ordre i va seguir celebrant el Carnaval, discretament, però obertament. De primer van recomençar els balls de màscares a les societats recratives i culturals, per, a la dècada dels cinquanta, acabar sortint al carrer amb la cara tapada el Dissabte de Mascarots. Durant aquells anys, les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta, el Carnaval de Vilanova va esdevenir el Carnaval de Catalunya i la mena de festa que era el Carnaval i de la manera de celebrar-la que tenien els vilanovins van aprendre molts catalans i catalanes, i també grups escènics com ara els Comediants, que van passar per aquells Dissabtes de Mascarots més de quatre i cinc anys seguits, i els primers membres de la Fura dels Baus. No direm que Vilanova fos l’única població del Principat on se celebrés aquesta festa, altres poblacions també van seguir celebrant-la malgrat la prohibició, algunes passant les festes a la Primavera, altres canviant-li el nom ¾cosa que durant un temps també va fer-se a la nostra ciutat, el Carnaval passà a denominar-se Festes d’Hivern (Fiestas de Invierno)¾, però la diferencia entre el carnaval vilanoví i el de la majoria d’aquestes altres poblacions estava (i encara segueix estant-ho avui) en que Vilanova continuava celebrant la festa seguint el calendari tradicional dels actes carnavalescos, que d’any en any augmentava de dies.

Ja a la dècada dels seixanta Vilanova obria el Carnaval el Dijous Gras, amb la Xatonada. Avui aquesta data d’inici del Carnaval ha esdevingut comuna a tot Catalunya, però durant els llargs anys de prohibició franquista el Dijous Gras no era res més que un altre dia de la setmana). El Dijous Gras se celebrava (i se celebra encara) amb un sopar en l’àmbit familiar, que avui s’ha estès als grups d’amics, que com el seu nom indica era l’idoni per seguir tot el ritual de la Xatonadal: primer plat de xató, segon plat de truites, i finalitzar-ho amb l’empastifada de la merenga. Posteriorment aquest sopar del Dijous Gras, que els vilanovins van saber conservar i divulgar, ha passat a l’esfera pública, la menja s’ha popularitzat i avui constitueix un senyal d’identitat de la ciutat, i de tota la comarca. Després de la Xatonada arribava, el dissabte, la Nit de Mascarots, nit dedicada al joc de l’equívoc i la mistificació de rols personals, un rol en el qual excel·leixen les persones que un menys espera.

A partir de finals dels cinquanta ja van celebrar-se les Comparses (les guerres de caramels), i el Dimecres de Cendra, darrer dia del Carnaval, se celebrava l’Enterrament de la Sardina amb un animat ball de disfresses i posterior lectura del Testament de Carnestoltes, al teatre de la Confraria de Pescadors. Cap a la dècada dels setanta aquells tres actes del Carnaval a la ciutat, van anar creixent i omplint el calendari: El Ball de Mantons el dissabte abans del Dijous Gras, assaigs de rues i cavalcades, balls i més balls de Carnaval a les Societats… Per fi, l’any 1976, uns mesos després de la mort del dictador, el Carnaval de Vilanova i la Geltrú va reeixir amb tot el seu esplendor amb la celebració de l’Arrivo, l’arribada del Rei Carnestoltes i la lectura del Sermó públic, satíric i fins hi tot procaç, però sense censura de capa mena, a la Plaça de la Vila. Encara després s’hi afegí la Comparsa del Vidalot, el Dimarts de Carnaval, el Moixó Foguer, els actes esportius de 'per riure', i mil altres activitats carnavaleres condimentades amb l’afilat humor, que molts anys d’experiència carnavalesca ha proporcionat als vilanovins i vilanovines.

Anna Ibarzo

L'arc de Berà

Hola! Som l'Arnau i la Noemí. Us parlarem una mica sobre l'Arc de Berà.

L'Arc de Berà és un arc de triomf situat a uns 20 km al nord de Tarragona, a prop de Roda de Berà. El monument està fet de pedra calcària.

Es va construir sobre l'any 13 a.C. (abans de Crist). Es diu que es va dedicar a l'emperador August o al seu geni i que servia per marcar els límits territorials de Tarraco (actualment Tarragona).

Característiques

Fa 12,28 metres d'alçada per 12 d'amplada i 2,34 metres de fons. L'amplada del portal és de 4,87 metres i més de 10 metres d'alçada.

Com a curiositat us direm que, antigament, la carretera passava per dintre de l'arc. Actualment, una rotonda l'envolta per preservar-lo.

LA PATUM 2

Hola som la Laia i l'Anna Maria.

A continuació us oferim més informació de la Patum:

Actes

El Cap d'Any de Patum

El Cap d'Any de Patum se celebra el dimecres abans de la sortida del Tabal a les dotze de la nit. Se celebra aquest dia perquè antigament el Tabal sortia el Dijous de l'Ascensió, i segons els patumaires comença un nou any de Patum. A les dotze de la nit, quan sonen les campanes, un grup de músics dirigits per Pòlit Miró toquen el Cap d'Any de Patum, un ball de gegants composat expressament pel mateix director. A part d'aquest ball, es toquen "tandes" de Tirabols. Es reparteixen gotets de barreja i dotze fuets petits de xocolata, que es mengen quan toquen les campanes. El fotògraf berguedà Jordi Plana i l'Agrupació fotogràfica de tallers d'arts i oficis de Berga (AFTDAO) foren els impulsors d'aquest acte en motiu del qual cada any s'edita també un calendari del Cicle de PATUM. Aquest calendari es il·lustrat i produït pels mateixos components de l'AFTDAO. En el mateix calendari s'hi inclou, amb la col·laboració de l'historiador berguedà Albert Rumbo, una efemèride mensual relacionada amb la Patum. Per tal de fer més complert aquest acte, el de la celebració del Cap d’any de Patum s'encarregà al músic Pòlit Miró la composició d'una peça musical única i adient a la festa. El cicles de Patum foren concebuts en 12 anys, i la composició musical havia d'acabar al llarg d'aquests dotze anys en una gran simfonia per a cor i orquestra. Diferents problemes de gestió i econòmics no han fet possible que la idea primitiva arribés al final, quedant tant sols un ball de gegants que duu per títol "Cap d'any de Patum".

La sortida del Tabal

La sortida del Tabal té lloc el Diumenge de l’Ascensió: es celebra un ple extraordinari de l’Ajuntament de Berga per decidir de forma oficial si es fa la Patum o no. Després de la decisió, indefectiblement, favorable, els músics interpreten el ball de l’Àliga i el Tabal surt pels carrers i places de Berga anunciant la resolució del Consistori.

Els Quatre Fuets

Els quatre fuets són dos salts de maces que es realitzen el diumenge de la Santíssima Trinitat, anterior a la setmana de corpus. Aquest acte, d'origen inexacte, era antigament una prova dels fuets que s'utilitzarien a la Patum, de manera que hom podia valorar si "petaven bé", ja que antigament els fuets eren elaborats a mà per artesans i, lògicament, podien tenir variacions respecte d'altres fuets d'altres anys o d'altres elaboradors. Avui en dia, els fuets són fabricats de forma mecànica i el resultat sol ser òptim. No obstant això, s'ha conservat aquest acte ja que representa una trobada prèvia per als patumaires.

Passades

S'anomenen passades als diferents trajectes que fan pels carrers del nucli antic de la ciutat alguns elements de les comparses de la Patum, tot aturant-se en llocs fixats per tal de dur a terme alguna representació del salt, ball o dansa. Aquestes passades es realitzen en l'actualitat el dimecres de Corpus, en dues ocasions: a les dotze del migdia i a les vuit del vespre, i el dissabte a dos quarts de vuit del vespre.

A la primera passada, Tabaler i Tabal junt amb els quatre Gegants, recorren els mateixos carrers per donar el tret de sortida a les festes i convidar la població a participar-hi.

En la Passada de Dimecres tarda hi participen el Tabal, les Maces, les Guites i els Gegants Vells. El recorregut d'aquesta passada varia ja que es tracta d'una ballada en honor a les autoritats locals, davant els seus domicilis.

En la Passada de Dissabte hi participen les mateixes comparses, però el recorregut varia ja que aquesta es tracta d'una ballada en honor dels Administradors de la Patum d'aquell any. Els Administradors són quatre parelles escollides entre les que s’han casat d’ençà de la darrera Patum.

Ambdues passades acaben ben entrada la matinada amb Tirabols a la plaça de Sant Joan, la interpretació de la popular melodia Ella s’ho pensa al carrer Major (que s’interpreta únicament en aquest carrer i sempre de manera ininterrompuda) i, a continuació, més Tirabols a la plaça de Sant Pere.

Gastronomia: Salsa de calçots

Tenint en compte que cada família té el seu propi petit secret per tal d'elaborar la "salsa dels Calçots", la recepta que ressenyem a continuació és la més tradicional i bàsica. A partir d'ella podreu fer-la més o menys espessa, més o menys picant, més o menys dolça, etc.

INGREDIENTS (per a quatre persones):
- 1 cabeça d'alls escalivats i 1 all cru
- 100 g. d'ametlles torrades i pelades
- 30 g. d'avellanes torrades i pelades
- 4 o 5 tomacons madurs escalivats
- aproximadament 80 cl. d'oli d'oliva arbequina
- 1 llesca de pa sec i torrat xopat amb vinagre
- 1 polpa de nyora o 2 cullerades de pebre vermell
- sal

PREPARACIÓ (per ordre):
1.- En un morter (o batedora) primer posarem la sal al gust.
2.- Després picarem els alls.
3.- Afegirem i picarem les ametlles i les avellanes.
4.- Picarem els tomacons.
5.- Afegirem l'oli a poc a poc sense deixar de picar (o batre), fins que veiem que la salsa quedi bé per a sucar-hi el Calçot (depèn de l'oli la podrem fer més espessa o més clara).
6.- Finalment afegirem la llesca de pa, la polpa de la nyora o el pebre vermell. (La textura de la salsa ha d'ésser ben homogènia)

BON PROFIT !!!!

Els calçots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus, que s'escaliven calçant-les a mesura que creixen.

Martí

El Delta de l'Ebre

El Delta de l'Ebre és la desembocadura del riu Ebre. En el delta, s'hi troba el Parc Natural del Delta de l'Ebre.

Es va declarar espai protegit el 1983, i ampliat posteriorment el 1986 amb una extensió de 7.736 hectàrees.

Està situat als termes municipals de l'Ampolla, Amposta, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja.

El Delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l'Europa Occidental, després del parc regional de la Camarga a França i el parc nacional de Donyana al sud d'Espanya.

Paula i Daniel

Catalunya

Que n'és de bonica la nostra terra.

No n'hi ha una altra d'igual, almenys per a mi.

Té un passat, un present i un futur que està a les nostres mans.

Treballem per seguir fent-la universal.

Si voleu un consell per fer el visionat, feu-lo a "pantalla completa" fent doble clic a la imatge: té una bona qualitat i és un bon muntatge, malgrat sigui institucional.

Cèsar